Jaumei

Una idea fantàstica.

Ara no podem menjar carn. Diuen que pot provocar impotència. És una maniobra dels restaurants vegetarians? El menú dels restaurants vegetarians és molt inversemblant. No saps mai què has de demanar, perquè no ho has tastat tot suficientment. Les combinacions d’herbes digestives també són molt inversemblants: camamil·la, anís, etc. L’aigua de les infusions no és mai ni prou calenta ni prou freda. O et cremes els morros o te’ls geles. O te’ls despintes, diria una dona. O un home de pel·lícula, perquè avui en dia, no se sap mai. Els telèfons mòbils són una autèntica plaga. No tothom po tenir un oncle ric que li pagui les factures. Així que vull ser un nin aviciat al qual paguin totes les factures, tant les del mòbil com les del Rasputín.

Sempre es queda bé d’un dinar. Sobretot quan es té fam. Mai trobes la fam si la cerques. La fam arriba i et captura els sentits. Quan tens fam no penses en res més. Però no es pot menjar de qualsevol manera. S’han d’engolir totes les joies gastronòmiques que no han de ser, necessàriament, gaire elaborades. Una fruita ben neta i amb una bona mossegada és el millor paradís. Un paradís que s’assaboreix a poc a poc, amb els ulls clucs. Desgraciadament, aviat haurem de fer un curset sobre conductes alimentàries. Cada vegada menjam més malament. Menjar demana tranquil·litat. No es pot menjar d’una manera descurada i mirant cada minut el rellotge. Les postres són una delícia. I després un cafetet, a l’ombra de l’estiu. Aquest estiu que comença a donar les darreres passes, però que encara o ens vol deixar tranquils. Ens traurà el suc fins al final.

Què és més important? Ser el primer o el darrer de la llista? Tot depèn de l’època en què visquis. Per exemple, en edat escolar, si ets el darrer, sempre pots acabar de fer els deures. Això si el professor no té la brillant idea de començar per darrere.

Els cans sempre poden estar darrere. Ningú no els crida. Els pastanagons tampoc no tenen tants de problemes. Quina cosa més dolça, una pastanaga torrada a l’arena. Hem d’anar alerta amb els granets de la platja, que se’ns poden ficar entre les genives.

Això no és testament, encara que ho sembli.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!