Em maig d´enguany serà la novena
vegada què, des que “gaudim” d´aquesta Democràcia instaurada des del
franquisme reformat, i beneïda, en la “transició modèl.lica”, pels
senyors Carrillo i Gonzalez, se´ns convida anar a les urnes per triar
Regidors als Ajuntaments i Diputats al Parlament Autonòmic. Des del 79
fins ara, 2011, ha passat molt d´aigua pel riu, i , en alguna ocasió
riuada inclosa. Trenta dos anys en són suficients per haver esmenat
alguns dels “defectes” de la Llei Electoral, però, pel que sembla, els
qui poden ni ho han volgut ni ho volen, tot i què, fariseicament, al
veïnat li facen creure el contrari. Els dos partits , PSOE i PP, tenen,
conjuntamente, majoria necessaria i suficient al Congrés dels Diputats
per poder-la rectificar però si no ha han fet cal pensar què és perquè
no els convé . Com està els dona més joc i els permet, de quan en quan,
passar-se la pilota del terrat d´un al de l´altre , com a joc per
entretindre desorientat a l´electorat. El descrédit de la polìtica, en
bona part, s´ha forjat pels efectes negatius, antisocials, que se´n
deriven de la Llei Electoral (des d´ara, Ll.E.)
Em referiré a alguns :
1.- Poporcionalitat injusta:
La Ll.E. obril el camí del “bipartidisme” polític, social i
económicamente ineficaç per a les classes populars. Cada convocatòria
electoral deixa sense representació per a l´Ajuntament i per al
Parlament , i per tant sense veu, sectors amplis i importants de la
nostra societat, precissament els que solen ser més crítcs amb el
sistema i mb la política de qui governa. La Ll.E. afavoreix,
descaradament, els partits majoritaris . No tots els regidors, i
diputats, són elegits amb el mateix nombre de vots. Sibil.linament,
la injusta proporcionalitat, permet als dos Partits covèncer el veïnat
per a que dipositen un vot “útil”. La voluntat de votar ideològica i
coherentment al partit amb el que ens sentim identificats, per molt
minoritari que pugui arribar a ésser, es identificada com a inclinació
al vot “inútil”, al vot “ineficaç” ,– amb l´excusa malintencionada de
què és un vot desperdiciat per l´escssa possibilitat d´obtenir
representació: i per als partits minoritaris, amb aquesta Ll.E. les
possibliltats sempre són i seràn minces– , i manipulada des dels
mitjans d´informació , “voceros a sueldo” del PSOE i del PP (i per
tant, dels poders econòmics) s´ interpreta, intencionadamente, i
reiteradamente fins que arribe a convéncer l´hioptètic elector, com un
badall que permetrà l´accès al polder de l´oposició . Les classes
populars, caracteritzades pel sentiment social i ideològic arrelat
d´”esquerres”, es diesen atrapar per la consigna i refusen que “per la
seu atossuderia” es facilite l´arribada de la dreta al Govern i es
senten “obligats” a impedir-ho encara que siga sacrificant la seua
llibertat de vot, i recolzen, per evitar auto-inculparse, l´opció que
li han venut com a “útil”. D´aqueixa manera, gent de bona fé ,sense
adonar-se´n que la estan estafant, tria el vot “dirigit” , “captivat”,
“hipócritamente falsejat”. La decissió imduïda a “premiar” una
politica de Govern contraria als seus interessos de classe, i
caracteritzada per constants incumpliments programàtics condueix a la
falta de voluntat de rectificació legislatura darrere legislatura, fins
que al final l´elector acabe pera donar-se´n i desconfie. Pedrò…mentre
va el carro fa roïdo ¡!
Els incompliments
dels desvergonyits i hipòcrites que ens demanen el vot “útil” fan que
el nostre vot resulte ser el més “in-útil” de tots (l´utilitzen només
per guanyar i no per aplicar les politiques per les que ens havien
demanat el canvi de vot) . La “in-utilitat” del vot “útil” genera el
desencís de l´electorat en la política i en els politics, engreixant
cada vegada més el col.lectiu dels abstencionistes.I L´ABSTENCIÓ,
fixeu-vos-hi, acabarà éssent l´únic “vot”, “compromís”,
“posicionament”, “indicador”, D´UTILITAT. Això explica com a mesura que
avança la campanya electoral el que realmente els preocupa als Partits
, sobretot al PSOE i al PP, no és tant el programa com el que la gent
VAJA A VOTAR. No importa a qui: la proclama uniforme i única, és VOTEU,
NO US QUEDEU A CASA, EN TENIU LA RESPONSABILITAT , VOTEU, TOT DEMÒCRATA
DEU VOTAR.
I ¿ per què ens han de fer
creure que tenim l´obligació – legal i moral – de votar? El NO VOTAR
, dic jo, és també una opció democràtica ¿ o no ? L´ABSTENCIÓ els dona
por, perque qüestiona no el sistema sinó la ESTAFA, LA INEFICACIA,
EL FARISEISME I LA HIPOCRESIA dels representants dels Partits que ens
havien demanat el vot per a dur a terme un determinat programa i
aplicat el contrari del que prometien. Al final hom té el convenciment
que TOTS SON UNS I ELS MATEIXS pel que fa a la pràctica política, a
l´atenció social i a les mesures econòmiques que desenvolupen. De
cara a l´espectador es presenten amb diferents màscaretes. Són d´una
marca o d´altra. Però una vegada “desenmascarats”, mostren les seues
vergonyes i espantats la majoria del ciutadans opten per la
desmotivació, la desideologització, i la insolidaritat . Altre tipus de
fer política és possible. Amb aquesta Ll.E. la Democràcia perilla.