Per anar acabant l’any. La penúltima. Avui llegirem declaracions recents, el que es diu aquí i allà. I després compararem amb el que passa.
Paraules, no fets :
-Mariano Rajoy : “España, después de dos años y medio, ha dejado de ser el enfermo de Europa para constituirse en un referente.”El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy: Podemos decir que en muchos aspectos la crisis es historia del pasado. A lo largo del 2015 la tasa de paro se situará por debajo del 22%.”
-Mariano Rajoy : “No es pot resistir sol al món, és el procés de la Unió Europea.” “He d’intentar que el sentit comú arribi a alguns dirigents nacionalistes d’algun lloc d’Espanya.”
-Joaquín Leguina: “Si l’Estat accepta el referèndum, signarà la seva sentència de mort.”
-Enric Millo respecte a la paròdia de Polònia: la denunciaran els seus col·legues al Parlament Europeu, perquè fereix la sensibilitat dels membres del PP.
-Joaquín Sabina es declara no jacobí, però quan veu que els seus “germans” catalans volen marxar, li surt un punt jacobí que fa que li sap molt de greu que vulguin deixar de ser els seus germans, per ser els seus “cunyats”.
-Gonzalo Bernardos s’apunta a insinuar que les associacions en favor de la independència reben subvencions de la Generalitat. Per exemple Súmate.
-Cosidó: “Espanya és una gran nació que troba la seva fortalesa en la unitat.“
-Fernández Díaz :“Launitat d’Espanya garanteix el progrés i la igualtat.”
-Bertín Osborne: “La independència és una broma i una pèrdua de temps.”
-El president de la Lliga de Futbol Professional, Javier Tebas, ha tornat a dir que el Barça i l’Espanyol no jugarien la lliga si Catalunya s’independitza. Tebas ha apel·lat a la llei de l’esport, que ‘recull en una disposició addicional que només hi ha un estat no espanyol que pot jugar la lliga o competicions oficials espanyoles, Andorra’. Segons Tebas, perquè el Barça i l’Espanyol poguessin continuar a la lliga, caldria una modificació de la llei ‘i veure si el sector afectat hi estaria d’acord o no’. A més, ha dit que sense el Barça el negoci del futbol cauria perquè el nivell de la competència se’n veuria afectat. ‘No m’imagino una lliga sense el Barça, de la mateixa manera que no m’imagino Catalunya sense Espanya’,
-Impunitat dels feixistes : “La Fiscalía ha archivado la denuncia de varias entidades por una serie de tuits que equiparaban el independentismo con el nazismo, al entender que son “profundamente reprobables” pero no suponen una incitación directa a la violencia o la discriminación ni obedecen a una campaña organizada.En su escrito, la Fiscalía de Delitos Económicos de Barcelona archiva la denuncia presentada por la Comisión de la Dignidad, la Asociación Catalana de Defensa de los Derechos Humanos y la Fundació Cataluña, que llevaron al ministerio público una recopilación de tuits con imágenes, caricaturas y fotomontajes que comparan el nazismo con personas que promueven la independencia.”
-El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha equiparat avui el procés independentista a Catalunya amb els moviments nazis i feixistes de l’Europa del Segle XX. Sense citar directament Catalunya, ha afirmat que a Catalunya es busca substituir les tesis de Rousseau sobre la sobirania nacional per les de l’ideòleg nazi Carl Schmitt, que defensava la ‘superació de la llei democràtica’ apel·lant ‘al lideratge carismàtic d’un líder i a la mobilització al carrer de les masses per confondre-les amb el conjunt de la societat i que la força dels fets es plantegi davant la llei democràtica’. Tot plegat, ha dit, resulta ‘d’allò més inquietant i té precedents d’infaust record que tots vostès coneixen’.
-El alcalde de Robledo de Chavela, Mario de la Fuente, ha cargado este lunes contra el president Artur Mas y ha criticado la respuesta del gobierno de Mariano Rajoy ante la consulta convocada para el 9-N. En una entrevista concedida a Radio 21 Segunda y recogida por el portal elplural.com, el alcalde popular de la localidad madrileña lamenta que el presidente no haya enviado “dos parejas de la Guardia Civil para trincarlo y meterle en la cárcel” y le exige reaccionar ante “los pajarracos y catalanes de las narices”. “Estos catalanes son más listos que los conejos, y nosotros somos una panda de imbéciles impresionante. Y entre ellos el Gobierno esto es cojonudo. Yo protesto y me dan dinero. Lo que están buscando es el dinero”, ha asegurado.
-El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha condenado al Juez Elpidio Silva a 17,5 años de inhabilitación, por la encarcelación del expresidente Blesa de Caja de Madrid y del expresidente González Ferran, de la CEOE. Le acusa de adentrarse en una “inquisición general” contra el ex presidente de Caja Madrid extralimitándose en sus funciones. “Desplegó una voluntad decidida a investigar de modo integral toda la supuesta mala gestión de Blesa al frente de la caja, adentrándose en una inquisición general para descubrir cualquier delito conectado a los hechos denunciados a costa de irle restando garantías”.
-La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha enviat una carta als secretaris i interventors dels ajuntaments, consells comarcals i diputacions catalans en què els diu que la suspensió de la llei de consultes i del decret de convocatòria del 9-N per part del Tribunal Constitucional espanyol impedeix que puguin fer cap ‘actuació de preparació’ de la consulta.En l’escrit, Llanos de Luna insta els funcionaris a ‘complir les resolucions judicials’ i els exigeix respecte a l’ordenament jurídic. La carta arriba quan els ajuntaments acaben de nomenar els coordinadors municipals de la consulta i designar els col·legis electorals.
-La portaveu d’UPyD, Rosa Díez, ha anunciat aquest dimarts que el seu partit es querellarà dimecres en el Tribunal Suprem contra el president de la Generalitat, Artur Mas, i la presidenta del Parlament, Nuria de Gispert, per prevaricació i desobediència. En una entrevista de TVE recollida per Europa Press, ha justificat la querella per la decisió de nomenar –primer al Parlament i després en un decret signat per Mas– la Comissió de Control per a la consulta sobiranista del 9 de novembre, equivalent a la Junta Electoral, tot i que tant la convocatòria com la llei en la qual es basa estan suspeses pel Tribunal Constitucional
-Felipe VI diu a Barcelona: “Garantizar nuestra convivencia en paz y libertad es una responsabilidad ineludible de todos los poderes públicos, es la primera responsabilidad de todas las instituciones”, ha destacado Felipe VI, que ha reivindicado los logros que ha alcanzado España y que han hecho “juntos todos los españoles”.
-Marina Geli : “La reforma de la Constitució espanyola podria permetre una sortida democràtica per dirimir entre independència o d’altres.”
-Josep Rull : “Hem passat de pantalla. Ara ja no es tracta de modificar la Constitució espanyola, sinó de redactar la catalana.”
– Melcior Comes: “Als feixistes els encanta la Constitució espanyola.“
-Oriol Amat: “Suïssa deu ser un infern. Des del 1848 ha celebrat més de 560 referèndums i consultes, i contínuament està reformant la Constitució.”
-El periodista Iñaki Gabilondo ha estat entrevistat pel líder de ‘Podemos’, Pablo Iglesias, qui li va preguntar per la situació de Catalunya. En aquest context, Gabilondo va ser molt clar: “No puc entendre que qui no està disposat ni a imaginar que Catalunya pugui marxar, s’hagi quedat assegut tocant l’arpa mentre Catalunya marxava. I no és que estigui marxant, és que ja ha marxat
-Financial Times : “La Constitució espanyola tenia prou flexibilitat per acomodar els catalans fins que el PP de Rajoy la va sabotejar el 2010 en persuadir els seus nominals al TC perquè retallessin parts de l’Estatut d’Autonomia. Articles idèntics dels Estatuts de Balears i el País no es van tocar. Això va disparar el separatisme català, fins llavors un moviment perifèric.”
-Un altre estranger, anglosaxó, Daniel Winstock, filòsof i professor de Dret a la Universitat de Mont-real: “Si la Constitució és una presó, no pots negociar amb el carceller. Seria una bona idea que el president espanyol pactés un referèndum. S’ha d’actuar i forçar els fets en el terreny, forçar una realitat política en què els actors internacionals s’hagin de posicionar.”
-Una altra persona nouvinguda, l’empresària editora nord-americana Liz Castro, autora de What’s up with Catalonia, proclama: “Aquí la llengua no és una imposició, et donen les gràcies per parlar-la, no t’obliguen.”
-Simon Harris, escriptor i músic britànic: “Vaig venir aquí a passar-m’ho bé i vaig tenir un procés d’enamorament amb aquest poble. Després de 27 anys a Catalunya, em sento tant català com anglès. Sóc part del barri de Sant Andreu.”
-Ousman Umar , estudiant de Ghana: “Vaig notar un sentiment català tan fort que vaig tenir clar que jo també volia ser català.”
-La BBc ha publicat un article sobre el cas català. L’autor, Patrick Jackson, diu: “La febre de la independència ha conquerit la regió més rica d’Espanya. Però el govern de Madrid està decidit a prohibir qualsevol referèndum a l’estil escocès”. L’article acaba dient que segons Artur Mas hi haurà 9/N, però que el referèndum de facto seran unes eleccions.
Jackson explica breument la història i la cultura i parla de la celebració del Tricentenari. Analitza els factors que han desfermat el sentiment independentista. “La sensació d’injustícia perquè el govern espanyol pren molt més que no torna. Les explicacions van acompanyades d’infografies per comparar la situació a Catalunya i a Espanya. També remarca el menysteniment per la llengua catalana d’aquests darrers anys.
–Bloomberg també fa un article sobre el cas català. Intenta explicar als lectors quina és la situació i l’origen del conflicte entre Catalunya i Espanya. “Espanya encara lliura una batalla que va fer miques el país tres-cents anys enrere.
-L’articulista de ‘Los Ángeles Times’ William Cole ha assegurat en una entrevista a SingularTV que “Catalunya ha de pensar en la possibilitat d’una DUI” si el govern espanyol continua immòbil davant la situació actual, i no permet fer correctament la consulta. Segons Cole, el país “ho hauria de fer en un moment com ara, perquè Espanya està molt dèbil”.
El professor universitari, que recentment va publicar un article a ‘Los Angeles Times’ titulat “Deixeu que els catalans votin” que va tenir un ampli ressò, ha explicat que “pels EUA té molt poca importància estratègica si Espanya segueix com 1 país o bé com 2”. De totes maneres, Cole ha avisat que “si Catalunya no surt d’Espanya en els pròxims cinc anys, haurà deixat passar l’oportunitat”.
I un altre resident vingut de l’estranger, l’anglès/català Matthew Tree, escriu a ElPuntAvui:
-Matthew Tree a la seva La Columna : “L’estat mental conegut com a dissonància cognitiva sembla fet a mida per explicar la política espanyola. […] Des de fa tres anys, els de La Moncloa no fan altra cosa: com que una part important de la població catalana no s’està comportant com esperaven, fan veure que no passa res de res i que, per tant, no cal encarar-se amb la realitat principatina, sinó amagar-se darrere d’una Constitució desfasada en mítings tancats al Gran Marina.[…] El PSOE parla d’una reforma federal que garanteixi la igualtat de tots els espanyols. Però fa 33 anys que Espanya és un estat federal asimètric en què tots els espanyols no són pas iguals: Euskadi gaudeix d’una total autonomia fiscal. La “igualtat dels espanyols” és un mite, una mentida mai no confessada.[…] Una realitat que també fan veure que no veuen.”
-Mário Soares, expresident de Portugal i fundador del Partit Socialista portuguès, ha provocat la irritació del govern espanyol en defensar el dret a decidir de Catalunya: “Els catalans són els que han de dir si tenen dret a decidir sobre el seu futur polític.” Segons explica el dirari ARA.
De fet, l’expresident portuguès va fer ahir un acte a Lisboa organitzat per la seva fundació sobre els antecedents històrics i les perspectives de futur a Catalunya. El mateix acte va acabar amb la inesperada intervenció d’un irritat conseller d’informació de l’ambaixada d’Espanya a Portugal. Quan va demanar la paraula, Iribarren va parlar d’un “egoisme de la regió més rica d’Espanya”, en referència a Catalunya. Al seu torn, Soares va assegurar que “Portugal deu la seva independència a Catalunya.”
-L’eurodiputada alemanya de la CDU Ingeborg Grässle ha reclamat a UPyD que es disculpi per haver comparat el procés sobiranista català amb el nazisme. “Almenys s’hauria de disculpar, és inapropiat i fals”, s’ha queixat Grässle. “Banalitzar” el nazisme “és una vergonya per a les víctimes”, ha lamentat la democratacristiana de Baden-Württemberg, que assegura que “qualsevol polític alemany hauria de dimitir immediatament si fes servir aquest llenguatge”. Grässle respon a la carta que l’eurodiputada d’UPyD Beatriz Becerra va enviar dimecres passat als 751 eurodiputats comparant la consulta amb “Itàlia i Alemanya durant els anys 20 i 30 del segle XX”.Grässle admet haver-se quedat “atònita” i “molt descontenta” en llegir la carta de Becerra i li exigeix “respecte per les víctimes”. “En un país democràtic, titllar els teus enemics polítics de nazis és completament desmesurat”,
-Carta d’una observadora internacional que supervisarà el 9-N La gal·lesa Jill Evans explica per què vindrà a Catalunya el 9 de novembre L’eurodiputada Jill Evans, membre del partit gal·lès Plaid
Cymru, dins el grup de l’Aliança Lliure Europea, serà una de les observadores internacionals en la votació del 9 de novembre sobre la independència de Catalunya. Així ho ha explicat ella mateixa en un escrit publicat a la web del seu partit, que podeu llegir en anglès ací i que us oferim en aquest article traduït al català. Evans va participar la setmana passada en la jornada ‘ El dret de decidir. Qualitat
democràtica per a un nou estat’, organitzada per la Fundació Josep Irla i el Centre Maurits Coppieters. En aquesta entrevista a VilaWeb explicava com veia el cas català.
Heus ací l’escrit d’Evans traduït al català:
El 9 de novembre, per invitació del govern català, seré una observadora internacional en el seu referèndum (o en sentit estricte ‘procés de consulta pública’) sobre independitzar-se d’Espanya. A diferència del referèndum escocès, el resultat no serà vinculant perquè el govern espanyol s’ha negat a reconèixer el seu dret de decidir sobre el seu futur propi. La setmana passada vaig parlar en un seminari a Barcelona sobre aquesta qüestió de dret. Al País de Gal·les hem fet tres referèndums: el 1979, el 1997 i el 2011. La gent de Gal·les fou lliure de votar en el sentit que volguessin, però sobre una única pregunta, decidida des del govern de Londres. Fins ara, el govern del Regne Unit ha marcat el ritme i la naturalesa de la devolució del País de Ga·les. És hora que el poble de Gal·les tingui el dret de decidir per ell mateix, i és per això que necessitem el poder d’escriure la nostra constitució. Com passa al País de Gal·les, el caràcter i l’estatus que Catalunya ha desenvolupat i adaptat al llarg de la història, encara que a vegades puguem sentir que el progrés és lent, quan mirem cap enrere ens sorprèn fins on hem arribat, i els viatges que hem tirat endavant contra tot pronòstic. Catalunya (com a Corona d’Aragó) era independent fins que el 1469 el matrimoni d’Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó va
resultar en la creació del Regne d’Espanya. Després de la mort del general Franco, al començament de la transició cap a la democràcia de l’estat espanyol, el 1979 es va ser concedir a Catalunya un Estatut d’Autonomia que reconeixia legalment la identitat catalana com una ‘nacionalitat’, i la llengua
catalana va esdevenir una llengua cooficial juntament amb el castellà. El 2012 va començar un conflicte financer amb el govern central espanyol. La tensió va augmentar i el suport a la independència
creixia a mesura que més catalans se sentien frustrats per la manca de poder i la falta de finançament fiscal seriós, especialment tenint en compte les altres contribucions d’impostos de Catalunya a l’estat. Segons el govern català, el dèficit entre els diners que els catalans paguen en impostos a Madrid i el que reben de tornada és del 8% del PIB del país. El suport a la independència ha augmentat constantment i ara el 75% de la gent dóna suport a la celebració d’un referèndum, amb
enquestes que mostren una majoria a favor de la independència. Al setembre es va produir una manifestació contundent amb 1,5 milions per la independència a Barcelona. L’any passat una cadena humana d’1,6 milions de persones s’estenia al llarg de més de 250 milles per tot el país: La Via Catalana.
A les eleccions de 2012 catalanes, els partits que donen suport al referèndum van guanyar més del 70% dels vots. Al març de l’any passat, més de tres quartes parts dels diputats catalans van votar en favor d’una resolució que instava el govern català a negociar els termes d’un referèndum d’independència amb Espanya. Espanya es va negar a negociar. El govern català va decidir seguir endavant amb el referèndum fins que l’assumpte es va remetre al Tribunal Constitucional espanyol que va suspendre’l efectivament. Ara una consulta molt significant es durà a terme el pròxim 9 de novembre, tot i que legalment només pot ser no vinculant.
El partit germà del Plaid Cymru, Esquerra Republicana, és molt popular en les enquestes. És probable que hi hagi eleccions anticipades després de la consulta, que podrien convertir-se en un mandat per a la independència. Treballarem estretament amb els nostres col·legues a Catalunya en aquest moment tan emocionant.
24 octubre 2014
Més.
Escriu Josep-Lluís Carod-Rovira a ElPuntAvui: “Caldria, doncs, que en aquest context excepcional que els partidaris de la independència anessin a les eleccions espanyoles del 2015 amb una sola veu i una sola candidatura, amb una veritable llista de país, ara sí. Si a Catalunya tenim projectes diferents sobre el país i per això hi ha llistes diferents, a Madrid no es tracta ara de manifestar-hi diferències ideològiques, sinó coincidències nacionals, anant-hi com a país i que així sigui percebut a tot arreu, aquí, a Espanya i a tot el món.”
Quatre consideracions sobre el que s’ha dit. Començant pel final:
Home, parlant de “context excepcional, de no manifestar diferències ideològiques sinó coincidències nacionals, i que sigui percebut així a tot arreu”, crec que és suficientment rellevant l’envit del possible avançament electoral al Parlament, com perquè també sigui aplicable la teoria de l’exdirigent d’ERC a les properes eleccions pel període de transició nacional durant un any i mig.
Sobre les espanyolades llegides. És curiosa la mentalitat castellana. Quan hi ha una situació de conflicte que els afecta, enlloc de preocupar-se per analitzar-ne les causes, diagnosticar bé la problemàtica, treure’n conseqüències i aplicar solucions, no, fan que no veuen els motius que han impulsat el conflicte, i es focalitzen a combatre les senyals. Com fer-ho és a base de menysprear qui produeix la situació conflictiva. I a més de menysprear , també acostumen a esbroncar, malparlar, fins i tot criminalitzar els qui els qüestionen.
Tant serveix per constatar com reaccionen davant del nou partit polític Podemos, que suposa l’evidència que el malestar social d’uns anys enrere s’ha organitzar, com serveix per combatre la pulsió sobiranista catalana dels darrers quatre anys, que recull el malestar arran de la sentència contra l’Estatut promulgada pel Tribunal Constitucional espanyol.
L’estat espanyol no garanteix una convivència en pau i llibertat. Garanteix crispació, a base de restriccions de llibertat tant en les lleis que impulsen, com en la seva aplicació. Restriccions de llibertat que des d’Europa avisen que no són pertinents. Però és clar, als hereus franquistes, els és igual el que diguin des d’Europa.
Són reaccions que evidencien una feblesa interna, una debilitat respecte del valor del propi estat, ja que només el qui sap que ha vençut sense convèncer, està espantat de veure l’ànsia de llibertat de l’altre, a qui no podrà retenir sense utilitzar la força.
Fins aquí parole, parole. Però les coses són com són, i la realitat és tossuda. Ara anem a veure el que passa.
Fets, no paraules:
Martorell es reforça. Seat incorpora 800 treballadors d’ETT i en plantilla per l’augment de producció, que seguirà el 2015. Fabricarà 15.000 cotxes més el proper any opta a un nou model,”
Barcelona serà seu d’una xarxa europea de R+D+I en salut. La UB lidera el projecte amb un pressupost de 2.300 Milions. El programe Innolife s’ubicarà al Parc Central de Barcelona, i se centrarà en la qualitat de vida .
-L’aeroport d’ El Prat, continua en una evolució positiva , amb un increment que supera el de Barajas a Madrid, tot i les dificultats de gestió condicionades per la centralització espanyola.
-El port de Barcelona augmenta la seva rendibilitat respecte d’anys anteriors i en comparació als altres ports espanyols.
-Barcelona, Catalunya, continuen liderant les destinacions turístiques dels estrangers que arriben a la Península Ibèrica. S’han convertit en destins que encapçalen els rànquings mundials.
-L’estat espanyol incompleix la llei quan no trasllada tots els documents de l’Arxiu de Salamancaque van ser confiscats i espoliats pel franquisme.
-La junta de Súmate desmenteix qualsevol subvenció de la Generalitat, contra el que diu algun unionista.
-Incerta Glòria, de Joan Sales, entre els llibres de l’any publicats en anglès el 2014 segons The Economist.
-El comerç català tria per àmplia majoria respectar la llei catalana d’horaris comercials, suspesa pel TC, i ahir va decidir no obrir. El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya, Miguel Ángel Fraile, ha explicat a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ que, tot i la suspensió del Tribunal Constitucional, la immensa majoria del comerç català va tancar ahir els seus establiments, al marge de les zones turístiques on es permet obrir.
-“Catalunya tiene 629.885 empresas activas, el 18% del total nacional, la cifra más elevada del estado, frente a las 483.327 que registra Madrid, el 14% del conjunto, según el estudio sobre demografía y resultados empresariales en Catalunya y Madrid publicado por Informa D&B, (compañía de CESCE).
En el tercer trimestre de 2014, la media de días de retraso en los pagos sobre la fecha acordada es de 14,65 en Catalunya, por debajo de la media española que es de 17,62 días, mientras que Madrid supera esta media, con casi 20 días de demora.Por otro lado, Catalunya cuenta con más autónomos y empresas con capital extranjero que Madrid, ya que un total de 28.229 autónomos y 5.748 empresas han elegido la Comunidad catalana, frente a los 27.852 y 4.521 que están instalados en Madrid.”
-En aquest escenari ombrívol, sobre la viabilitat de les prestacions socials, l’Estat espanyol és un dels més afectats, segons les projeccions a llarg termini de l’OCDE, ja que les pensions s’enduran el 2015 un 10,4% del PIB espanyol, i la xifra seguirà creixent tot i les reformes estructurals dels darrers anys. En concret, el percentatge s’enlairarà fins al 14% en l’horitzó del 2050, una tendència perillosa que entre les principals economies de la zona euro només compartirà Alemanya (del 10,5% el 2015 al 13% d’aquí a 35 anys).
-Catalunya va aprovar el 2008 una protecció pionera en la legislació sobre captura i conservació d’ocells de les quatre espècies utilitzades en els concursos de cant.
-Barcelona destinarà 9 Milions d’euros a pal·liar la pobresa extrema infantil de 7.500 infants en risc d’exclusió social, aportant 100 euros mensuals a cadascun d’ells. L’acord és fruit del pacte entre PSC i CiU per tal de que l’abstenció dels socialistes permeti aprovar el pressupost municipal.
-El Comitè de les Regions de la UE aprova la immersió lingüística a Catalunya. El seu president Michel Lebrun, avala la llei catalana com a exemple d’integració i educació.
-El membres del TSJC desestimen la majoria de les denúncies de la delegada del govern espanyol, Llanos de Luna. Constaten que la delegada s’ocupa de temes menors, i utilitza recursos públics per a actuacions que no tenen recorregut.
P.S.
Després de sentir els darrers dies, i sobretot ahir al .Cat, alguns representants polítics i socials que justifiquen presentar-se per separat en les properes eleccions plebiscitàries , i discutint sobre “tot” perquè “la gent ha de saber quin país farem”, refaig la llista que vaig publicar el mes passat. Esborro aquests sobiranistes de saló que semblen incapaços de sortir del seu immobilisme onanista.
M’han decebut alguns que parlen molt bé, amb bons raonaments teòrics, amb encomiable preocupació per l’aspecte social, però que al meu entendre ensenyen la poteta d’un cert sectarisme.
Els dos milions de ciutadans que ens hem anat manifestant els darrers anys i que hem votat el 9N què demanàvem? Unitat.
Els líders polítics en favor del dret a decidir, què ens han d’oferir? Unitat.
La resta, parole, parole.
A punt de ser envaïda Bizanci (avui Istambul) pels turcs, quan tocava defensar la ciutat, els governants bizantins, cultivats i estudiosos, seduïts per les meravelloses icones ortodoxes, discutien sobre si els àngels eren de gènere masculí o femení. L’emperador Constantí se’n feia creus, de la irresponsabilitat dels que havien d’actuar i només s’entretenien en silogismes retòrics inútils. Al cap de poc, Bizanci era presa pels invasors turcs i arrassada.
S’ha entès això, companys?
Què esperen per deixar de repetir que s’ha de decidir el model social de Catalunya, ara?
Què esperen per deixar els interessos de partit aparcats durant un temps, i practicar la unitat, ara?
Què esperen per deixar-se de disquisicions retòriques inútils (i autocomplaents), per sempre ?
Què esperen per deixar-se d’arrogància intel·lectual i “posar-se al nivell -al servei- del poble) per sempre ?
Què esperen per entendre que la nostra desunió és la victòria dels unionistes espanyols, ara i sempre?
Proposo que vetllin les armes ideològiques per a la contesa electoral de maig de 2015, per elegir alcaldes; i per a les eleccions constituents per decidir el primer govern de la República Catalana, i negociar les lleis fundacionals del nou estat. Però ara toca anar tots a una, encara que el comandant no sigui del teu gust, o encara que alguns dels oficials no els invitaries a casa teva. Ara ens juguem guanyar o perdre la batalla. Junts la guanyem, separats la perdem. S’entén això?