El cafè és amarg?. Molts pensem que, fins i tot begut sense sucre, no ho és. Ara bé, un toc subtil d’ “amaretto” no hi va malament. Ristretto, corretto, amaretto!
CAFÈ AMB AMARETTTO
L´amaretto és un licor italià de gust amarg, el nom és un diminutiu d’ amarg (amaro). Combinat amb cafè és una beguda deliciosa i estimulant. I alhora sorprenent.
L´origen d’ aquest licor, segons el seu principal fabricant (Amaretto di Saronno) fa referència a questa ciutat llombarda, on l´any 1525 Luini hi va anar a pintar uns frescos, i per a una Mdonna la model li va regalar un licor casolà de gust amarg, fet amb drupes de préssec; no obstant, l´amarg es relaciona també amb una mena d’ ametlla, licors drupes d’ albercoc, etc. Si “no è vero è ben trobato”, com diem aquí,jo diria més que a Itàlia!.
Els amaretti són, altrament, les galetes d’ ametlla o de licor italianes potser més famoses arreu del món, començant per les de Saronno i acabant amb les de Sasello, a la Ligúria. Esl amaretti di Saronno , envasades en les seves característiques llaunes, eren una de les coses més preuades que els emigrats italians se’ n duien a Amèrica. Jo en tinc una – amb galetes incloses- que decora i reconforta.
Ingredients
2 tasses de cafè spresso
8 cullerades d’ amaretto
2 cullerades de gelat de vainilla
4 cullerades de crema de cacau (licor)
Gel
Elaboració
Barregeu tots els ingredients en una coctelera amb gel. Serviu-ho en gots llargs.
Notes
Aquest deliciós còctel també es pot fer ne una batidora de got.
Es pot decorar amb un gra de cafè fet de xocolata.
Amb aquest licor es fan altres còctels, en que`s’ hi combina també cafè, brandy, anís, nata muntada i , si es vol, ensucrada, , etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí senyor; el cafè “corretto”, en aquest cas amb una mica d’amaretto és una d’aquelles combinacions de sabors tan genials com específicament italianes. Com també ho és això de pendre el cafè amb un gotet d’amaretto, o d’amaro. Combina molt bé. En quan al còctel, té una pinta fantàstica. A veure si un dia m’hi poso.
Per cert, els sicilians tenen una pasta idèntica als nostres carquinyolis -no en recordo el nom-. En saps alguna cosa? És que sóc un gran “fan” dels carquinyolis i m’interessa el tema.
Mersi