GLOBALITZACIÓ I HAMBURGUESA
Quan hi sol haver manis antiglobalitzadores o amb afegitons antisistema a qualsevol celebració, si més no a Barcelona, sol rebre la casa McDonalds, esdevinguda així boc emissari i símbol de tot allò que té de reprovable, si més no gastronòmicament parlant de, la mundialització. Però sospito que els vàndals encaputxats són clients dels fast food, i agafen MacDonadls com a símbol del que és el, és el més reprovable del món els americans i els jueus (l´ordre al vostre gust). Tot això fruit d’ un postcomunisme nostàlgic que no ha paït mai la seva derrota, urbi et orbi.
A Occcitània José Bové es va fer famós amb els seus atacs a la casa d’ hamburgueses, indubtablement, més famosa del món. Potser per això és un símbol de la lluita contra l’ execrable fast food. Però no tot és net a casa d’ en Jose Bové, l´occità que no es recorda del seu paí, malgrat que a Peirigús (Périgueux), quan em van donar un dels premis Gourmand World Cookbooks per a La cuina de Mallorca com a millor llibre del món de cuina mediterrània ( publicat per El Gall Editor), li vaig dedicar, en occità, aquell guardó. I a Olot, quan Macdonals s’ hi va voler instal.lar, les reaccions del públic varen aconseguir fer-lo fora.
Anem a pams, però. Des del punt de vista nacional, la casa de la doble arcada no és pas de les pitjors. I si bé quan es va instal.lar a Andorra hi va fer clavar una placa redactada en espanyol,després ha rectificat i varen començar a emprar el català al Principat de Catalunya. Fins i tot, quan algú els va felicitar per la presència del català a les galindaines que donen als nens, la resposta fou clara: la nostra llengua no hi era pas present com a mostra de cap deferència, sinó perquè és la llengua oficial d’ un estat, Andorra.
De totes maneres, haig de recordar que altres multinacionals de l’ hamburguesa, com Burger King, tenen una actitud més agressiva envers la nostra llengua, ignorant-la del tot. No equivoquem els trets, doncs. I Déu em lliuri de fer suposar que estimulo els avalots protagonitzats per jovencells irats o policies disfressats. Però una mica de documentació no va malament.
I aquesta documentació, en pro de no errar el tret, em porta a dir que, de fet l’ hamburguesa és innocent. Si ho mirem bé, no és més que els “bistec rus”- més europeu que americà- que les nostres mares o àvies feien.
I també cal dir que l´hamburguesa de Macdonald, no ho és pas d’ innocent: tota la primera matèria ens ve d’ Espanya, i això és colonialisme econòmic. Però als manifestants, ben segur, no els mou pas axi`xo.
La qüestió del fast food és una altra. No és un problema de determinats aliments- no que siguin aliments-fetitxe, com l’ esmentada massa de carn capolada i aixafada-, sinó de model culinari i, gosaria a dir, cultural. Es en aquest sentit que, si bé també algunes coses bones, el podem qualificar, globalment- i antiglobalment-, de nefast.
I ho és perquè suposa l’ adhesió a unes pautes “culinàries” que comporten, justament, la destrucció de la idea de la cuina i, particularment, del model mediterrani de cuina, cultura i conversa. L’ addicte al fast food, tot i assegut, obre davant seu un petit sarcòfag i comença a deglutir una cosa picada que, de tan disfressada i coberta de salses suspectes, no té gust del que hauria de tenir. I, naturalment, davant un tan magre panorama gastronòmic, és impensable que es parli de menjar, ni tan sols de res que afecti seriosament la vida quotidiana. Més que un menjar-escombraria, el fast food esdevé un menjar-benzina: la que ens fiquem al cosa per seguir trescant o treballant, sense pautes de plaer o de conversa, com deia Joan Fuster en relació al menjar, titllant de “zoològica” la simple deglució.
De fet, podríem trobar l origen del menjar ràpid en la cuina militar. I aquesta casta- de tots els temps i de totes les èpoques, incloent l’ actual- com és prou sabut, no és pas un prodigi de finor intel.lectual, moral o simplement cultural. Si pensem que el poble del món que ha creat més menjars ràpids, per menjar al carrer o a peu dret, és el poble turc, evocaríem el fet que els mundialment famosos xisbquebabs (broquetes,enfilalls o “pinxos”) i menges similars (sense ossos, ni noses, ni galindaines inútils, com els plats, substituïts per un pa o coqueta) són una invenció posada a punt per a l’ exèrcit otomà. Un soldat, és clar, si pot menjar a peu dret, sense gaire temps i de forma gens complicada, serà molt més eficaç a l’ hora d’ esclafar grecs, serbocroates, albanesos o armenis.
La paradoxa, però, és que al país del món amb més menges abellidores, barates i fàcils per menjar ràpidament, com podem veure a Istambul i altres ciutats, tingui la competència del fast food ianqui. Així, als macdònalds de les capitals turques hi podeu veure la proliferació més gran del món, per metro quadrat, d’ abrics de pells, cadenes i joies d’ or i “pijería” juvenil, “Armanis” inclosos. Els pobres rics i nous rics- i això també a Moscou o a Beijing- se sacrifiquen abandonant el propi menjar ràpid tradicional, molt més bo i barat,a canvi, això sí, d’ un passaport a la modernitat. Mcdonalds va intentar, amb els Jocs Olímpics fer un establiment també d’ alt stànding, però no varen comptar que estava situat just al Camp de la Bota, i el resultat es pot veure anant-hi, fins i tot directament en cotxe…
És a dir: anar al macdònald, fora dels Estats Units,significa entrar en els paràmetres del model imperial. És la forma de ser jove, modern, actual. El menjar ràpid és un símbol no solament de modernitat, sinó d’ ascens social, o de situar-se amb els qui ja es troben elevats socialment.
A Occident no anem tan desencaminats d’ osques. Si bé els macdònalds europeus no tenen un significat de classe i ascensió social tan marcat, suposa, sobretot per als joves, l’ accés al venerat model nordamericà. I ja sabem que de l’ antiga Roma fins a Nova York , l’ imperi no solament es manifesta a través dels tancs o els míssils, sinó també a través de les formes d’ art, de lleure, de diversió, de vida, en general.
No és estrany, doncs, que la casa McDonald`s tingui una Universitat on s’ estudien les estratègies d’ imatge a portar arreu del món. La primera de totes és captar adeptes de la causa entre la població més fràgil, el públic infantil. Per això les cases de menjar ràpid tenen una curosa política de fer tota mena d’ afalacs als més menuts, en forma de suposats regals, objectes, dissenys especials,festes, atraccions, etc. Si la droga comença a penetrar tan aviat, el resultat està absolutament assegurat, i l´adicció serà inevitable. El problema és que aquest estadi infantil de l’ alimentació travessa l’ adolescència i sovint, fins i tot, l’ edat adulta.
Per als drogats més provectes, la multinacional de les hamburgueses té una tàctica que ha donat excel.lents resultats: als Estats Units- però també a la resta del món- els antres on es perpetra aital alimentació són anomenats, “restaurants “. Aquí, la tàctica es perfecciona, a més, en ocupar locals urbans i històrics, i si eren, en efecte, antics restaurants, encara millor. Ho podem veure a Barcelona, en plena Rambla, i arreu d’ Europa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els nord-americans el que li han donat ha estat el marketing, la franquicia, l’expansió i el creiximent imperial del negoci. Des de l’hambuguesa a un refresc enllaunat com la Coca-cola o el menjar preparat com el dejuni amb -Korn’s- ensucrats.
I alguns han volgut aplicar a Europa amb altres productes.
Com a menjar ràpid qualsevol stand de venda d’entrepà de truïta amb faves tendres o espinacs i pebrera verda, truïta amb pernil i tomaquet, tonyina amb morrongo i olives, … o com abans els cassolà pa, oli i -sal- de les àvies.
En quan a les guerres Napoleó va preferir promocionar la creïlla o -pomme de terre- com aliment bélic bàsic i fàcil de conservar, conservats també en l’actualitat en forma de -purés- deshidratats.
En quan el bistec rus respecte de l’hamburguesa és pot dir que almenys és admitida al món islamic mussulmà, per ser procedent de boví -animal que rumia- front el porc -animal omnívor-.
Per tastar una hamburguesa hi ha que demanar-la sense salses o abans d’afegir-les i veure les característique organolèptiques amb la palatabilitat, frescura o qualitat intrínseca de la carn del boví.
Abans de les vaques boges la d’un Burguer King era desastrosa si no hi posaves salses.
Arran de les vaques boges els de Burguer King van escomençar a preocupar i van decidir contractar a la directora de qualitat de Mcdonald’s i sembla que s’haja emparellat o superat en general i amb alguns casos aquesta qualitat respecte Mcdonald’s en general.
En quant a qualitat màxima una ‘Stik-Housse César’ amb verdures i formatge padano italià amb carn-salala de porc o sense, sembla el més potable encara que no puga arribar a la qualitat d’un bon biste-rús.
A més es pot substituïr les creïlles refregides amb olis vegetals per una ensalada fresca al menú alineada al gust i de postre sempre es pot demanar una poma fresca tallada con si foren sticks de creïlla i de begudes respecta abans sembla que ja hi és la Coca-Cola Zero sense sucre. O siga més marketing per superar-se a un mateix.