CEBA AL COP DE PUNY
Dedicat a Fermí Puig
Aquesta ceba al cop de puny se sol presentar sola, però, naturalment, pot acompanyar-se d’ unes olives, tomàquet, etc. Abans, a l’ hivern, se solia sevir també amb tomàquet en conserva casolà (que es feia en ampolles de xampany). És un excel.lent reconstituent.
El cop de puny que es venta a la ceba fa que la verinada s’ escampi i aquesta quedi més dolça. Quan els antics jueus estaven al desert protagonitzen una revolució alimentària- que la Bíblia presenta com una adoració idòlatra a un vedell d’ or-, ja que recamen a Moisès tornar a la terra d’ Egipte per gaudir dels alls i les cebes que allà hi solien menjar, i que troben tan a faltar.
L´il.lustre paleontòleg occità Josep Delteil- que va venir algunes vegades a a les coves de Serinyà- al llibre La cuisine Paléolitique, hi inclou aquesta recepta que ell, com a bon gurmet suggereix servir amb sal grisa. En parlo al meu llibre “La cuina antiga. Ibers, grecs i romans”
La primera vegada que es va publicar aquesta recepta i amb aquest nom, va ser al meu llibre “la cuina gironina” (1985). Es menja arreu de les comarques de Girona. Algun restaurador, com en Parellada, n’ ha fet alguna versió més sofisticada. Aquesta ceba a Girona, també acompanya els arrossos o la carn d`olla.
Ingredients
4 cebes de Figueres
sal
Elaboració
Etzibeu un fort cop de puny a la ceba sobre una superfície dura. Acabeu d’ esqueixar-la amb els dits, fent caure el suc; si voleu li traieu el tel i la dipositeu en un plat, rentada o no, al vostre gust. Amaniu-la amb sal i oli d’ oliva.
Notes
Com hem dit, amb aquest procediment, la ceba deixa de ser coent,ja que les substàncies que piquen s’ escapen d’ una forma natural que el tall amb ganivet impedeix. Es pot fer servir ceba tendra.
S’ hi pot afegir vinagre de vi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!