A la vista del contingut i les circumstàncies que han envoltat el debat celebrat al Parlament de Catalunya els dies 28 i 29 de març entorn del dret d?autodeterminació de la nació catalana, el Fòrum Català pel Dret a l?Autodeterminació vol fer públiques les consideracions següents
Primera.- Atenent a la manera com s?ha generat la polèmica sobre l?autodeterminació considerem que una qüestió d?aquesta envergadura ha de ser formulada amb la preparació i la solemnitat que requereix el fet d?apel·lar el poble català a decidir el seu futur polític. Barrejar la continuïtat o la remoció del Govern de la Generalitat, amb la configuració d?una majoria social i política que doni suport a l?exercici del dret d?autodeterminació, una qüestió estratègica, és un error que contribueix a estendre la confusió entorn d?un dels drets col·lectius fonamentals del poble català.
Segon.- L?irrupció sobtada del dret d?autodeterminació en l?escena pública catalana no ha permès presentar-lo com a solució democràtica a la dependència política i econòmica del nostre poble, especialment en un moment en què, des dels més diversos sectors de la societat catalana, s?ha anat estenent la consciència de l?arbitrarietat de l?actuació estatal envers els interessos dels catalans (dèficit fiscal i d?infrastructures de serveis).
Tercera.- La defensa del dret d?autodeterminació i l?extensió de la consciència de la seva necessitat és una tasca que demana una gran dosi de serietat i rigor en el dia a dia i un treball pacient i sistemàtic d?aplegament de voluntats de part de persones i d?organitzacions. Considerem que l?acord assolit l?any 1989, quan el Parlament de Catalunya va declarar que el poble català no renunciava a exercir el dret d?autodeterminació, continua essent un punt d?encontre vàlid perquè les forces polítiques que llavors hi van votar favorablement puguin ampliar i assumeixin de manera efectiva al compromís adquirit davant el poble de Catalunya de crear les condicions que facin possible l?expressió de la seva lliure voluntat.
Quarta.- D?aquest episodi se?n pot treure la conclusió que, efectivament l?autodeterminació, es tracta d?un dret que interessa realment la societat catalana, si observem les nombroses reaccions favorables que ha provocat (sovint en forma de protesta i crítica pels errors en el plantejament del debat), i també les declaracions contràries que han posat en evidència les mancances democràtiques dels partits polítics contraris als nostres drets col·lectius. La transcendència d?aquest dret exigeix que sigui defensat per mitjà de moviments que apleguin consensos socials molt amplis, lluny, per tant, de les tàctiques conjunturals de la política parlamentaria. Entenem l?autodeterminació com un procés polític de creació d?espais socials, sindicals, culturals, polítics i institucionals amb voluntat de país al marge de l?ordre estatal espanyol que ha de culminar en una majoria social i política amb prou coherència i capacitat com per fer efectiva la realització d?una consulta popular el resultat de la qual sigui respectat tant per l?Estat espanyol com per la comunitat internacional. Des del FOCDA manifestem la nostra predisposició per col·laborar amb totes les entitats i partits que vulguin assumir la responsabilitat de constituir-se en impulsors d?aquest procés.
Fòrum Català pel Dret a l?Autodeterminació (FOCDA)
Països Catalans, 29 de març del 2007
Signants: Jaume Renyer, Carles Castellanos, Raimon Escudé, Isidre Llucià, Joan Manuel Ximenis, Gerard Sugranyes i Agustí Barrera.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!