Memorandum

Jaume Vall

20 raons de desamor i una declaració esperançada (sisena i última part)

(…)

19. Lloc en el món

” La gent gran va treure la bandera d’independència i els pares joves hi van dur els seus fills per ensenyar-los que quan la gent normal s’uneix els grans canvis són possibles. Aquí, a Estònia, quan les persones es van aplegar per formar la cadena, el clam era ‘llibertat’. Com un home va dir aquell dia, el Mur de Berlín era fet de maons i ciment. El nostre mur és més fort. I ho era. En pocs mesos, el mur a Berlín es va obrir.

L’any següent, els pobles bàltics finalment van votar en unes eleccions. I quan les forces del passat van fer el seu darrer intent de mantenir el poder, es van posar drets. Els lituans van tapar els tancs. Els letons van aixecar barricades. Aquí, a Tallinn, els ciutadans van anar corrents a la torre de televisió per a defensar-hi les ones de la democràcia. Vau guanyar. Vau recuperar els vostres països. I a la nova constitució vau declarar que la independència i la sobirania d’Estònia són eternes i inalienables.”

 

Discurs de fa dues setmanes d’Obama , a Estònia, celebrant els 25 anys de la Via Baltica, per obtenir la llibertat i la independència de la U.Soviètica.

Catalunya, Escòcia, les repúbliques bàltiques, països petits, que en el futur seran considerats pioners en la nova organització política.  La importància de la ciutadania, la voluntat combinada amb la il·lusió, el pacifisme.    El futur serà català o talibà, va dir B.Clinton.  Doncs bé, serem exemples que es pot aconseguir tot a la catalana.

 

A més a més, des d’un punt de vista menys idealitzat i més prosaic, el nostre lloc al món ha de ser el que correspon a una nació mil·lenària amb voluntat d’entesa amb els pobles del nord, com va ser-ho en el segle IX. Posar-nos a roda amb els estats nord i centre-europeus, i compartir els seus drets i deures.

Xavier Bru de Sala va escriure un article a ElPeriódico, el 31.01.2014 molt clarificador,  La deriva d’Espanya  :  “Quan per fi s’acabi la crisi, la societat espanyola haurà baixat uns quants graons en el seu nivell de benestar i comptarà amb unes molt escasses perspectives de tornar-los a pujar. (…) Alguns en diuen, del país que es prepara, la petita Xina del sud d’Europa.(…) Per mantenir un país així, no cal millorar els índexs de corrupció, ni el sistema de partits ni l’escàs pluralisme dels mitjans de comunicació de Madrid (…) Ningú amb capacitat de ser escoltat, ni el PSOE ni els mitjans de comunicació, defensa l’únic camí per esdevenir un país de primera: sacrificar tot el que convingui per invertir en la prioritat absoluta, que és el reconeixement i la protecció de l’excel·lència i la innovació productiva, la inversió en capital humà i la preparació més exigent de les noves generacions, unides a la moralització de la vida pública.

De la mateixa manera que a Catalunya no és possible separar el sobiranisme de l’aspiració al benestar i la justícia social, a Espanya l’antisobiranisme és la millor de les excuses per consolidar sense oposició audible l’autoritarisme que afavoreix el camí de les creixents desigualtats.”

Més clar ?

 

 

 

 

No vull acabar aquest apartat sense incorporar una reflexió genial -una altra, com quasi totes les seves- de Jofre Llombart  :  “Una vinyeta de El Roto publicada ahir pel diari El País i promoguda amb il·lusió per Jordi Cañas a través del Twitter criticava “la massa” com a caldo de cultiu per a demagogs. Bé, simplement em pregunto què hauria passat si les xifres haguessin estat a la inversa. Però no cal recòrrer a supòsits: Jordi Cañas va assistir a la manifestació que l’octubre de l’any passat va aplegar 200.000 persones a Madrid per reclamar el compliment de la Doctrina Parot. Em pregunto, li pregunto, si hi ha bones i males manifestacions, si unes són “massa” i les altres no depenent del què s’hi reclama.”   […]  Continua dient, sobre la negativa unionista a celebrar la consulta, que finalment,  “serà aleshores, el dia en què el debat torni a ser Independència Sí-Independència No que Societat Civil Catalana haurà de donar les gràcies a l’ANC per haver treballat tan de temps per aconseguir una urna amb tres opcions. L’ANC haurà treballat per ells. S’haurà cremat les pestanyes per aconseguir que els partidaris de la unitat d’Espanya tinguin la oportunitat de votar. Però m’imagino que aquest agraïment no arribarà. El 1981 el PP va oposar-se al divorci i ara alguns dels seus dirigents es divorcien. Es van oposar a la legalització de l’avortament i després, quan va ser necessari, les filles dels seus militants van tenir el dret a decidir sobre el seu cos. I sí, després d’una operació ferotge contra el matrimoni homosexual, ara veiem militants del PP casant-se amb les seves parelles del mateix sexe. Ni van demanar perdó ni després van donar les gràcies. Ara tampoc caldrà: amb què vagin a votar (allò que més els plagui) ja haurà valgut la pena.”

 

Calendari:

09 novembre 14 :   declaració solemne de president, amb el líder oposició al costat.  eleccions al parlament, amb caràcter plebiscitari, i només pel temps necessari per gestionar la transició nacional a l’estat propi : ( declaració DUS, contactes internacionals,  empara de Brussel·les, referèndum + municipals)

gener2015/febrer2015 eleccions catalanes de caràcter plebiscitari per encarar els propers dos anys amb un govern de concentració.  (després ja vindran unes eleccions  tradicionals dreta/esquerra).

25 maig 2014  eleccions municipals + referèndum sobre la independència.                                                 si el resultat surt com sembla que ha de sortir, positiu, un Sí-Sí com una casa de pagès, i les municipals amb alcaldes majoritàriament ERC  o bé CiU,  doncs apa,   el 26 de maig, declarar la independència.

A veure si ja ens anirem de vacances a l’estiu amb un nou passaport català a la boca!!!!

 

P.S.

El lloc en el món d’Escòcia?

Després del referèndum escocès. Ha perdut l’opció del Sí,  de la independència. Però quantes coses han guanyat els escocesos !   La primera, el reconeixement britànic, europeu, mundial, de la seva existència com a nació lliure que pot decidir el seu futur.  La segona, la consolidació de la democràcia com a mitjà per decidir-ho tot, inclòs la modificació de fronteres. La tercera, el futur increment de competències polítiques i econòmiques per al seu Parlament, tal com s’han compromès els tres partits britànics majoritaris. La quarta, l’admiració de molts pel fair-play, fins i tot després de la votació, en el sentit de que el triomfador britànic (Cameron)  estèn la mà al derrotat escocès (Salmond) , el qual accepta el veredicte popular  i actua en conseqüència.  I  un unionista escocès, aliat del triomfador, (Brown), resolutiu en l’exigència que es compleixin els pactes compromesos per l’estat britànic.

Impecable. Admirable. Exemplar. 

El lloc que Escòcia té a partir d’ara mateix en el món, és el que correspon a la seva societat.  Un país valent, socialment cohesionat, amb voluntat sobirana, amb respecte a les normes polítiques, una nació de civisme contrastat. 

 Quin lloc volem tenir, ens correspon a Catalunya?   Sense cap mena de dubte el que ens guanyem democràticament en els propers mesos.  It’s up to us :   Depèn de nosaltres.

 

 

 

 

20.  (lliure)

La deixo en blanc perquè cadascú hi posi la seva raó per voler  tenir una Catalunya independent,  on viure la seva plenitud personal i nacional.

 

 

 

 

 

Una declaració esperançada.

 

Hola Europa, hola Món !!

Doneu la benvinguda a una societat de ciutadans responsables  que ha decidit el seu futur en llibertat.  No som ni millors ni pitjors que altres nacions europees. Tenim el nostre passat i el nostre present ple de persones dignes i fets admirables. I algunes actuacions vergonyoses per les que demanar disculpes.  Més o menys com tots els països.

Però sobretot, continuem tenint una gent valenta, esperançada, compromesa per  seguir  fent bé les coses, pensant en el bé comú i en el bé dels nostres fills.   I per això, volem  un estat català que gestioni correctament els impostos dels ciutadans, que treballi per incrementar la prosperitat de tots ells,  que vetlli per reduir les desigualtats socials, que acompanyi  els grups de persones desafavorides. Volem continuar pertanyent en la Unió Europea, que ha garantit seixanta anys de pau al continent, que ha augmentat el benestar de les regions.  Volem aconseguir el que ens assenyalava el poeta,  fer el camí amb el  “nord, on diuen que la gent és culta, rica, neta i noble, desvetllada i feliç.”

Aquest segle XXI ho estem aconseguint amb la  l’empenta, la força de la raó, la mobilització pacífica de milers i milers de catalans que sense ressentiment cap els veïns, tan sols demanen obtenir el que han obtingut altres nacions al llarg dels darrers segles : Un estat propi, proper, just, pròsper que administri el recursos per al bé dels seus ciutadans lliures. No volem ser súbdits apocats, sinó ciutadans lliures. No som súbdits apocats, sinó ciutadans lliures. Reclamem un dret inalienable. La llibertat,  llibertat personal i llibertat nacional. Reconegudes en la Declaració dels Drets Humans. Per viure plenament. Per enriquir Europa i el món amb la nostra riquesa .  Per aportar-hi  la nostra veu i el nostre llegat. Una manera catalana de canviar l’statu quo quan és millorable. Una manera pacífica, persistent, perseverant, inclusiva, il·lusionant, cívica, democràtica.  La manera catalana, the catalan way.

 

 

Europa, Món, doneu la benvinguda a Catalunya !      Europa, Món, sigueu benvinguts a Catalunya!

Europe, World, welcome Catalonia !            Europe , World, welcome to Catalonia!

 

 

P.S.

Acabem de veure el procès viscut a Escòcia. La il·lusió per esdevenir estat independent, la votació, i el resultat negatiu  (45% pel sí  /  55% pel no). Res a dir. Democràcia , civisme…i transcedent. Per dues raons: la primera perquè malgrat el resultat advers, les promeses dels líders unionistes per convèncer els indecisos, ara les hauran de complir. I les promeses eren en el sentit de donar més autonomia política i més capacitat fiscal a Escòcia. Per tant, han perdut una batalla, però no han perdut la guerra.  La segona raó de la transcendència del procès refrendari a Escòcia:  a nivell europeu, i fins i tot a nivell mundial, el missatge exportat és que en el segle XXI, tot, TOT, inclòs la modificació de les fronteres, es pot produir mitjançant un procès pacífic, enlloc de resoldre-ho a través de guerres, violència i devastació. Si després de l’experiència escocesa, es pot reblar el clau, fer la consulta catalana el 9-N imitant el percentatge altíssim de participació i el civisme entre els dos bàndols, repeteixo, el missatge que es donarà al món serà ‘no cal la violència per decidir el futur d’una societat’. Tot es pot decidir per mitjà de la raó, la que sigui, raons del cor, raons del cap. Cal convèncer, seduir. Ja no cal vèncer i combatre.  

Quin bon inici de segle XXI !  Enlloc d’una guerra mundial, una revolució política per mitjà de decisions democràtiques.    The Scotish way,  the Catalan way.  Dues velles nacions europees han sacsejat l’immobilisme estatal per donar veu al seu poble per a triar el seu futur, per trasbalsar la Unió Europea burocràtica, i fer-la més coherent amb el seu lema  “Unitat dins la diversitat”.

A veure si es confirma la creació d’uns estats units d’Europa, a través d’una diversitat europea lliurement escollida.

 

 

 

 

 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per jaumevall | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent