BONA VIDA

Jaume Fàbrega

26 de novembre de 2018
2 comentaris

Una sopa reconfortat de pèsosl secs, cuina de la classe obrera

SOPA DE PÈSOLS SECS

La sopa de pèsols secs és una de les més populars a la major part de països d’Europa, començant per Occitània, França, Holanda, Suïssa. Pèsols i faves són uns llegums que, assecats, formen part de l’ alimentació –especialment les faves- dels pobles mediterranis des de la Prehistòria. Es fans servir uns pèsols secs partits. En trobareu en algunes botigues de  llegums i fruits secs, i algunes vegades a Aldi. Va ser la primera sopa de sobre que va existir, inventada per un senyor alemany que es deia Knorr l’ any 1889, que la va crear pensant en l´alimentació de la classe obrera, tal com explico al meu llibre LA CUINA MODERNISTA.

És plat nacional holandès-erwtensoep- i és molt popular a Suècia-ärtsoppa-, a Alemanya- Erbsensuppe-, Franbça- Potage aus petits pois-, al Quebec, a Austràlia…

Ingredients

400 o 500  g de pèsols secs trencats

1 o 2 pastanagues

1 ceba grossa

1 trosset de pernil

1 botifarra crua (opcional)

1  1/2 l d’ aigua (aproximadament)

Elaboració

El dia abans, poseu els pèsols en remull, així com , si ho voleu, el pernil. Feu bullir tots els ingredients- en fareu més via en una olla de pressió.Quan pugueu, escumeu una mica e brou. Quan tot sigui tendre, vigilant que la botifarra no s’hagi desfet, en traieu el pernil i el talleu a daus, i la botifarra a rodelles. Passeu la sopa (podeu fer servir el túrmix) i serviu-la amb els daus de pernil i les rodelles de botifarra.Ha de quedar com una crema més aviat espessa.

Notes

Aquesta sopa també pot portar patates,api llorer,farigola, julivert,pebre etc.

També s’hi sol incloure una mica de mantega i crema de llet,o llet, abans de servir-la, però això és una pràctica d’ origen francès. També hi escauen uns daus de pa fregit.

A Suïssa, Holanda etc., es fa amb pernil fumat.

Si s’ usa una olla de pressió, no cal posar els pèsols en remull.Amb uns 20 minuts de cocció n’ hi haurà prou.

  1. És curiós que essent la crema de pèsols la primera en sobre que es va inventar, al menys als establiments propers a casa va desaparèixer fa molts anys.
    Recordo a finals dels seixanta, especialment per raons de pes, dur sobres de sopa a excursions i campaments, especialment les cremes d’espàrrecs, de xampinyons —la llegenda deia que els trossets eren de suro— i la de pèsols, també anomenada sopa de grumolls que, en la fredor de la muntanya trobava prou bona. Ara només en trobo quan molt ocasionalment vaig a l’estat francès.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!