Coneixeu la truita de farina?. És ideal per improvisar un sopar, amb ingredients que sempre se solen tenir al rebost o a la nevera. Jo en faig de tant en tant.
TRUITA DE FARINA
Del més elemental al més saborós: hi ha una truita de farina que inclou, només farina i aigua; ben prima i ben fregida,és un entreteniment que no fa ni fred ni calor per a alguns i entusiasma els qui la tenen com a record d’ infància. Fina, cruixnet, lleugera. Calida donar-hi set voltes, segons diuen les iaies. N’ hi ha versions salades i dolces: és com la nostra “crep” o crespell.
Però al Pla de l’Estany hi ha una altra truita de farina que, com veureu,és tota una altra cosa. També es fa a la Catlaunya Nord – i en algun altre lloc, com Agullana-, amb els noms de truita de Pasqua, xuia (xulla); perquè prota rostes de cansalada o xulles). En aquest darrer cas és un plat del Carnaval que ara s’ acosta.
A l’ Alt Empordà, la truita de farina té els curiosos noms de pannada (Cadaqués) o tannara, nom aquest darrer que també té a la Garrotxa. Tant en aquesta comarca com al Pla de l’ Estany, aquesta grossa truita era típica dels temps de segar.
Ingredients
2 ous per persona (aproximadament)
farina, la que admeti; n’ hi solo posar de 2 a 3 cullerades per persona
sal
aigua
alls
julivert
Opcional:cansalada viada
botifarra negra ( o bull negre, peltruc,bufa, etc.)
oli
Elaboració
En un plat fondo poseu-hi els ous i un pols de sal i debateu-los una mica; aneu-hi incorporant farina i, després, aigua, fins a aconseguir una pasta fina i llisa, quasi com de crep, però tampoc no excessivament clara.
Afegiu-hi una quantitat discreta,al vostre gust, d’ all i julivert trinxats.
Poseu una paella grossa al foc amb daus o tiretes de cansalada i rodelles primes de botifarra negra, si n’ hi poseu-.Feu rossejar els dos costats i tireu-hi, tot seguit, la pasta, remenant-ho una mica amb una forquilla, a fi que es vagi coent, a foc no molt alt.
Quan un costat sigui ros,i el de sobre ja una mica pres,hi doneu la volta i la gireu amb un plat girador a l’aire, si en sabeu.
La rossegeu bé, a foc alt, de l’altre costat.Serviu-la tot seguit, tallada a meitats o a triangles.
Notes
Aquestes truites, en temps del segar i el batre, es feien de grans dimensions, en paelles de més de 30 cm.
No ha de quedar, doncs, massa gruixuda, a fi que quedi cuita i esponjosa.
Si feu servir una paella amb revestiment de teflon, no utilitzeu, com fan els cuiners a la televisió, un forquilla de ferro, sinó un estri de fusta o de niló!.
Aquesta truita,servida amb una bona amanida, pot ser un reconfortant berenar o sopar,o un bon primer plat.
A les comarques occidentals també es fan truites de farina, que solen rebre el nom de “truita amb trampa”. A vegades es guisen amb salsa, com sembla que també es feia, antigament, a la regió de Girona- truita amb suc-.
A Occitània hi ha elaboracions similars.
Podeu fer servir alls tendres: encara millor!.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!