La mar Na Margalida s’asseu en una terrassa des d’on pot contemplar la mar, l’aigua calmosa però mig tremolosa per una lleu brisa que obre escletxes en la ufanor del sicòmor que li fa d’ombra. Du una bossa de paper en la qual guarda una cosa que ha comprat per a en Miquel, un insignificant
El tallat Madò Margalida acaba d’anar a la perruqueria. Li han fet un pentinat que intenta dissimular els primers cabells blancs que se li apareixen miraculosament a causa dels anys, que ja no són tan pocs. Ara, amb el cap acabada de tallar, pren un tallat amb un senyor ulleres de sol, encara que estigui
En el Regne de les Espanyes En aquest regne, només és saludada la gent interessada. Encara que siguin parents, no és això cap excusa necessària. Però, en canvi, en aquest país s’hi pot trobar de tot. Madò Banaula, si li va bé, pot interpretar El testament de Wabisuke, ja que les amèlies, siguin japoneses o
L’esca Madò Banaula té l’esca en els aperitius: cacauets salats i panses dolces. La combinació de sabors és el reflex de l’ànima. Les portes sempre tenen la cara del davant i la del darrere. Na Margalida també es sent, a vegades, com una porta que la manegen com volen i que el vent pot, si
De la lírica Na Margalida vol aprendre a fer tercets encadenats i recitar-los a les festes del poble. Es posa la mà al cor i intenta escriure. No sap fer-ho sense aquest gest funcional, pensa ella. Ha de cercar les rimes com qui cerca llosques al carrer. Algun dia tendrà un infant i li dedicarà
Un divendres La patrona Banaula té ales en els peus. Com si fos la germana d’Hermes, deixa els cendres vidriosos damunt les taules netes. Xapa les barres de txapata i les farceix dels aliments més variats, mentre els clients parlen del cap de setmana. Els plats peguen damunt les taules de marbre i fan un
Dilluns passat, passat dilluns Dilluns passat va ser Santa Soledat. Caterina Albert va escriure, fa un centenar d’anys, la novel·la Solitud, "un gran poema en prosa", segons Manuel de Montoliu. Per l’autor, és "un drama rural més, però sense limitar la volada de la fantasia, sense esquifir les descripcions, sense esquematitzar en desmesura." És la
Un altre misteri sense resoldre Aquesta setmana m’ha arribat per correu el número 38 de la revista de divulgació del món clàssic Auriga. Hi ha coses tan interessants com aquesta: "L’egipci està emparentat amb les llengües de la família semítica. Entre aquestes destaquen modernament l’àrab i antigament l’hebreu bíblic, l’arameu, l’assiriobabilònic, el fenopúnic (la llengua
Visca el deconstruccionisme! Aquest dissabte ens ha deixat Jacques Derrida, teòric fundador de la deconstrucció el 1967 amb la publicació de De la grammatologie i L’Écriture et la différence. J.M. Pozuelo Yvancos, d’aquest moviment crític, en diu: "els textos generen una història de lectures parcials o aberrants les intuïcions més lluminoses de les quals institueixen
A la fidel Una turista escriu una postal a l’estimat. El renou de la cafetera trenca el silenci del dissabte matiner. Una botella d’aigua es pot veure mig buida o mig plena. El cambrer coneix cada racó de la sala com si fos la seva mà dreta. Una al·lota fumadora s’asseu al banc de davant
Carles Hac Mor, Ausiàs March, Antoni Albalat i Bartomeu Rosselló-Pòrcel Al suplement cultural de l’Avui d’ahir Carles Hac Mor deia: "Una notícia del diari la pots convertir en poema i és un poema." Intentem-ho! TERCETS FUTBOLÍSTICS El Manacor ha incorporat el defensa central Joan Amate. La temporada passada jugà en el Lorca, a 2a B.
Al suplement cultural de l’Avui… Miquel de Palol esmicolava un vers de Joan Vinyoli ("Només un somni val: amor i mort"). Segons Palol, la literatura universal no parla de l’amor i de la mort, sinó del pas del temps. Eugeni d’Ors, tractat a vegades com un autor antiliterari, té una glossa titulada L’apòleg del rellotge
Un sant ple de color i un poeta que és atzur "bru" és el nom d’un color que ens deixaren els germànics, com "blanc", "blau", "gris" i "falb". Els àrabs també ens deixaren algun color, com "atzur". Això m’ha fet recordar la versió que vaig fer, fa 5 anys, de "L’azur" d’Stéphane Mallarmé. L’ATZUR De
Entre records i actualitats Avui, el Diario de Mallorca recorda que Alaró s’ha oblidat de Joan Rosselló de Son Fortesa, del qual el passat 12 de maig es van complir 150 anys del naixement. Fa un grapat de mesos que vaig llegir-ne algun dels contes rurals d’aquest modernista de primera línia, comparable a Víctor Català
N’Eiximenis i en Fontanella Avui és Sant Francesc Eiximenis, autor que podem considerar del segle XIV, encara que morís el 1409. Aquest franciscà fou un escriptor molt llegit i el podem comparar amb el Dan Brown, ja que tenen un llibre homònim. "Àngels e demonis" és la penúltima part del Llibre dels àngels (1392), volum