UN GELAT DE CREMA CATALANA PER PAOLO CONTE
O un gelato di crema catalana?.
A catalan icecream
Glace de crème catalane
Helado de crema catalana
Gelado de creme catalana
Dondurma catalan
La crema és molt bona; però les receptes que corren pels llibres solen estar equivocade, ja que la fan amb farina de blat o de blatde moro, una cosa inadmissible. Al gran escripto gastronòmic i amic meu Colman Andrews, director de la prestigiosa revista “Ssveur”, al seu magnífic llibre Catalan cuisine, algú el va enredar, donant-li una recepta que és com una mena de crema anglesa.
Aquest gelat sortirà penja a facebook jaume fabrega colom. On en podreu veure la traducció italiana. Els a prop dels 2.00 amics “bears” de la meva xarxa (amb els quals ens mantenim en contacte) podran veure la recepta, que m’ ha esta sol.licitada pels meus amics d’ ICECREAMBEARS , una gelateria de culte que hi ha a Roma, amb els gelats més originals de la ciutat. Espero que a partir d’ara tinguin el meu gelat de crema catalana, i que quan aneu a Roma la visiteu.
La crema catalana, “cremada” o “de Sant Josep” (data tradicional de la seva elaboració) ara es troba tot l’ any com una de les postres de més èxit.Es menja sola o serveix de base i farciment de postres i pastissos: xuixos, pomes, coques, etc. També se’ n fa un magnífic gelat, que feia les delícies de Salvador Dalí quan estava a Púbol i Jaume Subirós , del Motel Empordà (Michelin),cuinava per a ell.
Tot i que no és exclusiva de Catalunya- es fa en alguna zona de França (si bé aquí és de confecció diferent), a Portugal i a Espanya, a Baviera, Anglaterra i Turquia, en una versió aigualida,l´espanyola les nates o “natillas”-, ha esdevingut molt típica entre les postres tant casolanes com dels restaurants.
I això fins al punt que marques de preparats d’origen alemany o preparats francesos (que inclouen un autocremament automàtic del sucre quan s’obre el recipient!) la coneixen sota el nom de “crema catalana”.
Josep Pla , el millor escriptor europeu de cuina, va escriure que “encara he menjat, en cases particulars, meravelloses cremes cremades”. En aquestes cases la crema es presentava en plats o plates (no pas en cassoletes de terrissa, com es fa als restaurants) que se solien decorar amb ingènues sanefes o inscripcions fetes amb merenga i xocolata, emprant, com a improvisada mànega pastissera, una simple paperina. A Dalí li agradava també sense cremar.
Ingredients
1 l de llet
6 rovells d’ou (hi ha qui n’ hi posa la meitat)
200 g de sucre ( o unes 4 cullerades soperes)
1 cullerada plena de midó ( o bé maizena uns 70 o 80 g, si bé no és tan recomanable),1 canó de canyella
1 pela de llimona
Elaboració
Poseu al foc la llet en un cassó amb la pela de llimona i el canó de canyella; només ha de bullir el just perquè agafi els gust.Traieu-ne el tros de canyella i de llimona. Aboqueu-la, a poc a poc, en un bol gros, on hi heu posat el sucre i els 6 rovells d’ ou, que haureu remenat molt bé.Tot seguit aboqueu la crema en una plata i la deixeu refrigerar. Hi poseu una capa de sucre (i, opcionalment, canyella en pols) i ho cremeu amb una pala ben roent. Bateu-ho bé, a fi que el caramel penetri a l’ interior de la crema, i ho poseu a gelar.
Notes
Les proporcions poden canviar una mica: per un l de llet, hi ha que hi afegeix menys rovells o un de més, o bé midó, per espessir.
Actualment també es fan cremes similars a les illes Balears, mentre que al País Valencià rep el nom de “Sopada”, ja que inclou uns bescuitets que queden xopats per la crema. Donat que aquesta sopada (nom que retrobem a la Catalunya nord, no sé si amb el mateix significat) també es feia amb llet d’ ametlles, això ens dóna una pista sobre l’origen medieval de la crema (l’ antic Menjar Blanc, que era “mató de monja” quan era groc o incloïa ous). De fet les primeres cites les he localitzat al segle XVIII i, concretament, al Calaix de Sastre del Baró de Maldà.No obstant, no hi ha receptes antigues: exceptuant les rectes anomenes “llet cuita” o “lluixell”, que se solien fer al forn(com el flam francès o molt púdings d’ arreu).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si senyor que hi anirem a manjar aqueixa recepta tan maravallosa que mos heu portat…si senyor…anque jo ja he estat, m’encantará veure com els de ICECREAMBEARS, l’ha fan i jo que me la manjaré…….
Una forta abraçada d’Eivissa..
Vicenç