(I)
Sueca és un cas poc corrent dintre del panorama polític valencià i espanyol.
Des de les primeres Eleccions Municipals de la Democràcia (1979) fins les últimes (2011) se n´han convocat set més i
mai cap candidatura ha aconseguit majoria absoluta al Consistori (un
mínim d´onze regidors del total de vint-i-ú) que li permetés governar unlilateralment i aplicar llur programa.
mai cap candidatura ha aconseguit majoria absoluta al Consistori (un
mínim d´onze regidors del total de vint-i-ú) que li permetés governar unlilateralment i aplicar llur programa.
Cal
afegir què, fora del 79 al 83, en què entre dos partits (PCE-PSOE, en
el 79) i PCE més un regidor “tránsfuga” del PP (1983) tenien la majoria
absoluta per governar , en la resta de les convocatòries electorals s´ha tingut que recòrrer a la fòrmula del “tripartit”.
afegir què, fora del 79 al 83, en què entre dos partits (PCE-PSOE, en
el 79) i PCE més un regidor “tránsfuga” del PP (1983) tenien la majoria
absoluta per governar , en la resta de les convocatòries electorals s´ha tingut que recòrrer a la fòrmula del “tripartit”.
Cal exceptuar d´aquesta afirmació la legislatura de 1999-2003 en què governa un “bipartit” entre dues candidatures (quan realment n´eren tres) , PP i EPI/BLOC , i la Presidència recau en aquests últims tot i tenir menor representació (5 concejals EPI/BLOC per 8 del PP) . Fora d´aquest pacte i de l´actual, recentment materialitzat, amb “bipartit” o “tripartit” , l´ Alcalde que s´elegia pertanyia a la candidatura “pactista” que major recolzament electoral havia obtés.
Ara
, no sols tenim de nou un “tripartit” (BLOC-PSOE – GISPM) sino què
l´Alcalde es tria de la candidatura menys representativa de les tres
(GISPM) i per primera vegada en la història de la Democràcia a Sueca
coincideix què la candidatura del tripartit que menor nombre de
regidors té (2 GISPM, 4 PSOE, 5 BLOC) és també la que menys recolzament li ha donat l´electorat suecà de totes les que tenen representació al Ple ( 10 PP-5 BLOC-4 PSOE – 2 GISPM).
, no sols tenim de nou un “tripartit” (BLOC-PSOE – GISPM) sino què
l´Alcalde es tria de la candidatura menys representativa de les tres
(GISPM) i per primera vegada en la història de la Democràcia a Sueca
coincideix què la candidatura del tripartit que menor nombre de
regidors té (2 GISPM, 4 PSOE, 5 BLOC) és també la que menys recolzament li ha donat l´electorat suecà de totes les que tenen representació al Ple ( 10 PP-5 BLOC-4 PSOE – 2 GISPM).
Altra
peculiaritat que s´ha donat al nostre poble és què des del 79 fins ara
han encapçalat el Govern Muncipal 7 Alcaldes distints
(Lloret-Guillem-Guillem-Ferrer-Vera-Orti-Gil-Guillem-Gil-Baldoví-Campillo)
. Dels set, un ha presidit la Corporació en tres legislaturas (Guillem)
i un altre en dues (Gil). I si exceptuem el primer periode del Sr.
Guillem (1980-1987) cap Alcalde ha presidit l´Ajuntament dues
legislaturas seguides.
peculiaritat que s´ha donat al nostre poble és què des del 79 fins ara
han encapçalat el Govern Muncipal 7 Alcaldes distints
(Lloret-Guillem-Guillem-Ferrer-Vera-Orti-Gil-Guillem-Gil-Baldoví-Campillo)
. Dels set, un ha presidit la Corporació en tres legislaturas (Guillem)
i un altre en dues (Gil). I si exceptuem el primer periode del Sr.
Guillem (1980-1987) cap Alcalde ha presidit l´Ajuntament dues
legislaturas seguides.
El
que un Equip de Govern no haja tingut continuïtat més enllà de quatre
anys (periode entre convocatòries electorals) explica la dificultat en
poder definir i aplicar un programa eficient i eficaç que permetés el desenvolupament
ordenat i progressiu de Sueca a tots els àmbits (urbanístic, cultural,
dotació de serveis socials, polític, etc. ). I d´ahí l´endarreriment de Sueca respecte a pobles del voltant, sense entrar a valorar la qualificació dels pòlítics que ens han governat.
que un Equip de Govern no haja tingut continuïtat més enllà de quatre
anys (periode entre convocatòries electorals) explica la dificultat en
poder definir i aplicar un programa eficient i eficaç que permetés el desenvolupament
ordenat i progressiu de Sueca a tots els àmbits (urbanístic, cultural,
dotació de serveis socials, polític, etc. ). I d´ahí l´endarreriment de Sueca respecte a pobles del voltant, sense entrar a valorar la qualificació dels pòlítics que ens han governat.