Fa ben poc el col.lectiu o plataforma “Valencians pel canvi” feren públic el Manifest ” canvi necessari i possible per al 2015″ on ens demanen que, fins que arribe eixa data, anem obrint pas a la constitució d’un front de forces polítiques i moviments socials progressistes capaç de guanyar les properes eleccions i treure-nos de damunt la llossa del PP.
La corrupció polítca, el desmantetllament dels serveis públics (Sanitat, Ensenyament, Serveis Socials, etc) , el retall en drets laborals, el estar carregant el pes de la crisi econòmica sobre les espatlles dels treballadors, la contracció progressiva de les llibertats i la democràcia cada vegada menys representativa, etc. són, com expliquen, motius més que suficients per a comprometre’s a treballar si es vol que qualle la proposta. Ara bé, tot i estar d’acord , en sóc una mica escèptic sobre l’estratègia i també sobre els resultats cas d’aconseguir els objectius.
M’explicaré: Ës una obvietat que el canvi és necessari. I també crec que és possible . No cal dir que jo m’hi apunte, com pense que ho farà qualsevol veí amb inquietud social i política que tinga dos dits de cervell. Però, el meu recel es fonamenta en que no és la primera vegada que, politics i partits teòricament ben distints, ens han convocat a les urnes en nom del “canvi”. I tant d’uns com d´ altres,una vegada s’han fet amb el Govern, els resultats no han pogut ser més decebedors.Per això impressiona descobrir, encara, tants “predicadors” del canvi de Govern i tant pocs del canvi de Sistema.
Permeteu-me, doncs, amics que convoqueu al “canvi necessari i possible”, una certa dosi d’esceptcisme.
Sí, sí, ja ho sé, per a que el canvi siga possible, direu, cal que “sigam molts” els qui s’hi apuntem, cal fer pinya i aglutinar tots els progressistes (gent d’esquerra i gent que no: així interprete jo la “colla” progressita, ¿o no ? ). Perquè quan s’empra el terme progressiste i no el d’esquerra és perquè , conscientment o no, en l’agrupament, coalició, front, o com vulgam dir-li, qui ho promou no descarta la participació d’opcions de dreta, o almenys de centre , perquè ¿què i a quí representa el concepte “progressiste”? Tots hem sentit parlar de “dreta progresssita”, “centre-dreta”, “centre”, “centre-esquerra”, “esquerra”, etc. És progressiste el centre? Ho és el centre-dreta? Segurament, sí el centre-esquerra. El que no hi ha dubte és que el “progressime” és inherent a l’esquerra. A qualsevol esquerra. ¿Com podriem acceptar com a esquerra un moviment social o polític si no té un tarannà progressiste? Però, tot moviment social o polític pel fet de ser progressiste, ¿entra en la categoria d’esquerres? En una plataforma, coalició o front electoral progressiste hi ha gent d’esquerra i “altres” que no ho són. Un “pacte” sempre serà possible si l’esquerra accepta un retall en els seus objectius polítics i de classe. Això vol dir renunciar a l’hegemonia del procès polític. Caldrà,per arribar a l’acord pluripartidiste de tendència progressista, que l’esquerra renuncie a polítiques realment transformadores. Aleshores, quina esperança tindrem de que es produeixca un canvi sustancial,és a dir, un canvi del Sistema ? Perquè, amics de “Valencians pel canvi”, sense qüestionar el Sistema, el més probable és què els resultats del canvi que ens oferiu, ja copat el Govern, , a la curta o a la llarga, siguen tant decebedors com els que ens han aportat els Partits i pactes “progressistes” quan han estat en el Govern (siga a nivell de l’Estat, del País o del Municipi). ¿Per què no un Front dels moviments civics-socials i polítics d’esquerra?