Bloc de Jaume Lloret de S.

Desprès de conéixer els index de participació , en la vaga del dia 29 , d’alguns dels estaments “qualificats”, segons la nomenclatura utilitzada per l’amic Josep Franco al seu article “Moviments” publicat el 2.3.12 a http://www.linformatiu.com/opinio/detalle/articulo/moviments , em ve a la memòria el comentari que aleshores li vaig escriure i al que, ara, no dubtaria en afegir-hi: “ni tocant-los la butxaca”.

Transcric el comentari:

Doncs jo no ho tinc tant clar i tanmateix t’he continuat llegint. La majoria d’eixos “proletaris quailificats” d’Europa , almenys els de la “nostra cantornada” — Espanyola o Valenciana — , només han començat a moure’s quan els han “tocat la butxaca”. Si en trobessis més de “quatre gats” d’eixos que anomenes “proletaris qualificats” — supose t’estàs referint a mestres, capellans, metges, advocats, enginyers, historiadors, escriptors, etc. és a dir gent “d’estudis? — que combreguen amb el materialisme històric, que tinguen orige i consciència de classe, que reconeguen l’existència de la lluita de classes com motor de canvi de la Història i d’alliberament progressiu de l’esclavitud dels treballadors, que’s moguen per tenir consciència ideològica marxista de classe, que’s caracteritzen per un comportament, i moviment, de solidaritat amb els “proletaris no qualificats” , que rebutgen el sistema capitaliste , i que treballen per fer-ne possible un altre distint que no permetesca l’explotació de l’home per l’home i siga respectuós amb la naturalesa, t’agraïria m’informares. El mal és què, els “proletaris qualificats” amb consciència de classe i solidaritat amb les “classes subalternes”, en són tan pocs que no “alcen un gat pel rabo”. I així ens llueix el pèl. No sempre, diria que quasi mai, sol coincidir el desig amb la realitat.

Jaume Lloret i Solves

Corbera 30.3.12