28 de març de 2011
Sense categoria
2 comentaris

ALI-BABÀ I ELS QUARANTA ….desvergonyits

Els que venim, com cantava Raimon, d´”un silenci antic i molt llarg” , deprenguerem , quan ens trobavem desorientats per poder entendre certes actituds, pactes o manifestacions, a preguntar-nos ¿ a qui beneficia ? L´autoresposta , més o menys immediata, posava closes al nostre pensament insegur i inestable i servia per ajudar-nos força a aclarir el que, abans de la pregunta, ens resultava indesxifrable. S´ha perdut, malhauradament, aquesta senzilla, i bastant eficaç, fòrmula què caldria tornar a popularitzar perque resultaria un bon antídot contra el tòxic pensament únic creat i generalitzat interessadament pels poders polítics i econòmics a través de les reiterades “capsules de doctrina” que ens han empapussat des dels mitjans de comunicació. Ho han, almenys ho estant, aconseguit “adoctrinar-nos”: i sense adonar-nos-en hem esdevingut en “doctrinaris” (militants de la seua doctrina: creuats del seu exclussiu interés).
Aquests dies s´han produït, i continuen, dos fets molt importants que s´estan acceptant , per molts, “doctrinàriament”, “acriticament”, segons el poder, i sobre els que podria tenir un postura “critica”, “racional”, “discrepant” si no haguéssim abandonat l´hàbit de fer-nos la pregunta clau.
Em refereisc:
1.- a la “guerra humanitària”, sofisma amb el que es vol amagar la vertatera intenció que no és altra què destrossar una nació sobirana, controlar el petroli, i sommetre el territori a la hegemonia expansionista de l´imperi americà. Guerra i humanitària no deixa de ser una tautologia. ¿A qui beneficia ?
2.- a la reunió del President del Govern Espanyol, i les seus declaracions posteriors, amb els quaranta i tants empresaris més importants del País. Si un i altres, conjuntament, sense discrepàncies, manifesten satisfacció per les reformes aprovades i realitzades — retalls en prestacions socials, al fi i al cap — i n´acorden més retalls encara i progressius , fins a l´extrem que els empresaris encoratgen a Zapatero a continuar i aprofundir el camí mamprés fins esgotar la legislatura, és que ni cal, ací, recòrrer a la pregunta per saber per on van els trets. De la satisfacció d´ambduess parts, Zapatero (socialiste) i els factòtums empresaris ¿ què en poden esperar els assalariats, xicotets i mitjans empresaris?
És comprensible l´actitud del “supermón superempresarial”. Amb Zapatero, amb el PSOE, en el Govern queda garantida la “pau social” malgrat els retalls antisocials bèsties que s´estan practicant. Un nou “lerrouxisme” contamina l´ambient i contagia el pensament crític, adormint-lo i “beatificant-lo”. Amb el PP governant , els superempresaris — voceros dels mercats i del FMI — saben que no hi ha lloc per al “lerrouxisme” perque els domesticats angelets treballadors gràcies a la confiança cega sota un govern “socialiste” — la fe igual mou muntanyes que paralitza huracans — es podrien espavilar i covertir-se en lucifers incontrolables. I que la gent ocupe el carrer horroritza els poderosos empresaris perquè pot començar a qüestionar l´actual sistema econòmic que tants beneficis els proporciona.
Quan més fàcil resulta de comprendre el perquè el món empresarial elogia a Zapatero, més ens costa d´ entendre la sintonia i satisfacció que comparteix el President d´un Govern Socialista. ¿Per què? ¿ A qui beneficia ? No, per supost, a la classe obrera. Sí a la dreta econòmica i política. Segur que pensa : deixe que vosté realitze les reformes antisocials , la “reconversió i desmantellament” de l´estat de benestar social , que aposte per la privatització progressiva de les empreses públiques — aixó sí: només les rendibles — conforme a l´exigència dels mercats — no ens oblidem: hi ha mercats perque hi ha “mercaders”: poder econòmic i financer, i aquests sí tenen pels i senyals — per obtenir el màxim benefici possible. ¿Beneficia al socialisme? No, per supost. El desmantellamennt de l´Estat del Benestar és una demanda de la insolidària, injusta, depredadora, salvatge política económica neoliberal. Aleshores, si no beneficia ni a la classe obrera, ni al socialisme,pero sí al capitalisme salvatge, ¿perquè es fan les reformes? ¿perquè l satisfacció del senyor Zapatero, igual que la del Govern i la del PSOE? Només cap una resposta : serà perque no deuen ser massa socialistes,dic jo !! I no ho són, perquè “el hábito no hace al monje”. Com deia un il.lustre barbut: “por sus obras los conocereis”. I el que fan no deixa d´ésser pur “lerrouxisme”. Ni més ni menys que pura engalifa.

  1. Jaume són antitètics. D’això, en lingüística, se’n diu oximoron. Una altra: cada vegada que entre m’ho pense. La LL no existeix en català. Ho dic com tens grafiat el LLoret, per Lloret. Si et va malament esborra el comentari. Una abraçada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!