10 d'abril de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Una altra lectura sobre les Eleccions andaluses

            És habitual que, després d’unes Eleccions, cap candidatura es considere derrotada: qui ha pujat en nombre d’escons perquè ha pujat ,i qui n’ha perdut perquè pensava que anava a perdre’n més encara.

           D’entrada, doncs, els anàlisi polítics inmediats post-electorals solen donar la impressió a l’electorat com si a tots “els hagués tocat la sort de loto”: tots estan la mar de contents i satisfets. La reïteració dels arguments, políticament interessada , publicada en els mitjans de comunicació preten impedir que l’electorat tinga criteri propi i accepte d’entrada la “trampa” analítica.

           Però com que “la procesò sol anar per dins” , qüestió a banda són les conclusions a que arriben les executives, a porta tancada, després de la tensa discusió autocrítica sobre els resultats i de les que procuraran, zelosament, que no se n’assabenten els ciutadans.

           En el fons, públicament i per “oportuinitat política”, el que interessa els Partits és convèncer el propi electorat que l’únic perdedor ha estat l’adversari.

           Però, més enllà de l’opinió partidista i d’oportunitat política s’imposa l’anàlisi de: 1.- la fredor dels números; 2.- comparar resultats de les Eleccions anteriors i l’actual; i 3.- circunstàncies específiques que envolten tota campanya electoral.

                Respecte a les Eleccions andaluses del 25 de març cal dir:

                                1.- Sobre la fredor dels números:

El PP obté 50 escons.

El PSOE n’obté 47

IU n’aconsegueix 12

Hem d’acceptar al PP com a guanyador d’aquestes eleccions, haja o no arribat a la majoria absoluta.

                         2.- Comparar resultats entre les Eleccions del 2008 i les d’ara, 2012.

PSOE tenia 56 escons i ara n’obté 47: en perd 9

PP en tenia 47 i ara en 50: en guanya 3.

IU de 6 passa a 12: ha doblat els resultats.

Hem d’acceptar doncs, i no calen matisos, que hi ha un únic perdedor: PSOE

I hem de reconéixer ademés que la summa d’escons obtesos entre PSOE i IU en el 2008 suposa ( 62 ) tres escons menys que en el 2012 ( 59 ). Se n’han perdut 3. Això son faves contades.

                                        3.- Circumstàcies actuals:

            No hem de perdre de vista què ja havien passat quatre mesos de les Eleccions Generals aconseguint el PP majoria absoluta, que Rajoy ja s’havia arrancat part de la carasseta i descobert les seues vertaderes intencions iniciant importants retalls socials i , damunt, la convocatòria d’una Vaga General per a quatre dies desprès de realitzades les Eleccions Andaluses. Malgrat això no sols l’electorat li dona la majoria al PP sinó que l’amplia; i per eixes mateixes circumstàncies, a les que cal afegir el descrèdit del govern andalús del PSOE, amplia significativament el recolzament a IU – però del tot insuficient –, i tot a costa de la davallada del partit fins aleshores governant Andalusia.

           És cert que el PP s’ha quedat a 5 escons de la majoria absoluta: això no ho negarà ningú.

           Però també és cert què n’ha guanyat i és qui més n’ha obtés.

            Si desprès de 4 mesos d’un Govern nacional de dreta-dreta, d’haver acordat i aplicat retalls socials i laborals bèsties fins a l’extrem d’obligar els Sindicats a convocar , ja en campanya electoral, una Vaga General per al “dia de desprès”, encara considerem “perdedor” al PP andalús per no haver-hi arribat a la majoria absoluta és que ací, “els nostres”, políticament, “no veuen tres dalt d’un burro”·

            Des del meu punt de vista, resultats en mà i donades les circumstàncies, ha estat un triomf del PP que, evidentment, tenim que lamentar però que cal reconéixer si volem avançar. El desgast del PP en quatre mesos, els que van d’unes Eleccions (generals) a altres (andaluses) ha estat insignificant. La “recuperació” del PSOE pura fantasia i el recolzament a IU – el més significatiu de tots – totalment insuficient per poder aplicar polítiques realment d’esquerra. I més encara: ha posat a IU entre l’espasa i la paret, com vulgarment es diu, perquè s’ha eixit políticament de “guatemala” per a caure en “guatapeor” i ara li demanaran, uns i altres, que siga aquesta força política qui “traga les castanyes del foc”.

            Els resultats de les andaluses venen a confirmar el que fa temps venim proposant: és necessari, possible i urgent, la creació d’un Front social i politic d’esquerres que plante cara a les politiques de dreta si de veritat volem aconseguir un canvi real de rumb econòmic, polític i democràtic.

                                                                                          Jaume Lloret i Solves

A Corbera, Pasqua de Resurrecció  de l’any 20 de la mort de Fuster i 50 de la publicació de Nosaltres els Valencians.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!