Fites i mollons. (Ells fan tard i nosaltres tenim pressa.)
Bé , comencem.
FG (inicials d’un gerro xinès incontinent) devastant la curosa campanya europea del candidat del PSC, i de fet, pel mateix preu es carrega la de Rubalcaba. Si cal enfrontar-se amb el problema català, -ve a dir- aleshores haurem d’unir-nos (el PSOE) colze a colze amb el PP. Sensacional. O com diria l’Iu Forn: S-e-n-s-a-c-i-o-n-a-l.
És a dir, que són incapaços d’unir forces i sinergies per treure l’estat espanyol de la crisi, i aleshores tota crítica cainita s’hi val entre socialistes i populars. Ara bé, quan Catalunya treu el cap i suposa una amenaça per a les estructures de l’estat, aleshores sí, aleshores fusió calenta per enfrontar-s’hi.
Em venen al cap tres reflexions :
2) que els partidaris de la tercera via, de l’entesa, del seny, de l’encaix, del diàleg, amb l’estat espanyol, de les bones maneres, els ‘cosmopolites’, en fi, tots aquestos que prefereixen quedar-se com estan, és que no tenen sentit de la vergonya (ni del ridícul)?
no es consideren interpel·lats com a ciutadans de segona?
no es veuen a ells mateixos com persones subsidiàries sense llibertat per decidir, però amb obligació d’obeir i pagar? ; què veuen quan es miren al mirall?
no es senten com els tontos útils que tot adversari necessita?
3) silogisme:
a) A la clase política centralista li preocupa Catalunya quan vol ser lliure, per decidir per sí mateixa, tot deixant de contribuir a les finances de l’estat espanyol ;
b) Li preocupa més Catalunya i reacciona més al seu envit, que no pas li preocupa la crisi i el deute espanyols.
c) Per tant, els 16.000Meuros -el dèficit fiscal català- són essencials per al seu estat de 47 milions d’habitants. I els preocupa molt de perdre’ls.
d) No he estudiat econòmiques, però aquests números i el pavor que tenen els dirigents espanyols a aquests números , ¿no vol dir tot això que si 16.000Meuros, són capaços de preocupar tant i de sostenir un estat quasi-fallit de 47 milions de persones, no vol dir tot això que aquests diners, -impostos que ens pertanyen- si fossin destinats a sostenir un estat dinàmic de 7 milions de ciutadans, no significaria tot això que la nostra prosperitat, el nostre estat del benestar milloraria en un curt termini de temps?
e) No és tot aquest assumpte molt evident? massa evident? feridorament evident?
Com a resultat lògic de tot plegat, em pregunto:
Què esperem per marxar -educadament, civilitzadament, pacíficament, solidàriament, adequadament- d’Espanya?
Què esperem? tic,tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac.
Més fites:
Què tenen en comú les següents persones?:
Irene Martin
Jordi Martínez
Albert Martin
Carles Castellanos
Odette Viñas
Carles Puyuelo
Eusebi Carnicero
German Merino
Albert Papell-Sánchez ?
-Sí, ho heu endevinat. Han estat candidats a càrrecs representatius dins l’ANC. En concret, estan entre els 52 més votats en les eleccions a renovació dins Assemblea. Al costat de Carme Forcadell, Ferran Civit i tots els altres. Enhorabona a tots!!
I sí, els he triat perquè tenen cognoms d’arrel castellana (perdó per si puntúa com a demagògia). Per tant,són catalans que volen participar en la construcció d’un estat català, millor, més just, més pròsper, i que venen de… És igual.
Per tant, integració i normalitat. I més normalitat, i encara molta més normalitat, com ja és normal al nostre país. I com cou molt als no-normals d’arreu.
Més:
Arturo Sarukhán : ‘Catalunya té una gran capacitat d’atracció internacional’
10.5.2014
Més
“Donetsk i Lugansk desafien Kíev i Moscou amb dos referèndums sobre el seu estatus polític.” Doncs mira, millor, ells ho fan de pressa i malament. I són els agressius. 11.05.2014
“Mireu si ha canviat la història. Fa cinquanta anys va tenir un lloc una campanya per reclamar bisbes catalans i ara ens tocaria reclamar progres espanyols. Tampoc caldrà. Ells fan tard i nosaltres tenim pressa.” Francesc de Dalmases. 09.05.2014
Perfecte. És així. Ells, els espanyols, fan tard i tindràn urgències. I nosaltres, els catalans tenim pressa, però ja no tenim urgència. L’únic tempo ara mateix el marca l’èxit del procés ben fet. Sis mesos. O un any, o un any i mig, o trenta mesos. No ens vé d’aquí si això ha d’afermar el procés. Ha de quedar ben falcat.
Govern, empresaris, treballadors. Jutges, esportistes i funcionaris.
50% + 1 de vots favorables.
Legitimitat catalana i suport internacional.
I quan arribi el moment, qui sigui Molt Honorable que anunciï: “Fins aquí hem arribat pactant amb els espanyols. A partir d’ara, sobirans, pactarem directament amb la UE”. Quan digui això, que sigui irreversible. Per sempre més.
Es nota que m’ha agradat la frase de Francesc de Dalmases : “Ells fan tard i nosaltres tenim pressa.” Per això l’he posada com a subtítol de Dites i Follons, perdó, Mites i Vollons, vull dir Tites i Collons, ai no, Cites i Llollons, perdó Tifes i Llomons.
Fites i Mollons, volia dir. 😉
En fi, ens acomiadem amb unes entrades al nostre
Dicciorari / Fraserari
La vida de un ni-mileurista. Títol original de la pel·lícula “La vida de Brian”
Contracte de merda: 1.El que ja es va fer comptant amb netejar les femtes del nadó. (avís pels futurs pares)
2.El que ja es va fer comptant que el contractat hauria d’aguantar les tifes del contractant. (avís pels futurs assalariats a països amb drets laborals “xinesos” ; avís a futurs assalariats espanyols)
Comorl? : la pregunta per saber si es menjarà, digne de Chiquito. Com es podrà passar tot el mes, amb aquest sou?
Assaig de clatellot en el temple : (en una litúrgia de comunió, pot ser una catedral, pot ser la de Terrassa): “…a vegades és necessari i forçós que un polític rebi una plantofada per tot un país, però mai un país ha de rebre una plantofada per un sol polític.” (agraeixo la inestimable col·laboració dels artistes convidats, Salvador Espriu i Pere Navarro)
Episodi de vertigen en carn pròpia:
-Estic preocupat, doctor, és greu? : Resulta que estic bastant d’acord amb un discurs d’en J.A.Zarzalejos de la FAES.
-Àngel de capçalera: La clau està en aquest ‘bastant’ , tranquil. Cal rellegir bé el text , prendre’s una rectificació del 5% / 10% del que hi ha escrit, i veurà com es troba millor.
A veure com em prova la prescripció:
L’original: “Sense independència no existeix l’Estat […] la unió amb Espanya ha sigut el millor negoci que ha fet Catalunya, i permetre la secessió […] perjudicaria els ciutadans a Espanya i a Catalunya.”
La rectificació: “Sense independència no existeix l’Estat […] la unió amb Espanya ha sigut el pitjor negoci que ha fet Catalunya, i permetre la secessió […] perjudicaria els ciutadans a Espanya i no a Catalunya.”
-Ara ja ho veu diferent, sí o no ? Fixi’s que només hem canviat dues paraules de trenta-una, un 6’5%. No era tan greu. La qüestió és la dosi ; bé de fet la qüestió és l’exactitud del que es diu.
Navarrotet: Nen que mostra maneres de futur líder de psc en crisis, que es limita a fer petits eructes. No confondre amb Navarroteta.
Navarroteta: Galeta rebuda de mans d’una dona per part d’un polític que s’ho passa teta podent fer-ho servir mediàticament. Qui diu galeta, podria dir pinya, castanya, o qualsevol altra plantofada nutritiva.
Platanet: Objecte d’argent en forma bananera, lliure de brutícia.
Platinet : Joguina feta de metall noble, amb mànec,plataforma i rodes amb el qual juguen els nens vip’s, i que lluu més que el sol.
Salmonet : Peix de carn exquisida, que ja et venen sense espines ni escates.
Sal monet : Expressió del mestre del pintor Claude Monet, quan aquest s’amagava per veure les models desvestir-se, i posar una mica de pebre i sal a la seva vida.
Selmonet : Peix xinès amb ganes d’arengar les arengades! (abans de cruspir-se-les?)
– – – – – – – – – –