suquet amb color
SUQUET DEL SUD
De Llançà o el Port de la Selva al centre i sud de la
Costa Brava, s’ hi ha establert pescadors “caleros”, de Sant Carles de la
Ràpita, etc. Els andalusos, vinguts posteriorment, en general no portaven una
gran cuina- i,que, en alguns caos , no obsttan, era deutora de al cuina dels
pescadors valencians establerts a les costes d’ Almeria, Màlaga, Isla Cristina,
etc.-.
Des del peix sec als plats de bastina o gat (fresc o
sec) passant per suquets amb picades similars al romesco (ús de les nyores, del
pebre vermell…) els rossejats de fideus o arròs,la petja del sud és evident i
s’ ha notat fins i tot en pescadors locals, com algun de Llançà o en Martí
Moret de Palafrugell, company d’ en Josep Benages, de Sant Carles de la Ràpita.
Aquest suquet és d’ en Martí Moret, de Palafrugell. Ajudat per
en Josep Benages.Però cadascú en té la seva pròpia versió!.
Ingredients
1 kg de peix de roca especialment llengatets i penllols)
4 grans d’all
4 nyores
2 tomàquets
1 llesca de pa (uns 40 g)
sal
Elaboració
Fregiu en una paella amb oli calent els alls pelats,
mirant que no es cremin (o sense pelar;llavors caldrà treure la pela). Es
treuen i en el mateix oli es fregeixen les nyores i es fan daurar, fins que
quedin de color marró, però mirant que no es cremin. Es treu i es guarda. En
l´oli restant es fregeix la llesca de pa, es fa rossejar. Es treu. Al morter ho
piqueu tot junt, amb els tomàquet sense peles ni granes, ratllat. Els alls, les
nyores i la llesqueta de pa.
Teniu la cassola al foc amb oli roent, i hi tireu el
contingut del morter, evitant els esquitxos que
us poden cremar. Tot seguit hi poseu les patates, pelades i equeixades,
el peix, net i tallat, ho cobriu amb aigua i ho feu coure
Notes
En Josep Benages, procedent de l´Ebre, remulla abans les
nyores, per evitar que es cremin, i afegexi a la picada una mica de peix torrat
(fregit).
Aquesta picada es pot afegir al fina de la cocció, però
també és corrent utilitzar-la com a inici dels suquets i guisats de peix, tal
com es fa a Tarragona (romescos, balandres, etc.).
En Martí moret, un cop ha tirar les patates a la
cassola, les fa rossejar una mica; hi afegeix el contigut del morter quan s’ h
afegeix el peix.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Sr. Fàbrega,
M’encantaria que li fes una ullada al meu blog de cuina….i conèixer la seva sàvia opinió al respecte.
http://lacuinadesempre.blogspot.com
Per cert, gran recepte de suquet ,si senyor !!!
Cuino molts plats del llibre “La cuina gironina” i de fet, m’agradaria aconseguir tota la col.lecció, però no sé on trobar-la.
Moltes Gràcies !!!
Albert
chinese antiques
chinese antiques porcelain
Asian antiques porcelain
Asian antiques
Tots cuinen el mateix es asombrós que a 40 kms. d’eixos ports terra en dins no fant el mateix menjar, no saben, i en concret el tema de la nyora es rar de mena , per exemple al Grao de Gandia, i el de Castelló es guisa molt amb nyora, i en consta que abans de fer el Mercadona(fa 20 anys) no es podia troba tan facil la nyora, en canvi esl pescadors-mariners sempre en tenien. Tu dirás , que en saps molt , peró crec que la nyora es originaria de la Vega baja-i-horta Murciana, per cert la paella Valenciana no porta nyora, la Alicantina i fita en Murcia , si en porta. Pot ser que els Mariners i pescadors les portaren amb macetes dalt dels barcos o que passa .
“Me Fass-ccina”com diu el Punset. Menja prou , caga fort i no tingues por a la mort. anònim