MENJAR , PARLAR I LA CIVILITZACIÓ
De què parlem quan mengem en companyia?.Si és que parlem: hi ha àpats monogràfics, i d’ altres presidits per l´aparell de la televisió. Menjades sense ànima, en què només ingerim aliments i no ens alimentem espiritualment. “Parlar en convit deu ésser de rialles o de matèries plaents que negú no offenen, e de coses agradables qui no toquen negú en especial” (Francesc Eiximenis, Com usar bé de beure e menjar). El savi conseller de la ciutat de Valènica, a més, dóna unes normes ben actuals sobre els temes de que`es pot parlar i dels qua no: s’ al.ludeix a les dones, a les crítiques als absents, a les malalties i “coses lletges”, a la política…
La litúrgia de l’ àpat és una part molt important de la història de les societats que, no obstant, en afectar el menjar, no ha estat valorada com cal en el món acadèmic. I dintre aquesta litúrgia, des dels temps clàssics, tenim la gran institució anomenada tertúlia, dita també sobretaula o, en paraules populars de Josep Pla, el moment del “cafè, copa i puro”. Per als grecs clàssics i els romans aquest moment tenia tanta importància que era anomenat amb un mot savi i filosòfic, symposion (simposi): era el ment, un cop s’ havia menjat, en què se servia el vi i es parlava del diví i de l´humà. Aquesta herència clàssica no és pas gratuïta: en altres cultures no existeix ni el mot ni l´acte de la sobretaula: aquests mots no existeixen, per exemple, en alemany, ni molt menys en xinès. En als anglosaxons, parlar a taula és un moment improductiu, i per al xinesos és quasi obscè. De fet aquets cotum el trobem pràcticament només a la Mediterrània, on en sreunin per parlar amb l´excusa de menjar…O creiem que el menjar, sense la celebració del diàleg, la conversa, la discussió, no val la pena.
En tots els casos, les diverses cuines, a taula, s’ expressen a través de normes que expliquen força coses de la manera de ser d’ una col.lectivitat ja que, justament, canvien segons de quina societat estem parlant. De les més expansives a les més contigudes, de les més familiars a les més formals- com els anglesos-, dels que canten o dels qui diuen- com la meva àvia- “qui canta a taula i riu al llit no té el seny gaire eixerit” . No és estrany que el filòsof Castiglione digués que “la taula és un món, la taula és tot el món”. Diu J. Cruz Cruz, especialista en temes alimentaris: “comer en compañía es el fenómeno por el que el hombre trasciende de hecho o realmente su animalidad: su necesidad biológica de comer no se satisface de manera puramente biológica. I, encara afegeix: la comida en la mesa festeja de suyo nuestro ser de hombres en común”. Quan estem al mcadònalds, som “homes en comú”?. Aquest és el gran repte de la gent jove.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
The main reason for purchasing handcrafted vivienne westwood jewellery is the fact that it is unique and original and can be styled to your own design. In addition, numerous high quality vivienne westwood earrings makers include semi-precious gems for example Jade massage beds. On every occasion she wants to wear a new designed vivienne westwood ring, vivienne westwood necklaces, vivienne westwood bracelets and different vivienne westwood jewellery made of diamonds. In this way by watching all the vivienne westwood collection and variety, It can have the most amazing effects on our emotions and most of us delight in wearing vivienne westwood necklaces that makes us feel special. As you locate these cheaper versions, you can, over time, build a fine collection of vivienne westwood bags.