Fites en el camí (6)
De les anècdotes a la categoria, per acumulació.
“Estem convençuts i advoquem des d’aquí, que aquesta possible situació que afecta totes les persones, avui espanyoles i demà catalano-espanyoles (igual que moltres altres en la topada entre Catalunya i Espanya), han de trobar una sortida lògica mitjançant acords, diàleg o transaccions, sigui quin sigui el futur de les relacions entre Catalunya , Espanya i la Unió Europea.
Catalunya haurà de tenir un encaix necessari internacional en l’espai Schengen, en Espanya i a la Unió Europea. No només convé a Catalunya i als seus ciutadans, sinó que és imprescindible per a tota la ciutadania de la Unió , inclosa l’espanyola no catalana.”
Aquest no és el text d’un informe de l’ANC, o del CCN o del Consell Assessor per a la Transició Nacional, sinó un informe del despatx d’advocats Roca y Junyent. Un estudi jurídic signat per Eduard Sagarra, advocat especialista de la firma i Professor titular de Dret Internacional Públic a la Facultat de Dret de Barcelona.
L’Ajuntament de Seva respon a Espanya que no en vol ‘cap ni un’, de retrat de Felipe VI.
El govern espanyol havia demanat als ajuntaments quantes fotos del nou rei havien de menester. “És convenient que es desglossin segons els tipus i mida”. Aquest és el piulet que va fer Vila, l’alcalde, explicant-ho: M’acaben d’enviar un correu demanant quantes fotos del nou rei necessitem a l’Ajuntament. ‘Cap ni una’
I els retuits posteriors:
-Jo en demanaria 400 milions, que s’acosta Sant Joan.
-Una carta oficial tractant de tu els alcaldes. És una broma?
-La Casa Reial concedeix el dret a decidir : Els Ajuntaments poden escollir entre Felip en vestit de gala, de militar o de civil
És una anécdota que per a mi té un significat de categoria. Els subordinats no accepten les formes ni els fons dels superiors. Si es falta al respecte, i el poder només ens provoca hilaritat, l’autoritat ha desaparescut. Només queden tres opcions: Canvi radical de les formes i dels fons per reconduir-ho, qui ha de fer un pas endavant que el faci ; Censura acompanyada de cop de bastó perquè no es repeteixi aquesta desafecció humiliant, pas enrera ; Desitjar-los que millorin, i posar-hi distància, molta distància, distància definitiva. Pas al costat.
En tot cas, dos detalls que es complementen :
primer el detall assenyat del gabinet Roca ; després el detall arrauxat de l’Ajuntament de Seva. Tots dos conflueixen. Ja n’hi ha prou d’aquest color !! Això ha de canviar !!
Massa indicis de que el procès ja és una bola de neu no gaire fàcil d’aturar.
12.06.2014
Aval judicial a una adhesió a l’AMI, davant els recursos de Llanos de Luna. Una jutgessa de Girona desestima els contenciós de la Delegació del Govern espanyol contra la incorporació de Mont-ras. Condemna l’Estat a pagar els costos del litigi.
12.06.2014
Gallego demana al Govern que desobeeixi la llei Wert. El secretari general de CCOO demana a Rigau que blindi l’escola catalana. Recorda que el model d’immersió lingüística té el suport majoritari. Manté que la Generalitat ha d’aturar les retallades.
15.06.2014 El prestigiós diari londinenc Financial Times dedica un article a la possible intervenció del nou rei espanyol, Felipe VI, en el procés d’independència de Catalunya. El corresponsal a Madrid, Tobias Buck, explica que a l’estat espanyol hi ha l’expectativa ‘que el nou monarca afavoreixi un acord entre Barcelona i Madrid’ per aturar la secessió. Però, un cop analitzada la situació, i comparant la possible intervenció de Felipe amb el paper del seu pare el 23-F, el diari acaba concloent que no s’hi hauri de ficar, que ‘aquesta crisi l’han de resoldre els polítics, i no els reis’.
[és el que té ser un estat intervingut amb nocturnitat i sigilosament, que et quedes sense autoritat moral, ni poder real: i els més llestos t’han de dir el que has de fer!]
16.06.2014
El principal ‘think-tank’ de Brussel·les suspèn un debat sobre Catalunya. Amb el títol ‘In or Out? Catalonia and the EU’, el debat del CEPS [Centre Estudis Polítics Europeus] havia d’analitzar l’encaix a la UE d’una Catalunya independent i ja s’hi havien registrat una seixantena de persones, entre diplomàtics i representants d’ambaixades a Brussel·les, funcionaris de les institucions europees, lobbistes i membres de ‘think-tanks’ i fundacions. Steven Blockmans, investigador responsable de Política Internacional del CEPS i professor de les universitats d’Amsterdam i Lovaina, havia de moderar el debat i Pi-Sunyer havia de presentar l’informe del CATN.
16.06.2014
Personalitats conegudes del món de la comunicació i de la política han participat en el documental ‘Un país normal’ que aborda el debat sobre la necessitat que Catalunya pugui votar el seu futur polític. els comunicadors Andreu Buenafuente, Àngel Llàcer i Juan Luis Cano, els periodistes Karmele Marchante, Martí Galindo i Antonio Baños, l’humorista Berto Romero, l’actriu Míriam Tortosa, l’economista Xavier Sala i Martín, l’empresari Josep Ma. Mainat, la jutgessa Sílvia Ventura i el catedràtic de Ciència Política Ramon Cotarelo són els protagonistes d’un documental, produït per la Policampanya ‘Un país normal’, impulsada per Òmnium, i fet amb la col·laboració d’El Terrat.
Fins aquí la notícia. El meu comentari: Això ja està fet.
Per què ho tinc tan clar?
A veure pensem en persones conegudes i reconegudes que hagin passat d’una posició contrària / escèptica al dret a decidir de Catalunya, i ara es posicionin en favor de la consulta. A tothom ens vé al cap un grapat de periodistes, jutges, economistes, artistes, esportistes, i evidentment, polítics. I evidentment milers de ciutadans anònims.
Ara pensem en persones conegudes i reconegudes que hagin passat d’una posició favorable al dret a decidir de Catalunya, i ara es posicionin en contra de la consulta. Ens en venen al cap una, potser dues , rascant molt. I no sabria dir quans ciutadans anònims, però intueixo que no massa.
Altra vegada l’acumulació de detalls, de persones que conflueixen per un objectiu legítim comú.
17.06.2014
Un recorregut en cotxe per la C-31, des de Barcelona fins al Maresme. Em fixo en els edificis al voltant de l’autopista, des del pont sobre el Besòs fins a Montgat, és a dir els blocs de Sant Adrià, i Badalona. Compto les banderes que pengen de finestres i balcons. Les que veig sense forçar massa el coll. N’hi ha quatre d’espanyoles i una del rmadrid. N’hi ha déu, onze, entre catalanes i independentistes.
Dicciorari:
Cap Wert : 1.Selecció amb la qual va jugar l’equip de Catalunya en el darrer partit amistós de la selecció catalana. 2. Testa poc madura. 3.Destí improbable d’un ministre hispànic, ja que les autoritats d’allí estan esgarrifades, que si l’acceptessin com a resident, cònsul o ambaixador, dit ministre de testa verda, els volgués espanyolitzar.
Coñas, Jorge : Ciutadà català /espanyol, a qui el darrer tuit que va escriure sobre el tema defensa de l’escola en català, se li va fer curt, cosa del màxim de cent quaranta paraules. Si hagués pogut, hauria continuat : “…. y lo digo yo que soy un ejemplo de excelencia intelectual, de honestidad moral y …por el mismo precio, de ciudadano no nacionalista!!!. ” Coño ! , que te ‘lo diu’ en Coñas !
L’original deia : “El eslògan ‘Per un país de tots, l’escola en català’ es un ejemplo de indigencia intelectual del nacionalismo y de su perversidad moral.”
Flor&Tino : Qualitats que ha de tenir un president de club de futbol, per guanyar la dècima: Molta sort, però molta, molta, gairebé un jardí, i ‘tino’ (encert, lluc). Bé, l’encert es pot compensar amb 900Meuros , -diners ‘dubtosos’- gastats en quasi una dècada , i els ‘extres’ que no sabem.
Fri can do: 1.Convenciment de que en llibertat, ho podem fer. 2. Plat amb un filet de carn, que en restaurants americans es pot fer de qualsevol manera, en el bon sentit volem suposar.
Fricardó: Lliurement és va tirar un bon filet, per a més inri, al massís de la serralada pre-litoral, al Baix Ebre. ( i ja per arrodonir-ho, amb el filet mirant cap al Mediterrani! )
Marinatges: 1. Paradisos ideals per a un home, si s’imagina el mar i unes natges ben rodonetes. 2. Paradisos ideals per a una dona, si s’imagina el mar i unes natges ben ufanoses. 3. Lligams que algú s’ha empescat per establir relacions entre llibres, cançons, cinema, gastronomia, viatges, etcètera, de tal manera que sembli un expert, quan en realitat el que té, és només una mica de cultureta general, com a bon diletant. 😉
Total, un pot proposar qualsevol cosa per maridar. Una peli d’acció amb una novel·la negra, amb una cançó misteriosa, i apa , ja està. Fins i tot es pot maridar amb un formatge emmental -foradat a trets- , i amb un vi rosat, o blanc, o negre. I la pel·li pot ser sexi, i proposar de fer-s’ho amb una rossa platí o una morena femme-fatale. (O una negra exòtica, o una oriental karateka, o bé amb una pèl-roja) (Ui, perdó, pot maridar-se amb qualsevol altra espècimen del sexe contrari, no siguem masclistes!) , (Ui, perdó, també amb els/les del propi sexe, no siguem homòfobs!) (Bé, també amb el tercer sexe ! , no siguem sexistes ! ) (D’acord, també amb els asexuats! , no siguem folletsfederalistes !!)
Bé, que cadascú s’ho maridi com bonament pugui i vulgui , i via fora, que tot està per fer, i tot és possible!! 😉 !! (Ui, perdó! , no siguem uniemoticonistes !! : ^_^ )
Wert : Amic fals : False friend. El false friend perfecte. D’un costat com a bon false friend, es tracta d’una mateixa paraula d’us en dos idiomes però amb significat diferent. Per exemple : ‘Son’ en català és el desig de dormir, i en anglès vol dir fill. ‘Rape’, en castellà expressa el nom d’un peix, en anglès és una violació. ‘Once’ en castellà és el número anterior a dotze, en anglès vol dir, una vegada. ‘Cent’ en català és el número següent a noranta-nou, en anglès és una fracció d’un dòlar, un cèntim. ‘Contestant’ en anglès vol dir un concursant, un participant ; no vol dir com en català, responent. I així.
Doncs bé, ‘Wert’ és el false friend perfecte, ja que en un idioma vol dir una cosa, i en un altre…el contrari! En alemany ‘wert’ és un adjectiu que vol dir , digne, valuós, apreciat, mereixedor, benvolgut, i dóna el verb ‘werten’, avaluar, preuar, apreciar, estimar.
En canvi, en català wert vol dir indigne, sense valor, gens apreciat, no mereixedor, no benvolgut, persona non-grata. (Són accepcions que wert s’ha guanyat en l’ús periodístic i quotidià)
Això se’n diu justícia poètica. Per tant, un fals amic perfecte. De manual.
S-u-b-l-i-m , e-x-c-e-l-s, que diria el nostre benvolgut Jordi !!!
– – – – – – – – – – –