17 de gener de 2012
General
0 comentaris

?Rajoyanes o el sentit comú per resoldre la crisi econòmica?-II

                      L´”ama de casa” ( el jornaler, l´assalariat, inclús l´empresari ) no disposa de cap possiblitat d´incrementar els ingressos i per tant, a nivell casolà, es veu obligada a apretar-se el cinturó – retallar les despeses — per intentar lluitar contra el dèficit (li cal reduïr el “deute”  : del banc, de la farmàcia, de les botigues del cantó, del mercat central, de l´educació, de l´oci, etc). Però, com a mínim, ha de tenir “algo” que reduïr, és a dir, ha de tenir un ingrés mínim, i mínimamente, garantit i assegurat. Quan el perd, o li se´l retalla, aleshores el destí dels ingressos   és per a la pura subsistència, i , de vegades,  ni per això. El botiguer se´n ressent. I tot el comerç. I iel consum en general. Els productors de mercaderies per al consum s´obliguen a plegar, a tancar la “paraeta”.
                       La “reactivació” només serà possible si l´hipotètic consumidor manté el  “poder adquisitiu” . El retall de salaris, de jornals, enfonsa l´obrer i també el menut i mitjà empresari. I paralitza el consum. Només les despeses obligatòries , les que no són pròpiament de consum,  no poden ser retallades: el deute bancari, l´hipoteca, els impostos, etc. L´ “ama de casa” es “despulla” de les altres despeses per no veure´s embargada. La casa s´enfonsa , la familia es destroça, el consum es soterra: el negoci li va bé a la Banca , als “mercats” i als especuladors que pensen “después de mi el diluvio”. Aplicar la política de l´”ama de casa” a la crisi general es conduir-nos a un desastre espantós.
                      Però, a diferència de l´”ama de casa” que només pot reduir  el dèficit actuant sobre les despeses perque no té capacitat ni llibertat per a mantenir o augmentar els seus ingressos, l´Estat, el Govern, és a dir, El Sr.Rajoy, disposa del poder legislatiu perquè té majoria absoluta en el Parlament i la possibilitat de reduïr el dèficit augmentant els ingressos sense tenir que retallar  despeses (almenys les  socialment necessàries) :
          Lluitar contra el frau fiscal i l´economia sumergida, aprovar una reforma fiscal justa i progressista obligant  que pague més a qui més té, perseguir  l´evasió de capitals,   frenar  la gola insaciable dels mercats i mercaders  especuladors, controlar  la Banca privada forçant-la per llei a la concessió de crèdits i a invertir  en l´economia productiva i no en l´especulació, imposar una taxa  a les transaccions financeres, retallar els beneficis fiscals de, i l´aportació a,  l´Esglèsia, crear la Banca Nacional de Crèdit , presionar  al BCE per a  que el crédit vaja directament als Governs i no a  la  Banca privada prohibint que els diners vagen cap a  l´especulació en conte de ser destinats a l´economia productiva,  aprovar una LLei per poder jutjar els responsables de la crisi , condonar  les hipoteques i el deute bancari originat per l´especulació, i en última instància exir-se´n de l´euro, exir-se´n d´una Europa — per molt “amant” d´Europa que se considere Joan F. Mira ,segons l´article que publicà dijous passat, dia 12, en El Pais — insolidària, injusta, antisocial, mercantilista i especuladora. El que és una injusticia, social i políticament rebutjable,  és retallar drets socials , laborals i econòmics a la classe treballadora, congelar pensions, reduïr prestacions sanitàries i  en educació pública i en  l´atenció als discapacitats,  etc. Cinc milions d´aturats no es combaten allargant la jornada laboral, reduïnt salaris,  abaratant el despido, ampliant l´edat de jubilació, etc. mentre es permet i recolza la politica neoliberal i els seus dirigents i defensors única i únics responsables de l´actual crisi económica. Amb una “politica d´anar per casa”, de “continuar fent”, d´economia domèstica aplicada com a solució a l´actual crisi econòmica, al final del túnel ens espera l´Infern: i, segons els “especialistes” sobre el tema, des del Dant a Rouco Varela,  allí tot és foc i flama. I del foc i la flama només podem obtenir…cendra ¡!
                                                            
Corbera, Sant Antoni dels Porquets, de l´Any del Senyor… Rajoy, 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!