Jaume Sastre. Vaga de fam (08.05-14-16.06.14)
W. E. Henley: "Som l'amo del meu destí. Som el capità de la meva ànima"
El bé comú exigeix, de vegades, que un dirigent polític passi a un segon terme
José Maria Aznar: ‘Dejadlos hacer: que se cuezan en sus propias contradiccions y veréis como el separatismo catalán se autoliquida en cuatro días’.
Ahir vaig escriure que construir un nou estat requereix tenir un sentit d’estat. Ara afegiré que un país està per damunt dels seus polítics i el bé comú exigeix, de vegades, que un dirigent polític faci una passa enrere, se mengi un calàpet i passi a un segon o tercer terme, és a dir, se sacrifiqui personalment, fins a la immolació política si fa falta, en benefici de la nació.
Dit això, quan en un procés de negociació seriós entre dues organitzacions l’acord és impossible ja sigui perquè entre els negociadors existeix una animadversió personal insuperable, un dels dos no “se sent estimat” per l’altre, per exemple; o no hi ha gens de química, el que se sol fer fer són dues coses:
1.- Substituir tots els interlocutors per uns de nous.
O 2.- Cerca un mediador reconegut per les dues parts que faci d’home bo.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!