Memorandum

Jaume Vall

Publicat el 29 d'abril de 2014

Fites en el camí (2)

Petits successos, petits incidents, petites aportacions, petites declaracions,petits indicadors, petits fets. O no tan petits.
Anècdotes individuals. Categoria per acumulació.
Referències que van desbrossant el camí, per tenir clar què ens convé en el moment decisiu.

Lloc : Estadi de Mestalla , final de copa  Barça-RealMadrid
Data : 16.4.2014
Fet :  Pallissa de la policia nacional a un aficionat barcelonista. Duia l’estelada.No es va resistir.Van insultar-lo i pegar-li. Presuntament. Nom del jove culer : Rafel Martin.
Nom Rafel, cognom Martin. No pas Carbonell, ni Serret, ni Pujol, ni Moliner, ni Rubió, ni Forcadell, ni Valls, ni… No, Martin.  L’anècdota. La categoria.
Derivades: Reaccions del Ministerio del Interior : Defensar l’actuació dels policies.
Ara esperem les reaccions de condemna  de les veus progres del país, i del país veí: tic,tac,tic,tac,tic,tac…

Lloc: Barcelona i tot Catalunya
Data: 23.4.2014
Fet: Arreu dels carrers de Barcelona, i altres pobles, ciutats del país.  Felicitat, benestar, diversitat, tranquilitat. Compres de llibres, de roses, regals mutus, carrers plens de gom a gom de catalans. 
Derivades: No hi ha hagut ni ruptura familiar ni crispació, tot i que es podien comprar llibres pro-sobiranistes, llibres en català, llibres en castellà, escriptors espanyols , escriptors en d’altres llengües, llibres de tota mena. 

Lloc:Barcelona (delegació espanyola a Catalunya) 
Data: 23.4.2014
Fet: Reunió de la vicepresidenta espanyola (mig d’estranquis!) amb els editors catalans.
Per què es tanca en el seu palauet? Per què no va a auscultar als carrers les impressions de la gent d’aquí? Per què en la torre d’ivori? Per què amb maneres colonials?

Data: 23.4.2014
Lloc:  vistaltwitter, diari Ara 
Fet: Piulada de Ramon Pardina, guionista: “Avui els diaris catalans obren amb Sant Jordi i els espanyols amb el procés.  ¿Segur que els diaris obsessionats amb el tema són els d’aquí?”
Normalitat, normalitat, i més normalitat.  El que perdem en la dilació del procés i l’allargament de les actuacions institucionals fins el moment de declarar l’estat propi, ho estem guanyant amb normalitat, amb una pluja fina de fets i declaracions “com si” el procés fós irreversible. I ja se sap, que moltes vegades les profecies s’autocompleixen. Anem bé.

Data: 23.4.2014
Lloc: Sala de premsa de l’estadi Bernabéu
Fet: En la roda de premsa de Guardiola, amb motiu del partit R.Madrid-BayernMunich, l’exentrenador del Barça rectifica un periodista (de fet rectifica la Uefa), dient que pot preguntar en català, i que ell respondrà en català.  Què més cal afegir? Normalitat, normalitat, normalitat.

Data: 26.4.2014
Lloc: Munic (web Bayern München)
Fet: En el trist moment de la mort de Tito Vilanova, el club bavarès dóna el condol al FCB en català i alemany. (No hauria de ser notícia, potser aquest fet luctuós jo no l’hauria d’haver seleccionat com a notícia,mea culpa, però és una evidència més de la normalitat en l’ús quotidià de la nostra llengua). Una normalitat que és encara fràgil, i al mateix temps constant , vull creure que irreversible.

Data:26.4.2014
Lloc: No ho sé, tampoc és molt important.
Fet: Suport explícit de la Internacional Liberal, a favor de la consulta a Catalunya. És el tercer partit en importància en el parlament de Brusel·les. Poca broma que “els assenyats” liberals, gent d’ordre i prosperitat recolzin que serà acceptada qualsevol decisió que prengui la ciutadania de Catalunya. (Això, en un programa de l’APM, vindria acompanyat d’una imatge d’un cop de puny o d’una plantofada. Directe a la cara de l’establishment espanyol.)

Data 27.4.2014
Lloc : Terrassa, celebració familiar de Pere Navarro.
Fet: Agressió, amb insult i cop de puny d’una senyora al líder del PSC. L’agressora fuig, se’n desconeix l’identitat i la motivació. En qüestió de minuts, aportació de l’ínclit Jordi Cañas condemnant el procès sobiranista, perquè ha sembrat la llavor d’aquests odis que ara floreixen. (Ha interpretat la motivació “clatelladora” de la dona, abans i tot que l’agressora i/o l’agredit ho afirmin o ho desmenteixin!!!  Riu-te’n dels endevins de la tele!! En Cañas té visions clarividents…o informació confidencial. 
En tot cas PSC, PP, i C’s polititzen l’agressió. I ho condemnen. Ah! que són els mateixos que amb puntualitat i pulcritud també van condemnar una agressió, aquesta sí amb motivació política, de la policia nacional amb llicència per estomacar, contra un noi català, que brandava un arma tan perillosa com una estelada a l’esquena?  
Vaja, no me’n recordo de les declaracions de condemna del PSC, PP i C’s!!! Algú se’n recorda, de la seva rapidíssima manifestació de condemna de la brutalitat policial?   Què?  Que l’actuació de la policia va ser la resposta a un insult del noi?  A veure, imaginem la situació: Un noi de vint anys, de vint-i-pocs, en un partit de futbol, va al servei, porta una estelada lligada al coll, passa pel costat de un, dos, tres, o més policies amb porra… i els insulta??!!! Homeeeee!! Aquest jove és un temerari i/o carn d’heroi!!!  Però segur que els va insultar?  O els polis es van sentir insultats per l’aspecte català independentista del noi?  En fi, cautelarment, i amb la pulcritud de PSC,PP,C’s espero la seva condemna similar als fets de Terrassa.  Tic,tac,tic,tac,tic,tac…
Per cert, si més enllà d’una persona eixelebrada, hi ha una conspiració , uns insults, una animadversió contra el líder del PSC, a qui beneficia mediàticament,  Quid prodest?  A qui va bé que els sobiranistes (probablement amb molt per guanyar) siguin  i apareixin com agressius davant d’uns federalistes (amb molt per perdre)? Reflexionem-hi.
Reflexionem també per què és tan fàcil de veure una palla a l’ull aliè, i tan difícil de veure un tronc en el propi.  Per què una agressió condemnable és tan ràpidament condemnada per PSC,PP,C’s, i una agressió falangista el dia 11 de setembre a Madrid contra representants catalans també condemnable no és tan ràpidament condemnada pels mateixos? 
Per què no condemnen el racisme sofert per Alves, el feixisme sofert per Piqué i el sexisme sofert per Shakira?

Data :27.04.2013
Lloc: Ara, article a la contraportada.
Fet: Josep Ramoneda. Filòsof, exdirector del CCCB. Fa uns anys pròxim al PSC. Actualment escriu articles amb reflexions com aquesta:
“Mariano Rajoy, altre cop a Barcelona, ha tornat a desplegar els seus tòpics preferits: voler aixecar fronteres al segle XXI és anar contra corrent. Afirmació discutible perquè les fronteres no han deixat de multiplicar-se des que va caure el Mur de Berlín fa 25 anys. I per exemple, Espanya ha construït reixes ben bèsties a Ceuta i Melilla. Però, ¿algú creu sensatament que es puguin posar barreres entre Catalunya i Espanya? ¿Algú creu que Catalunya, que exporta més que ningú, que té un milió i mig de ciutadans estrangers i milers de joves estudiant o treballant fora del país girarà l’esquena al món? ¿Ens està dien el president Rajoy que abans de pactar una sortida negociada seria capaç de posar barreres i de demanar a Europa represàlies contra Catalunya?  Estranya manera de seduir els catalans.

Va, unes accepcions més al diccionari rar.

Dicciorari:

Restahurrant!!!:  Exclamació de joia  a El Celler de Can Roca, per la distinció com a segon millor restaurant mundial. Continuar en el top-3 mundial, poca broma. 

Oui’n-Oui’n:  Doble afirmació afrancesada, que significa un sí a la independència, i que per tant , guanyem.  (d’acord, els direm que empatem).

Vint-Vint : Amb motiu del procès, (en el qual el president Mas vol guanyar però no per golejada a Rajoy, sinó amb un marcador ajustat  -però que “ells” creguin que han empatat-),  el MoltHonorable li recorda al Marianico presshhi, que l’economia catalana és el vint per cent del PIB espanyol, i més del vint per cent de les exportacions.  
(I, afegim, que comencin a pintar-s’ho a l’oli, que es quedaran sense.)

Wind-Wind: Vent del nord-est de la península, que bufa i bufarà sobre la Moncloa, i que impedeix al presshhi sentir les veus del diàleg. I no hi guanyarà.

Es corta , Espanya: 1r. Clam “sui generis” que fan en J.Molinero i en F.Adrià, perquè Espanya escolti. (cal imaginar la seva pronunciació.)    2n. Clam que fa un espanyol federalista o un progressista , queixant-se  de que Espanya és una mica curta.  3r. Clam que Joan Maragall va fer fa cent anys a favor de que  Sepharad escoltes les diverses parles, però que al traduir-ho al xinès, es va modificar  la “r” per una “l ” :   “es colta, Espanya”. 4t. La condició de segurata de l’estat espanyol. Però que en lloc de vetllar per la nostra seguretat, resulta ser una “lapa” que no hi ha manera de treure’s del damunt.(Tampoc cal afegir una quinta accepció en el sentit de acompanyant sexual de luxe, escort, per no provocar….i perquè de seducció i de glamour, Espanya, res de res.)


 



  1. segueix amb el No, algun dia haurem d’anar pel nostre compte, oi? Això se’n diu DUI, la forma més normalitzada d’aconseguir la independència per part de pràcticament tots els nous estats del món.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent