El taboleh ja ha arribat aqui, però les versions que en veiem solen allunyar-se de l´original; normalment les hem agafat de la cuina francesa, on hi és un palt corrent. A més es confon amb un plat marroqui de cuscús, i no hi té res a veures.
Aqui tenieu la recepta original, directament del Líban i el Pròxim Orient.
TABOULEH.AMANIDA DE SEMOLA
El tabulé (tabouleh,tabbouli,
taboulé o tabbulé, que de totes aquests maneres es trascriu aquest nom àrab) és
un deliciós i refrescant entrant o amanida libanesa, síria, etc., a base de
blat picat (“bulghur”), o bé , en les versions pre-digerides,cuscús (o sèmola), tomàquet,
ceba, menta, etc. Aquesta és la versió que ens ha arribat de França.Se sol
acompanyar, tradicionalment, de fulles d’ enciam, que fan de
“cullera” per a ser menjada, fent una mena de cornet amb els dits.Es
poden substituir per fulles de col o de vinya.
Donat que el blat picat o burghul-
que es fa servir de Turquia a tot el Pròxim Orient- no sempre és assequible
(tot i que ara se’n troba d’ origen italià,) el substituïu per cuscús ja
precuit, que es troba a tots els supermercats.
Així és com es fa França, on
aquest plat és molt popular i és venut per tots els traiteurs o tractants de menjar. De totes maneres, jo us dóno una
recepta legitima de la meva amiga Fatema.
Ingredients
300 g de cuscús
(aproximadament)
4 tomàquets mitjans ben
madurs
2 cebes (millor tendres)
oli
sal
suc de llimona (o vinagre,
tot i pot no ser considerat halal,
apte)
1 ram generós de menta
1 ramet de julivert (que
sigui abundant)
1 mata d’ enciam (opcional)
Elaboració
Netegeu els ingredients-
ceba, julivert, menta…- i talleu-los ben petits. Ratlleu, opcionalment,el
tomàquet, o talleu-los a daus ben petits, evitant les llavors. Jo em decanto
per ratllar-lo, a fi que el cuscús quedi ben amarat.
Prepareu la sèmola (o el
burghul, o burgul, o bulgur) d’ acord amb les instruccions del paquet.
Barregeu-ho tot en una enciamera bé i
amaniu-ho.Serviu-ho tot seguit, tot i ha qui prefereix fer-ho reposar un temps,
millor a la nevera, a fi que el cuscús s’ amari bé del sabor dels ingredients.En
aquests cas se sala en l’ últim moment.
Renteu bé les fulles d’
enciam i presenteu-les, ben escorregudes, a part.
Notes
S’hi pot afegir menta seca, a
part de la menta fresca,així com pebre negre. El julivert ha de ser abundant:no
és una simple decoració, ja que forma part del verd de l’ amanida.
L’oli pot ser d’ oliva o
vegetal.
La sèmola o cuscús que es
troba al mercat ja és pre-cuita;només cal remullar-la amb aigua o escaldar-la.
Antigament, el tabbulé (com també es transcriu) tenia cigrons. Jo ho
faig així sovint, i en aquest cas és pràcticament un plat complet, apte per a
vegetarians.
Hi ha qui hi afegeix cogombre
a daus.
Suggeriment: podeu
fer servir preparats de tomàquet fresc ratllat que es ven als súpers, o en
conserva (“tumaca”).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies per la recepta i tot el que l’acompanya. Demà en faré.
Aquests plats ens ensenyen que no estem tan lluny els uns dels altres i,
també, que les diferències ens enriqueixen.
Arrán de la prohibició de la Generalitat de menjar flors, m’he entretingut a fer compartives i a buscar directives, lleis de consum i protocols sanitaris d’altres països que per casualitat i una mica de sort, com per la col.laboració d’en Jordi Pont, socióleg, hem arrivat a varies conclusions interessants. Especialment una d’elles ens ha cridat l’atenció: els països a on hi ha regulada la menja de flors de cultiu, també está regulada la prostitució. No cal dir que Holanda és a on tenen més clares ambdós questions. L’únic país que adopte mesures d’una cosa i no pas de l’altre és el nostra. I els que queden, no regulen res. També és llamatiu que en el diari oficial de la Generalitat, el mateix dia que desautoritzava menjar flors, sortía la proposta de llei de que les prostitutes ja no teníen l’obligació de passar controls sanitaris, cosa que es va aprobar en el Parlament pocs dies después.
Amb tots els nostres respectes en vers les noies de tant vell ofici, víctimes ó no de l’explotació sexual, hem de dir que, els nostres legisladors ens fan deduïr que si volem menjar alguna “floreta” fresca, només podrá ser la de l’entrecuix femení, ja que les altres no ho permet la llei i les de casa normalment están pensides. Les del jardí, es clar.
Tret de l’ironía i l’interés científic en el tema, crec que estem en un país a on els governants cobren massa per putajar al personal. L’incompeténcia surt molt cara i així no avançarem mai.
Una amiga meva el fa afegint tonyina (o de vegades sardines) de llauna i queda molt bo. Hi posa cogombre, tomàquet, tonyina, panses i l’amaneix amb oli d’oliva, suc de llimona i sal.
De fet, a França i altres llocs, al Magreb, sempre havia vist que afegien cogombre, a més del tomàquet, tots dos en trossets de la mateixa mida. També em sembla que les panses hi són airebé sempre, i a mi m’agrada molt que hi siguin.
En alguns que vénen ja preparats és habitual trobar-hi alguns grans de blat de moro, una opció que a mi no m’agrada gens. La idea és afegir una micona d’un altre color, el groc, al trosset de tomàquet vermell, al trosset de julivert vert i a la pansa marró fosc. I que no sigui car. Prefereixo els cigrons!
Alguns deixen marinar abans el tomàquet i el cogombre, fins a que queden tous i amb una mena de suc (tal com NO ens agraden en una amanida) i llavors és en aquest suc en el quan fan créixer el cuscús, enlloc d’aigua. Per als que ho fan així és un error usar aigua, perquè diuen que llavors no té el gust de les verdures. Jo la veritat és que no noto gran diferència. Em sembla que és per això que alguns d’ells després fan el gaspatxo, amb tota la seva bona fe, com farien el tabulé, és a dir deixant marinar abans les hortalisses.
En qualsevol cas, és molt fàcil i ràpid de fer (el cuscús només s’ha de posar en un bol amb aigua, sense foc ni res, cinc minuts), refrescant a l’estiu i que es conserva molt bé a la nevera uns dies. Pot servir d’acompanyament o d’amanida (plat únic). El secret està sobretot en l’amaniment.