Dos-cents anys de Dickens. Actualitat de la seua obra. Sobretot de “Temps difícils”.
Noranta anys del Fuster. Vint anys de la seua mort. Cinquanta anys del “Nosaltres els valencians”. Actualitat, doncs, de la seua obra i del seu pensament “aforismàtic”: “Respirem com en la Prehistòria.No hem avançat gaire per aquest cantó “.
Ací tenim un exemple:
“El amigo americano” feu de les seues –i bones !!– a Xile, Argentina, Nicaragua, etc. O és que ja no tenim memòria ? I si ens anem més enrera ¿qui són els UNICS que han utilitzat l´armament nuclear? O tampoc se´n recordem d´Hiroshima ? I vaja troles que ens han contat per justificar la invasió d´Afganistan, Irak i Lybia, i quins merders han provocat !!. Si no patim d´amnèsia, còm hem d´acceptar que “ara va de veres” tot el que ens conten sobre Syria i Iran ? No serà més racional pensar que ens estant venent la mateixa burra amb la mateixa estratègia, les mateixes històries, i els mateixos “cuentos”, per justificar altra intervenció militar ? Ens fa por pensar què : tantes vegades va el cànter a la font que al final acaba trencant-se !! Açò qualsevol dia pega un esclafit i se n´anem tots on brama la tonyina, perquè qui juga amb foc acaba cremant-se. Sí, potser que tots tinguen raó, potser que ningú la tinga, però sempre cadascú tira cap el seu cantó i ja sabem que la informació mai no és neutral , i menys en situacions bèl.liques: diuen que la veritat és la gran sacrificada en les guerres. El mal menor seria deixar que “cada palo aguante su vela”. Desconfiem d´aquells que entren en casa d´ un altre diguent que és per posar pau i utilitza la força, i damunt ens vol fer creure que el mou el seu “espirit humanitàri”. No hi ha res de menys espiritual que l´ús de la “metralla”.