Començà a regir la llei de descans dominical a Espanya.
Cent anys després, les persones treballadores d’alguns comerços es veuen obligades a fer feina il·legalment. A més, hi ha professions en què el diumenge ha estat sempre un dia laboral: aquelles ocupacions que serveixen la gent que no fa feina en diumenge. I d’altres que segurament em deix, però avui tenc peresa. No tenc ganes d’escriure. Així que cediré aquest espai tan tecnològic a un autor també molt modern:
"Un rei havia muller la qual era molt bella e bona e que el rei molt amava. Aquella regina amava lo rei molt fortment, e, per la gran amor que li havia, era gelosa del rei e d’una sua donzella, ab la qual lo rei volenters parlava per les plaents paraules que la donzella havia. Aquella regina estava tots jorns en gran tristor, e per neguna cosa que lo rei li faés ni li digués no la podia alegrar, d’on lo rei se meravellava. Fortment s’esforçà lo rei, aitant com poc, que la regina pogués tenir pagada; e a la fin, con viu que alegrar no la podia, hac sospita en la regina, e cogità que ella fes contra honestat de sa persona. Bell fill -dix l’ermità-, con lo rei fo entrat en gelosia e hac sospita de sa muller, adoncs començà a desamar la regina, e per la regina desamà la donzella. Llongament estec lo rei que ab la donzella no parlà, e la regina se començà a alegrar, per lo qual alegrament hac lo rei gran meravella, com d’abans, con a la regina faïa tots los plaers que podia, no la poc alegrar, e puis, quant se jaquí d’aquells plasers, hac la regina major amor al rei que no solia. Molt se meravellà lo rei de l’estranya manera de la regina, e segons aquella manera se lleixà amar a la regina, per tal que fos alegra e pagada en la sua amor." (Ramon Llull: Llibre de meravelles).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!