Maridatges. D’Àfrica.
S’ha escrit, filmat i cantat força sobre aquest continent que representa el passat, l’origen de la humanitat, i a la vegada, segons algunes veus, també significarà el futur de l’ésser humà.
D’entre la producció, proposem:
Literatura:
Però també Léon,l’Africain d’Amin Maalouf, novel·la que recrea la peripècia vital d’un aventurer, geògraf, diplòmatic, nascut a Granada, entre 1488 i 1493, quina família va haver de refugiar-se a Marroc, després de la presa de la capital granadina pels Reis Catòlics, el 1492.
Cinema:
Out of Africa. Sidney Pollack, 1985 . En una plantació colonial a Kenya, la propietària danesa té una història d’amor amb un caçador aventurer. La pel·lícula, de manufactura impecable, va arrassar en els Oscar. Els tòpics africans i els amorosos van teixint una narració basada en la biografia de Karen Blixen , nascuda a Rungsted, el 1885. La música, la grandiositat, les interpretacions de Robert Redford i Meryl Streep, fan gran una història, ja per si prou èpica.
http://imdb.com/title/tt0089755/?ref_=nv_sr_1
Altres propostes africanes: Hotel Rwanda, de Terry George; Born Free, de James Hill ; The sheltering sky, de B.Bertolucci; Blood diamond, d’Edward Zwick; Invictus, de Clint Eastwood; Searching for Sugarman, de Malik Bendjelloul.
Música:
Africa Unite. Bob Marley and The Wailers, 1979, dins de l’àlbum Survival, és un cant a la llibertat trans-africana. A les arrels. A no oblidar l’èxode forçós dels esclaus africans. Marley, nascut a Jamaica, canta per la dignitat d’un continent ric i pobre, orgullós i humiliat, passat i futur de la humanitat. Un músic que li dóna veu i ritme per a la revolta. És el mateix cantant que sap emocionar-nos amb No woman no cry, de l’ àlbum anterior, Natty Dread, el record nostàlgic de la nostra joventut compartida, amb necessitats tan bàsiques com una nit d’estiu amb lluna, una platja on cantar junts, un foc per coure un peix o una pizza, on reunir-se companys i amics, per viure-ho plegats.
http://www.youtube.com/watch?v=jGqrvn3q1oo
En un altre context, i amb un altre idioma: la mateixa intensitat i sensació que a Les mille routes, de Georges Moustaki. Els joves rodamons aventurers, curiosos i proteics que es troben a qualsevol indret del món on hi hagi una espurna de llibertat.