Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)

La manifestació i la contramanifestació que hi va haver ahir a Barcelona davant la caserna de la Guàrdia Civil a la Travessera de Gràcia va acabar sense incidents, cosa que és de celebrar. Crec que, per una banda, cal felicitar la CUP perquè van fer una concentració d’un pacifisme radical molt d’acord amb la línia de totes les manifestacions convocades per l’ANC i Òmnium des de 2010 ençà, van evitar la presència d’agents infiltrats entre les seves files i, sobretot, no van caure en les provocacions.

D’altra banda i sobre la contramanifestació convocada de manera “espontània” per donar suport a la Guàrdia Civil, pens que va fugir de les mans als convocants i el tret els va sortir per la culata. La presència de banderes falangistes i les amenaces contra els periodistes pens que no beneficien en res la imatge pública de la Guàrdia Civil de la qual un sector molt important de la ciutadania encara no ha oblidat la imatge del tinent coronel Tejero Molina entrant dia 23 de febrer de 1981 al congrés de diputats, pistola en mà i cridant: “¡Quieto todo el mundo! ¡Se sienten, coño!“.

Dit això, enmig de la voràgine dels fets, pens que no hauríem de perdre de vista una sèrie de coses:

1. El referèndum d’autodeterminació de Catalunya és un tema polític i no d’ordre públic. Correspon, doncs, als polítics encaminar-lo i donar-li una solució en termes estrictament polítics i democràtics com és un referèndum d’autodeterminació.

2.- Des del moment que els dirigents del PP (Aznar, Rajoy…) no van acceptar la reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya, aprovat en referèndum i “cepillado” pel congrés de diputats el 2006, van crear un problema polític colossal que ha portat a la situació actual en què Catalunya es troba a les portes de la independència.

3. Tant la policia espanyola (CNP) com la Guardia Civil són dues organitzacions totalment jerarquitzades -la segona fins i tot conserva el caràcter d’organització militar-, amb una escala de comandament ben definida i en la qual les ordres van de dalt cap avall. Això vol dir que si el comissari Villarejo disposa de fons reservats per subornar fonts d’informació, elaborar informes falsos contra polítics rivals del PP i filtrar-los després a Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta d’El Mundo perquè organitzin un linxament mediàtic i un judici paral·lel és perquè algun polític superior seu li ha donat ordres i aquest algú són el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre d’Interior, Fernández Díaz ahir i avui Zoido.

4. Igualment es pot dir el mateix de la Guàrdia Civil. Si hi ha agents vestits de civil però alguns també encaputxats que van anar a interrogar el personal del Teatre Nacional de Catalunya, del Parlament, de la seu del Govern de Catalunya i d’algunes conselleries és perquè van rebre ordres del ministre Zoido ja que el TSJC ha dit ben clar que cap jutge ha donat aquesta ordre a la GC.

5. Pens que mai no s’ha de perdre de vista que tant els policies com els guàrdies civils, al final són funcionaris que tenen família, que fan la seva feina i que compleixen ordres dels superiors. Si alguns generals, coronels i/o agents de la Guàrdia Civil accepten complir ordres orals que mai de mai el ministre d’Interior de torn posarà per escrit, tendran un problema molt greu el dia que hagin de retre comptes, com ja va haver de fer el Jutge Baltasar Garzón per les tortures de 1992, davant els tribunals europeus de drets humans.

I 6. Conseqüent amb el que he exposat abans, pens que el lloc més adequat per anar a fer les concentracions i manifestacions ciutadanes de protesta contra la guerra bruta instigada i dirigida en primera persona pel president Rajoy i els ministres d’Interior del seu govern, són les seus del governs civils a colònies o la seu del ministeri d’Interior a Madrid.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!