BONA VIDA

Jaume Fàbrega

12 d'abril de 2012
1 comentari

religió i alimentació

Haurem de practicar el Ramadà?

ECOLOGIA DE L´ALIMENTACIÓ RELIGIOSA

Amb ple respecte als creients de totes les religions, no podem obviar el fet que  gairebé totes (exceptuant-ne en part el judaisme,  la fe baha’i i el budisme) a part de les coses bones, tenen  elements d’ intolerància, solen ser invasives i potencialment perilloses per a la salut mental.

Només cal escoltar les sagrades bajanades que diuen els e-cristians o els bisbes espanyols!. Les religions, per tant, s’ haurien de tancar en una gàbia com una fera salvatge i, un cop domesticades, tenir-les com a esplai íntim, no com a obscena manifestació pública.  Amb tot el respecte degut, genèricament a les crences humanes i, sobretot, als practicants, a les persones. La religió de cadascú hauria d’ estar al cor (o a l´església, mesquita, temple, etc.), i no a fora. I això pertoca especialment a dues religions històricament- i també actualment- abassegadores i intolerants, com són el cristianisme i l´islam (el judaisme, ben al contrari, no ha pretès mai cap conversió). Pel que fa a les bajanades que solen dir els imams més van no escarressar-s’hi.

M’afanyo a dir, però, que no hem de confondre la cultura d’ origen religiós- cristiana, islàmica, budista, sikh o baha’ì- i pràctica religiosa en un sentit estricte.

Així, les manifestacions aparentment “catòliques” de bona part del folklore (processos, festes, representacions…), l´alimentació, antropònims i topònims formen més part de la tradició que de la religió. I això ho hauríem d’ aplicar a la resta de creences religioses. Per tant, una cosa és la nostra cultura, que indubtablement té arrels cristianes- i paganes- i l´atra la religió dels creients, que respecto però no comparteixo. Però sempre defensaré la tradició cultural cristiana (o catòlica) enfront de l’ íslàmica, que no és meva i, a més pretén ser intrusiva i excloent. Res d’excepció cultural, doncs. Cap respecte per les pràctiques de l ‘islam que coneixem (que no és pas el tolerant de Turquia) comporta. Misogínia i violència amb la dona,  homofòbia, imposició de costums, pornogriafia públcia de la pra`ctica religiosa, separació de sexes…però si tot  el respecte amb les persones. A Més, no he de confondre mai àrab, magrebí o berber amb islàmic.

Com ha escrit un periodista,”la interferència permanent malaia (de gota malaia), impertinent dels afers religiosos en la vida quotidiana, i a mes, pública, resulta contraproduent i fins i tot antireligiosa. Predicar arreu que s’ està en pregària, fer manifestos de pràctica religiosa i demanar col.lectivament drets laborals per motius religiosos és justament molt poc religiós”. No es podia dir millor; assistim, en efecte, a l´obscè xantatge d’ un col.lectiu que barreja drets ciutadans (propis d’ una societat laica i democràtica) amb privilegis religiosos excloents, escampat per terra, mai i aire, amb l´ajut dels mitjans i entitats diverses- que, en canvi, no solen moure ni un dit pels drets nacionals dels catalans, o el mouen tímidament-. Un cop superada la curiositat inicial envers aquests pràctiques que haurien de ser privades, la seva propagació desmesurada pot fer, certament, l´efecte contrari. Pel que hauríem de lluitar és pels drets d’ aquests practicants com a ciutadans- laborals, d’ habitatge, etc.-, i no per pràctiques propagandístiques d’ una religió que, de moment, demostra (com el cristianisme militant) la seva incompatibilitat amb els valors democràtics, d’ igualtat de drets dels sexes, els homosexuals, els bevedors, etc. Com ha dit algú , “les religions potser no serien tan nefastes si la seva pràctica es fes en la intimitat i dintre el cor de cada individu, sense interferir en la vida pública”.No es pot dir millor. I afegeix, de forma escaient, “les religions no són amigues de la diversitat. No poden acceptar variades maneres d’ interpretar la vida, ja que això els obligaria a evolucionar més ràpidament, perdent autoritat i privilegis”.

La paradoxa, però, és que algunes de les accions de col.lectius benintencionats (certes ONG, “pijoprogres”, “hapy floers”, “cosmpopolites papanates”, festes o manifestacions interculturals i de la diversitat, etc.), sovint porten aparellades la càrrega insuportable de la propaganda religiosa, especialment de signe islàmic: una religió que, en les interpretacions més conegudes, sol ser tot el contrari de tolerància, llibertat o respecte als drets humans. Tant de bo els nostres islàmics fossin turcs procedents d’ un estat laic, i no de països on el rei o el governant és el gran cap dels creients!, i alguns imams (com alguns bisbes, altrament) solen ser l´exemple contrari de cultura i respecte als drets humans.

Dit això, ja he dit que cal respectar  totes les creences individuals, i també les manifestacions de la “cultura “ religiosa- que no és el mateix que pràctica religiosa. En aquest sentit, doncs, l´alimentació de tots els pobles és una càrrega de cultura religiosa,  Llavors és quan ens podem reconciliar amb el Ramadà o els tabús de al carn de porc, o els sacrificis halal o amb una pràctica culinària carnívora, o vegetariana, justament perquè  també nosaltres, quan mengen crema catalana (de Sant Josep), reflectim un fet de la nostra cultura o herència cultural religiosa.  O tenim la fantàstica cuina del bacallà també per una herència religiosa, igualment a com tenim la cultura del vi pel mateix motiu, o l´Escudella i carn d’ olla de Nadal o els panellets de Tots Sants, o els bunyols de Setmana Santa. I no per això enes dediquem a evangelitzar la gent menjant crema catalana o bevent vi.

De fet, el menjar és tan important, que no hi ha cap religió- fins i to la científica fe baha’i, religió de religions, potser la més tolerant de totes i que, tot això (alguna falla havia de tenir!),  no permet beure alcohol- que tingui algun tabú i/o pràctica alimentària i festiva propis. I està demostrat que aquestes pràctiques resten fins i tot quan els practicants de la religió esdevenen laics o no practicants. A fer dejuni,  a no menjar porc, a no beure vi, a no voler aliments haram (prohibits per l´Islam), doncs: però que no se’ns en faci propaganda, ni es demanin privilegis per a aquesta particularitat. Igualment com, per Setmana Santa, els restaurants ofereixen plats de carn, i no veiem pas els catòlics que els prohibeixin. Naturalment ho han fet en el passat, però, sortosament, la nostra societats parteix del laïcisme, que respecta totes les creences, mentre que les religions amb elements totalitaris no en respecten cap.

  1. tindriem de practicar el Ramadà? Si un és mahometà, no trobo on és el problema.

    Potencialment és igual de perillós per la salut mental i física el voler obligar a algú el comportar-se d’una manera religiosa com laica. A part, clar, que la societat [catalana espanyola] on ens trobem no parteix de la laicitat, sino del més aferrim [nacional]catolicisme. D’aqui, pot ser, la seva confusió entre catolicisme romà i cristianisme. I no és sempre certa la igualtat “laic = democràtic”: Històricament han existit nombrosses dictadures laiques.

    Per desgràcia, els elements totalitaris els podem trobar -i molts!- en actituts “laiques”. I d’elements “llibertaris” en podem trobar multitut d’exemples a les religions (islamisme inclòs). De “privilegis excloents” al nostre pais sols en té l’Església catòlica apostòlica romana. Les demés creençes, senzillament, o són invisibilitzades o directament estigmatitzades amb prejuicis irracionals.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!