Netegeu els ingredients- ceba, julivert, menta…- i talleu-los ben petits. Ratlleu, opcionalment, el tomàquet, o talleu-los a daus ben petits, evitant les llavors.
http://www.rushessay.com/prices.php
TABULÉ
El Tabulé (escrit també Taboulé, Tabbooleh, Tabbulé, Tabboluli, Tabouleh, etc., que de totes aquestes maneres es transcriu, pel difícil vocalisme de l’ àrab) és una amanida molt popular a França, on forma part de l’ oferta de tots els traiteurs o tractants de menjar per emportar-se, també a la Catalunya Nord.
A França es fa amb cuscús (sèmola), però al seu país d’ origen es fa amb blat picat, dit búrgul o burghul (pourgouri a Xipre). Inclou tomàquets d’ estiu ben madurs- que fan la funció d’ impregnar el blat- o en el seu cas el cuscús-, cebes tendres, enciam o fulles de col blanca o fulles de vinya tendres, abundant julivert, menta i a vegades canyella en pols, pebre negre o altres espècies. Tots ells productes molt típics de la cuina libanesa- i per extensió la de Síria, Jordània, Palestina i el Pròxim Orient en general-. Notem que en aquests països el julivert es considera no solament un condiment, sinó que forma part de les amanides com a fulla. A vegades es fan servir cors d’enciam- en anglès gem lettuce, en espanyol cogollos-. El blat picat es diu cracked whet en anglès i blé concassé en francès (llengües dels paquets d’ aquest producte).
En un d’ aquests textos que apareixen en diaris digitals- incloent l´edició digitat del “Diari de Girona”- a cura d’ una coneguda dietista que surt als mitjans- parla d’ aquest plat, però l´autora en diu coses inexactes i d’ altres que si més no sorprenen.
“Els seus ingredients són absolutament habituals en la dieta espanyola: cuscús, julivert, tomàquet, ceba, llimona, herbes aromàtiques i oli”. A part de la bestiesa políticament incorrecta de parlar de “dieta espanyola” a Catalunya (sobretot venint d’ algú que apareix a les emissores de la “Corpo”), és la primera notícia que existís una “dieta espanyola” i que el cuscús hi fos tan corrent com l´oli d’ oliva. Continua “A la cuina espanyola no se sol donar tant protagonisme al julivert, encara que realment ho mereixi, perquè té una dosi de vitamines infinitament superior a l’enciam i és un dels pocs aliments de gran valor nutricional i cost mínim. El cuscús, d’altra banda, no deixa de ser una versió oriental de la sèmola i té un valor nutricional i energètic molt similar al de la pasta. És a dir, unes 100 kcal cada 100 g de cuscús cuit. El tabule és un plat saníssim i apte per a qualsevol persona”. D’ entrada, me la bufa que el julivert tingui o no vitamines. Per cert, no parla de la menta, ingredient essencial (i si d’herbes aromàtiques”(?). La cuina és, per damunt de tot, combinatòria i plaer i medicalitzar-la- una mania de molts dietistes i fins cuiners- és el pitjor que es pot fer.
En definitiva, es tracta d’una amanida importada, lleugera i refrescant i molt a tenir en compte. A més ja hem dit que el veritable tabulé no es fa amb sèmola, i el cuscús no és “oriental” (?), sinó magrebí, i concretament pertanyent a la cultura amaziga (berber).
El tabulé fet amb sèmola, corrent a França, probablement ha estat aportat pels “peus negres” o colons restaurants d’ Algèria. N’ ha sortit diverses variants. Amb quinoa, amb formatge feta, amb rúcula, o roqueta, amb cogombre, amb espàrrecs, amb salmó, amb surimi i fins i tot amb llonganissa!.
A l´est i sud de Turquia que fa frontera amb Síria n’ he menjat una variant coneguda com a Kisir, que inclou uns salsa de magranes així com pebrot i a vegades olives per decorar. També es fa entre els kurds i a Síria. La paraula bulghur o bulgur és d’ origen turc. De fet vaig poder menjar aqueta deliciosa amanida o meze (entrant a casa d’ un amic kurd, on era un plat familiar molt corrent.
TABULEH
La cuina àrab tradicional es menja amb els dits, i així, com vaig poder veure, les fulles d’ enciam fan de “cullera” per a ser menjada, fent una mena de cornet amb els dits. Es poden substituir, com hem dit per fulles de col o de vinya.
Ingredients
300 g de cuscús (aproximadament)
3 o 4 tomàquets madurs
2 cebes tendres
oli
sal
suc de llimona
1 ram de menta
1 ram de julivert (que sigui abundant)
1 mata d’ enciam
Elaboració
Netegeu els ingredients- ceba, julivert, menta…- i talleu-los ben petits. Ratlleu, opcionalment, el tomàquet, o talleu-los a daus ben petits, evitant les llavors.
Prepareu la sèmola (o el burghul) d’ acord amb les instruccions del paquet. Barregeu-ho tot en una enciamera bé i amaniu-ho. Serviu-ho tot seguit, tot i ha qui prefereix fer-ho reposar un temps, millor a la nevera, durant ¡ almenys una hora a fi que el cuscús; en aquest cas, poseuhi el suc de llimona al final- i sobretot el burgul o blat picat- s’ amari bé del sabor dels ingredients; a mi m´agrada més així. En aquests cas se sala en l’ últim moment.
Renteu bé les fulles d’ enciam i presenteu-les, ben escorregudes, a part.
Notes
S’hi pot afegir menta seca, a part de la menta fresca, així com pebre negre. El julivert ha de ser abundant: no és una simple decoració, ja que forma part del verd de l’ amanida.
El blat picat o burgul es ven a les botigues orientals o vegetarianes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!