24 de març de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Jo també hi aniré

¡A la huelga compañero! no vayas a trabajar.
Deja quieta la herramienta es la hora de luchar:
A la huelga diez,
a la huelga cien,
a la huelga,madre
yo voy también.

          
   

       Jo també hi aniré. No  sols per considerar-me afectat pels retalls que contempla aquesta “reforma contra-laboral” bèstia aprovada pel Govern del PP ,sense oblidar la part de responsabilitat de l’anterior Govern del PSOE, perquè fou el mateix  Zapatero qui exercí de “pirotècnic” i començà a botar-li foc a la metxa de la mascletà antisocial i antiobrera, sinó, com clamava la cançó, per solidaritat — Lenny Escudero la cantava esplèndidament amb una fonètica castellana  “libertàriament” afrancessada, però ara ¿qui se’n recorda? — i perque la vaga és l’arma pacífica més eficaç de que disposen els oprimits per anar alliberant-se, progressivament, “de les cadenes” — paraula, malhauradament, “demodée “–, a que’ls tenen enmanillats la classe dominant i opressora des que començà la Història.Des de l’Antiguitat, caracteritzada pel sistema econòmic basat en l’explotació de l’esclau,  fins a l’actual sistema capitalista, la Història de la Humanitat — i qui ho dubte, o se n’haja oblidat, només té que fullejar, o rellegir, ” el Manifest” — és la història de la lluita de classes.
          Hi aniré a la vaga, colze amb colze amb els “maltractats”, per defensar el que ens volen furtar: drets i llibertad, perque els retalls econòmics i socials són, no ho oblidem, per a les classes populars,”retalls” de llibertat. En un sistema on Déu és el “mercat” no cal tenir massa cervell per reconéixer que  “la llibertad és directament proporcional a la renda per càpita”.
     Hi aniré a la vaga, doncs, a lluitar per la defensa de la llibertad, a impedir que ens furten els pocs drets que les classes populars hem adqurit fins ara, perquè han estat el fruït de deixar-se, molts dels nostres,  la pell pel camí.
    Hi aniré a la vaga també a contraatacar. Per la defensa i el contraatac perque no volem perdre la batalla. Defensa i contraatac contra la injusticia dels poderosos, ianiré per  lluitar sota la bandera de la solidaritat dels social i econòmicament dèbils, perquè és d’on brolla la força necessària per vèncer.
    Hi aniré a la vaga a impedir que ens “despullen”, a combatre la insaciable fera capitalista, que ni té pietat ni la coneeix. Els diners són l’únic Déu que veneren (” Diners fan bregues e remors, e vituperis e honors, e fan cantar predicadors: beati quorum…Diners fan vui al món lo joc, e fan honor a molt badoc; a qui diu “no” fan-li dir “hoc”. Vejats miracle.”. De l’Elogi dels diners, d’Anselm Turmeda).
    Hi aniré a lluitar contra el domini que tenen sobre els mitjans d’informació que ens manipulen: perque ens voldrien dòcils i correligionaris.
    Hi aniré a la vaga perquè és necessària i rendible social i econòmicament, perquè és justa i perquè és honesta. I, sobretot, per dignitat.
    Hi aniré a la vaga perque, si a “ells”, no els agrada, els fa nosa, els fa por, per a mi és un dret irrenunciable i un honor. Que no els agrada ho constata l’oposició feroç i la manipulació desvergonyida amb que el poder econòmic i polític intenta, subrepticiament, desacreditar-la o demonitzar-la. Saben que la paralització de l’activitat econòmica que comporta l’èxit de la vaga contribueix a crear consciència social, i solidaritat de classe. L’experiència històrica ens demostra que mai  una vaga no ha estat “in-útil”, “in-eficaç”,i “in-necessària. Per això el  poder, la classe econòmico-politica hegemònica, no s’atura en utilitzar tots els mitjans al seu abast per a crear confusió, desmoralització i calúmnies, per tal d’aconseguir revocar-la o fer-la fracassar.
    Hi aniré a la vaga perquè de nosaltres, exclussivament de nosaltres, depén que tinga o no èxit. De l’èxit o del fracàs , dependrà que el Govern del PP  retire o no  la infame “Reforma contra-laboral” que ens vol aplicar per tenir-nos esclavitzats permanentment als “mercats”.  
        Hi, finalment, hi aniré a la vaga perquè “poc de bò podem obtenir si deixem en mans d’altres el treure-nos les castanyes del foc”. Parodiant els nostres clàssics : “L’alliberament de l'”oprimit” ha d’ésser obra d’ell mateix”
    I desconfieu dels que passen el temps “cercant-li tres peus al gat”. Volen “esmunyir-se” i no saben com tranquilitzar la seua mala consciència.
                                                                                                            
                                                                                                     J.Lloret S.

 A Corbera, 23 de Març, 2012.
                                             

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!