El Sr.Rajoy és molt afeccionat a aplicar el sentit comú per entendre i resoldre la crisi econòmica, el que no estaria gens malament si no fos perquè el sentit comú , sovint, dona peu a interpretacions i actuacions errònies.
Perquè, es mire com es mire, des que l´homo sapiens li agafà el gustet a fer-se preguntes i respondre´s utilitzant el sentit comú creà, i defensà , un Univers mitològic i supersticiós del que encara no s´ha pogut alliberar.
Perquè, quí, amb el seu sà juí (això que anomenem “sentit comú”), seria capaç d´acceptar que el Planeta on vivim no és pla sino redó? . Qui, usant el sentit comú, gosaria negar que la Terra ocupa el centre de l´Univers ? Qui diria que és la Terra qui es mou i no el Sol ? I qui podria entendre , “si té sentit comú”, que no s´esvararem i caurem a l´espai si caminem damunt d´una esfera ? I més difícil d´entendre encara ,si ens recolzem en el sentit comú , perquè i com si caminem de peus en terra i el cap per amunt, podriem caminar “cap per avall” per la semiesfera inferior?
Newton, contrariant el sentit comú, trobà la resposta quan descobrí la Llei de la Gravetat, el mateix que havia fet segles abans Copèrnic refusant el Sistema Ptolomeic de que la Terra era el centre de l´Univers com li obligà a pensar a Ptolomeu el sentit comú.
La Ciència, i no la Metafísica, ens demostra dia a dia que el coneixement basat en el sentit comú és habitualmente erròni i generalment pura especulació.
El “sentit comú” ens aprofita , i en tot cas superficialment, per donar resposta a problemas “d´ anar per casa”, però quan el problema apareix extra-murs les seus conclusions no hi tenen molt de trellat.
L´estafa, o el parany que el Sr. Rajoy ens prepara, és per a convèncer-nos de que l´anàlisi i les solucions per a l´Economia d´anar per casa (la que es mou entre quatre parets: diguem-li “domèstica”) es pot aplicar mimèticament a l´ECONOMIA de més enllà de la “ratlla del terme”. La seua demagògica i tendenciosa recepta ens la recomana , com única possible i eficaç, tant per salvar-nos d´una Crisi Econòmica General com per reduïr els “números rojos” de l´Economia Familiar a l´estil del “bon seny” de l´“ama de casa”.
Segons Rajoy, i en això estem d´acord, tot dèficit no és més ni menys que trobar-nos en “números vermells”. En economia familiar: sempre que les despeses (“el gasto”) superen els ingressos (“el salari”) estem en dèficit. Per controlar i reduir-lo no hi ha més remei que apretar-se el cinturó, “retallar” despeses , “reduir el gasto”. ¿Qui , amb sentit comú, gosaria oposar-s´hi ? “Domèsticament”: ningú. Perquè l´única font d´ingressos familiar és el jornal, el salari o els ingressos producte de la venda de mercaderies. El productor de mercaderies encara podria intentar abaratar el preu, cas d´haver-hi poca demanda, però sempre “ sense estirar més el braç que la màniga”, o bé augmentar la producció si la demanda puja (un contrasentit quan els “compradors” – l´”ama de casa” – estàn obligats a retallar despeses per haver-se reduït els seus ingressos).
L´altra economia, la que obligatòriament – i per a desgràcia nostra — ha de gestionar el Sr. Rajoy té poc a veure, per no dir gens, amb la casolana, pel que resulta ineficaç, i contraproduent, aplicar la “recepta econòmica ptolomeica” o de “sentit comú” com a solució de la crisi. El gestor o “ama de casa” de l´Economia General, és una ama de casa molt especial: l´Estat. I encara que el concepte de dèficit estatal no se diferencie del familiar perquè , per a tots, DEFICIT és un desequilibri entre ingressos i despeses a favor d´aquestes, sí que els diferencia el poder que tenen per combatre´l, perquè l´Estat té mitjans per actuar no sols sobre les despeses sino també sobre els ingressos, cosa que li és impossible a l”ama de casa”.