La bona prosa
Un penis des del cel micciona vinagre. Les cotorres de la terra s’obren de bat a bat i en fan una ensalada. La ganiveta de Déu talla les salsitxes de tots els mascles. La Verge, desconsolada, ha muntat un bordell a Son Pessebre, del terme municipal de Betlem. El cel ha tornat color de rosa.
Tota sola, la Verge roman, espera que algú truqui a la porta. Avui fa fred, té les mans congelades. No s’ha avesat a estar tota sola. En Josep, és mal de dir, l’ha enganada amb na Marta. Ara fa randa tot el capvespre. Quin dia més meravellós. Per què no puc jugar a parxís amb Déu? Li agradaria tocar el violí, però no en sap. Les ones arriben a Betlem i fan que tot sigui més blau. Per sortir de l’avorriment, la Verge es presentarà al concurs de Miss Betlem. Desfilarà amb minúscules peces de roba que deixaran entreveure tots els seus encants. Es passejarà com una dama bella i el jurat, els Tres Reis d’Orient, la puntuaran com creguin convenient. Ara que, na Maria Magdalena serà una forta competència, sobetot perquè intentarà conquistar el jurat amb altres arts. Però el rei negre, portantveu del jurat, decidirà que la Verge és la nova Miss Betlem, perquè té uns ulls que no diuen mentides. Uns ulls que fan música de piano quan et miren fixament. Uns ulls que poden ballar un vals mentre tu camines. Uns ulls que es poden aigualir per sentiments massa forts. Uns ulls que es poden posar vermells pel simple fet de posar-s’hi.
La Verge plora d’alegria, perquè no és cap insensible. Es tapa els ulls de la cara amb les mans balbes, recorda tants de moments feliços viscuts en la curta vida i agafa el ram de flors que li donen, i es posa la corona, i la cinta que la proclama, amb lletres grosses i lluents, com a Miss Betlem. Ha de dir unes paraules d’agraïment i té la gargamella seca i tremolosa. Fa un avís gestual al regidor de l’acte i comença a sonar el cor d’una música, mentre la Verge fa una capada i fuig cap a les bambolines.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
.