Desdambre
De 21 a 31 de desembre
Pel quinze, sant valerià,
el joc és fet, ja es manté la tarda,
i pel vint-i-cinc, pas de pardal,
fred i sol estimats, d’olives curulles les saques;
sant esteve radiant de blau crisàlid,
com ahir; ja és miracle i tradició,
matí de sexe i mandra, passeig amb avis,
barceloneta o bogatell, la platja, i la remor,
xips torres, escopinyes, canya o bitter i bon humor.
I abans que vingui l’home del darrer nas,
temps encara per sentir calfreds, les pors,
la pell, el cos, i els desitjos desnonats
l’any que va ser , el que no fou, el buit, i tot allò
que el 20XX encertarem a demanar.
I quasi res va ser mesquí, gairebé
a batzegades vam encertar-la,
fent moltes esses , recaient
i perfeccionant els errors i les marrades.
Si ens lliuréssim de la culpa ancestral,
si destil.lèssim un gotim de compassió,
aleshores, al cor de la nostra divinitat,
la majoria vam lluitar/-nos, molt o poc, bé o no,
vàrem ser imperfectes humans, en arriscar,
vam merèixer infinitat de petits triomfs,
per haver fet, malgrat tot , sí , malgrat tot, a les palpentes, malgrat tot, del lloc viscut, un de millor.