3 de novembre de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Ha mort un amic: Ricardo, un home digne, un home bò.


Dissabte passat moria Ricardo Andreu Palàcios.
Acompanyat
d´amics i familiars, dilluns, a les tres i quart de la vesprada, del
tanatori anà directament al cementeri, sense més històries ni romanços.
Per
si algú ho ha oblidat, Ricardo fou un dels 7 regidors que l´Agrupació
de Sueca del PCPV-PCE obtingué en les primeres Eleccions Municipals de
la Democràcia (Abril´1979), i que degut al pacte nacional PSOE-PCE es
votà d´Alcalde al representant comunista. Ricardo formà part de la Junta
de Govern i fou el Regidor encarregat dels mercats on realitzà una
tasca memorable. Per no ser de la corda del “camarada Carrillo”, i per
considerar-nos el Comité Provincial “pequeñoburgueses nacionalistas” ,
en contra del criteri del Secretariat del PCPV (Ernest Garcia al front,
Antonio Montalban, Martin Lillo, Emèrit Bono, Pilar Brabo,etc) ens
expulsaren del PCE. I tinguerem que deixar els càrregs de l´Ajuntament
en Maig´80. Dels 7 Regidors n´expulsaren a 6, entre ells a l´Alcalde.
Ricardo
es mantingué fidel a la seua ideologia comunista i humanista
(considerava que la dignitat de les persones no podia estar sotmesa al
dogamtisme sectarista, capritxós i doctrinari, de l´”ordeno y mando”).
 Malgrat
la desil.lusió i el desencís sofert per la decissió  injustificada i
injusta de l´expulsió del PCE,  mantingué el seu tarannà d´humilitat,
tolerància, solidaritat, defensa dels valors de l´esquerra, sense deixar
mai de considerar-se comunista i continuà lluitant per una societat
lliure on no hi haguessen ni explotadors ni explotats. Creuia què ser
d´esquerres obligava a creure en l´utopia perquè qui hi renúnci, a la
llarga o a la curta , esdevé un reaccionari .
Morí, com va viure,
amb dignitat, sense canviar mai de “camisa” ideològica ni renunciar al
seu utopisme de que un món millor  era possible amb el compromís actiu i
constant pels més desfavorits.  
Ha mort Ricardoun home digne, un home bò !! 
Ricardo, descansa en pau !!. No t´oblidem. Continuem la teu lluita. I compartim amb tú la idea de que un altre món és possible.
Si el veus, dona-li un abraç al senyor Enrique Ballester (“EL llavoriste”). Amb mitja dotzena com vosaltres “altre pel, políticament, ens lluiria als suecans”.
Ara que sembla que no s´estila,  nosaltres no tenim vergonya de continuar considerant-nos comunistes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!