Gràcies
als comentaris rebuts per part de dos lectors rectifique un dels
paràgrafs del primer escrit per existir un error en l´anàlisi.
Sueca és un cas poc corrent dintre del panorama polític valencià i espanyol.
Des de les primeres Eleccions Municipals de la Democràcia (1979) fins
les últimes (2011) se n´han convocat set més i mai cap candidatura ha
aconseguit majoria absoluta al Consistori (un mínim d´onze regidors del
total de vint-i-ú) que li permetés governar unlilateralment i aplicar
llur programa.
Cal afegir què, fora del 79 al 83, en què entre dos partits (PCE-PSOE,
en el 79) i PCE més un regidor “tránsfuga” del PP (1983) tenien la
majoria absoluta per governar , en la resta de les convocatòries
electorals s´ha tingut que recòrrer a la fòrmula del “tripartit”.
( Rectificació):
De totes les legislatures, i per tant de tots els pactes per governar, únicament les legislatures de 1999-20o3 i l´actual, trenquen la
tradició que l´Alcaldia siga responsablitat del grup polític que més
recolzament electoral ha tingut de tots els que formen el Govern
Muncipal ( el pacte 1999-2003 es constitueix entre els 7 regidors del
PP, 3 d´EPI/BLOC i 1 de PIPM, li s´atorga la Presidència de la
Corporació a la coalicó EPI/BLOC). I ara, l´actual “tripartit”
(BLOC-PSOE – GISPM) no sols decideix que l´Alcaldia siga
responsabilitat de la candidatura menys representativa del “tripartit”
(GISPM) sinó què , per primera vegada en la història de la Democràcia a Sueca , també ho és la menys representaiva de totes les de la Corporació (10 PP- 5 BLOC- 4 PSOE- 2 GISPM )
Altra peculiaritat que s´ha donat al nostre
poble és què des del 79 fins ara han encapçalat el Govern Muncipal 7
Alcaldes distints
(Lloret-Guillem-Guillem-Ferrer-Vera-Orti-Gil-Guillem-Gil-Baldoví),
sense contar qui comença ara: Campillo. Dels 7, un ha presidit la
Corporació en tres legislaturas (Guillem) i un altre en dues (Gil). I
si exceptuem el primer periode del Sr. Guillem (1980-1987) cap Alcalde
ha presidit l´Ajuntament dues legislaturas seguides.
El
que un Equip de Govern no haja tingut continuïtat més enllà de quatre
anys (periode entre convocatòries electorals) explica la dificultat en
poder definir i aplicar un programa eficient i eficaç que permetés el
desenvolupament ordenat i progressiu de Sueca a tots els àmbits
(urbanístic, cultural, dotació de serveis socials, polític, etc. ). I
d´ahí l´endarreriment de Sueca respecte a pobles del voltant, sense
entrar a valorar la qualificació dels pòlítics que ens han governat.