La bona prosa
La mel em sedueix els llavis. Aquesta substància viscosa em penetra tots els porus, em deixa amb la pell dolça, elabora tots els meus somnis, em fa sentir com una abella i em provoca una distensió dels nirvis. Ara em prendré un gintònic amb nèctar.
Quina casta de mel és aquesta? No totes les mels són iguals, tot depèn de la bresca. Em deixares amb la mel a la boca i només vaig poder-te veure les calces, blanquinoses i immaculades. Em posares la mel a la boca amb el teu posat entreobert, mentre parlaves de files i de columnes, de nombres i de lletres, de la vida i de la mort. Eres la primera actriu d’un melodrama que acabava d’una manera tràgica.
Guixaré el teu nom dins tots els meus plors. Em beuré les llàgrimes que vessis. Tu saps que la meva melopea no és gaire bona, que les membranes de l’amor són bastant primes i es trenquen fàcilment, si no es fan mil bocins, que les teves paraules són meloses, que mel·lífluament ballarem un vals a l’ombra del jazz, que tu no vols ser gaire melindrosa, que menjarem mel i cotó a Can Almívar, que menjarem un meleagrídid per Nadal.
Simoneta, fes-me cas. Compra melga per a les conilles, que aviat tendrem conillons per donar i per vendre. M’has d’ensenyar a jugar a rugbi, un esport tan femení, ho sé, però m’agradaria aprendre’n. Quan és que es fa falta? Quan és que es fan les melés? Saps que et duré un pot de melassa quan em facis content? No vull ni tastar la melangia, xiuxiueja’m coses dolces, fes-me memoritzar totes les teves síl·labes, estima’m sense vanitat, com també t’estim jo, sigues la meva mentora en la ciència de l’amor, si es pot dir ciència de la inspiració.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Sara la mel esta estupenda i el gintonic tambe megraden les dos coses a mes a mes jo soc productor de mels i de jalea real es a dir que tinc molta energia weno si vols ja ens veiem de mes vells adeu templa