Fites en el camí.
Per tant, intentarem anar llistant , no només aquests mollons referencials obvis , sinó també dades , i dates, de les que van sorgint, que van aportant persona a persona, motiu a motiu, idea a idea, informació a informació, la evidència que el camí cap a un estat català propi és acceptat, és majoritari, és convenient, és alliberador, és històric, és definitiu ; i , amb tots els matisos dels adjectius, ha esdevingut : irreprensible, irreductible, irresistible, irrefutable, irretractable, irrevocable , irrecusable , i en definitiva, irreversible. Fins i tot, i Déu no ho vulgui, en el cas que l’opció d’estat independent, el segon sí, es plantés en un 49,99% dels vots, i ens quedéssim a un pam de la glòria.
No crec que sigui el cas, perquè com ha dit la Carme Forcadell aquest dissabte a l’assemblea, “és un camí de no retorn, perquè no tenim on tornar” [no tenim un estat que ens sentim nostre, garant de la nostra protecció i prosperitat a on retornar], i per tant, els tebis, els indecisos, els qui es maregin amb el vertigen d’allò desconegut, hauran de triar el mal menor. I per a ells el mal menor serà indefectiblement la incertesa del camí desconegut, però capaç portar-nos a una prosperitat homologable a les regions riques d’Europa; mentre que el mal major serà la certesa del camí ja conegut que porta al menysteniment dels drets socials, a l’encongiment de la classe mitjana, homologable a les regions europees més empobrides.
Al gener:
1) Declaració de sobirania al parlament diputats voten una resolució concloent i solemne que afirma que Catalunya és una nació , amb personalitat jurídica i amb voluntat de decidir el seu futur.
2) Súmate, una plataforma de catalans castellano-parlants que es declara favorable al dret a decidir de Catalunya.
Al febrer:
1) Sala-Martin a Davos, manté una picabaralla dialèctica amb Durao-Barroso, sobre la metodologia per obtenir un seient a Brusel·les, si la guerra o la urna.
Al març:
1) Shakira canta en català, i degut als insults que rep, la polèmica arriba a
tot el món. WallSreetJournal se’n fa ressò.
2) Continua el degoteig de polítics que es tornen sobiranistes per falta d’alternativa : Santi Vila, Ernest Maragall, Raül Romeva. Declaracions de personatges espanyols que no veuen més remei que acceptar l’envit: Iñaki Gabilondo, Suso de Toro, Cayo Lara.
A l’abril:
1) Assemblea de l’ANC a Tarragona.
2) Sol.licitud del parlament català al Congreso de Diputados. Avui tres representants dels tres partits catalans, CiU,ERC,IC explicaran el procés als representants espanyols.
3) Declaració del president de l’empresa Grífols, una de les tres-centes estratègiques pel govern nord-americà, demanant al president Mas que sigui fort, persistent, en la defensa dels drets dels catalans.
4) Detalls de mala praxi, Esperanza Aguirre, J. Fernández-Díaz, Gallardón, que confirmarien la necessitat per higiene social de construir un país nou, independent, pròsper…i autoexigent.
5) President a Europa de Panasonic, Laurent Abadie : “La independencia de Catalunya no ens representa cap problema”.
I 6) continua el silenci diplomàtic de les institucions europees , de l’ambaixador nord-americà, de la santa seu : la millor notícia.
Alguna paraula més al nostre diccionari especial.
Dicciorari:
Dignicat: Qualitat moral que prové de l’autoestima del poble català.
Europeinstes: Persones que insten un major europeisme.
Independoncia: Voluntat per ser lliure per fer el cràpula.
Portugall: Territori de la península ibèrica, independent també gràcies a Catalunya, i que va enviant-nos periòdicament personatges especials, per tal que no l’oblidem: són personatges viatgers, Fills de la Gran Ruta com ara Luis Figo, Cristiano Ronaldo, José Mourinho, i Durao Barroso, que els agrada gallejar.
Opinador: Tertulià amb tendència a l’adicció a substàncies opiàcies.
Ordi: Cereal amb tendència a tramar alguna cosa.
Ordinadó: Aparell electrònic per a nou-nats.
PSeCessió: Voluntat sobiranista en el partit socialista català.
Sibada: Cereal amb tendència a despistar-se , i que ràpidament es floreix al més mínim descuit.