La bona prosa
Na Carada té molta cara. Escriu llibres com qui menja gínjols. Fa valsos com nesples. Conté totes les emocions. Al matí, ben prest, agafa bocins petits de les hores i en fa quartets adorables. Hi fica quinze minuts, ni més ni menys, i dins cada minut, seixanta somnis esplendorosos. Finalment, vola. En aquesta vida no queda res més a fer.
Na Carada dorm plàcidament i estima tots els dies que algun dia seran seus. Tal vegada no sap res de l’altre món, però la lluna sempre tendrà present. Traurà totes les emocions per les puntes dels ulls. Estimarà com una mala cosa, només per saber.
Na Carada no sap que l’estimen, miraculosament. Si ella no ho sap, imagina’t quanta gent ho desconeix. Ella és l’estimada d’algú i sempre ha estat una cosa desaparcebuda. Per favor, fes camí amb na Carada. Quan ella sap cap a on ha de prendre, és que no s’equivoca. Escolta aquest saxòfon d’Illinois. Posa els pèls de gallina. Anem a celebrar les conquestes de la música dins el somni de l’amor.
Na Carada et besarà als llavis i fugirà corrents. Et deixarà amb la immediatesa a frec de pell. L’enyor t’acabarà d’omplir tots els porus, els quals eren orfes de sentiments, però ara resten curulls de goig. No has de voler mai que na Carada et besi, perquè aquesta sensació de completesa s’esvaeix massa aviat. I et sents pitjor que la ferum, sense ganes de ballar cap vals a ritme de jazz.
Si tens bona sort, na Carada no et besarà. La contemplaràs, de lluny estant, i la desitjaràs com si fos la meravella del món. Però el seu poder d’atracció serà tant que no t’atreviràs a tocar-la. Si tens un moment, et quedaràs bocabadat i només observant-la, sense tocar-la ni un centímetre de vida. Però, això sí, li podràs dir quelcom. Davant els seus ulls blaus, li diràs hola i com et dius, i ella et contestarà Carada, però tu no et fotràs a riure perquè te n’hauràs enamorat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!