A la lectora fidel Els coloms volen. Els trens resten aturats. Un gaiato, unes ulleres i un capell caminen amb un home vell que mostra el palmell de la mà esquerra just damunt les anques. Una sud-americana porta a la mà dreta una revista del cor. Una mare condueix una cadira de rodes amb el
29 de setembre de 2004 El proppassat dimecres era Sant Gabriel Alomar, un torrent de llum (signava els articles d’El Poble Català com a "Fòsfor: el qui fa llum"). I sense tenir res a veure amb l’Escola Mallorquina, prologà els "heterodoxos": Mort de dama (1931) i Imitació del foc (1938). A El futurisme (1904), Alomar
Els diàlegs d’Emili Teixidor Emili Teixidor ha estat bellament premiat. Nascut a Roda de Ter, no ha tingut el mateix privilegi que Miquel Martí i Pol. M’explicaré… Normalment hom recorda el nom d’escripturaires només amb el primer cognom: Emili Teixidor, Eugeni d’Ors, etc. Però hi ha alguna vegada que la nostra memòria ens fa la malifeta
Tennessee Williams El proppassat divendres va morir Françoise Sagan, una escriptora que va mantenir una amistat amb el dramaturg Tennessee Williams. D’aquest darrer vaig llegir i veure, fa un grapat d’anys, Un tramvia anomenat Desig. La història d’Stella, la germana casada ("no m’has donat mai l’oportunitat de dir gran cosa, Blanche. Per això em vaig
EL MERCAT DE SANT FERRAN Avui ha plogut, de fet encara plou, però abans d’escriure això en aquesta pantalla, he anat a berenar al mercat de Sant Ferran. Aquí les mossones, el dissabte al matí, surten a fer el fritet. Elles no engreixen. Poden permetre’s no dinar el divendres per poder menjar el fritet del
Demà El teòric del noucentisme començà a publicar els articles (o gloses) a partir de 1906. Als escrits de l’any inicial trobam les idees següents: 1. Els autors han de fugir dels sentiments. 2. El mediterrani és el nostre pare. 3. El periodista té "una funció social altíssima". 4. La cultura s’ha d’imposar. 5. La bellesa
Comentaris Luis Antonio de Villena, tot comentant una antologia de Blai Bonet al suplement "Llibres" d’El Periódico, en destaca 3 volums: El jove, Nova York i El poder i la verdor. Permeteu-me afegir-ne un altre: L’evangeli segons un de tants, amb versos que eixamplen qualsevol mirada poètica: "Sé que ara és nafra en punt, però
Un home, Valldemossa i NÍTIDA NIT Avui tenc ganes de plagiar en Biel Mesquida. Ell diu així, a la pàg. 47 del T’estim a tu: "Home entotsolat que mires per un ull de bou. No ets ni alt ni baix, ni calb ni pelut. Espatlles quadrades, una poderosa mandíbula i un nas llarg i gros
NOTíCIA IMPORTANT Avui, dia de Sant Mateu, sant Bernat Matematicorè ha tengut notícies de la seva dona, na Celeste Fabiana de Son Cirga… Han concebut un infantó. O infantona, encara tenen aquest dubte. El miracle de la vida és meravellós. La creació de respiracions a través de dues persones que s’estimen és un prodigi de
El pont musulmà de Palma serà desmuntat i desat en un magatzem Fa uns anys, i la ciutat també era governada pel mateix color polític, vaig visitar una amiga que aleshores vivia en el nucli antic d’aquest gran aparcament en què s’ha convertit la capital de Mallorca. A casa seva hi tenia una volta (els
Un verb nou. Francesc Bombí-Vilaseca, en l’entrevista que fa a Feliu Formosa al suplement cultural de l’Avui del dijous proppassat, usa el verb "trufar" amb un sentit metafòric. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, aquest verb només té un significat: "amanir amb tòfones", i en posa un exemple: "pollastre trufat". En una biobibliografia que
"Si et cau la trena jo et faré el llaç" Aquest vers de Joan Salvat-Papasseit me’n recorda un altre d’Ausiàs March, on el llaç també surt fent referència a l’amor. Un amor que a Màrius Torres el fa sentir immortal ("la joia de l’Amor que ens fa sentir immortals"). O mortals: "Vivim de mort, i
"La vaca cega" en portuguès A VACA CEGA Topando de cabeça en os troncos, avançando ao acaso pela vila, vem a vaca sozinha. E é cega. Duma pedrada lançada com jeito, o moço vazou-lhe un olho, no outro tem posto uma casca: a vaca cega. Vem ao bebedoiro como de sempre, mas não com
Un poema de Joan Maragall… Que vaig versionar fa un grapat d’anys. Per a la Laia i per a tots i totes els lusitans i lusitanes de cor. OUTONO Ah!… Outubro… as primeiras geladas. O ar cheira a inverno, sequidão; começa como uma ressecação e os amarelidãos nas fachadas. Começam os desmaios nos passeios
Un poeta gallec. La consemblança del llinatge amb un altre poeta, Joaquim Teixeira de Pascoaes, m’ha fet recordar aquest darrer, representant del que els portuguesos anomenen saudosismo. El mot saudade dóna origen a aquest moviment literari estrictament portuguès i també és present en molts dels poemes d’aquest autor: "o amor se converte/ em mistica saudade",