Voleu descobrir la relació de Madonna amb el pa amb tomàquet?. O lligar la seva afecció a la Càbala amb la ciutat que la va veure néixer, Girona?
BAGEL SUCAT AMB TOMÀQUET I OU FERRAT
El meu locat preferit a Miami Beach per a fer un bon esmorzar és el Woolfie’s. Es, naturalment, d’estil Art-Déco- molt ben conservat,
com si el temps s’ hagués detingut als 30, quan va venir l’ allau de jueus jubilats en busca d’un bon clima- i tot i que és freqüentat per celebritats com la Madonna i gent del món de la publicitat no és especialment car. Te tauletes agradables, com un cafè, i una àmplia barra amb una secció “made in US”, amb senyores molt grasses que fumen i solen parlar soles. Propietat d’ un jueu -la comunitat hebrea és important en aquesta ciutat-, serveixen els ous ferrats millors que he menjat mai (tret dels de casa, quan vivia a pagès). A més, si ho demanes als amables cambrers o cambreres, t’ les deixen amb el rovell mig cuit, per poder-hi sucar pa. I et donen tot el cafè que vols, sense pagar de més!. El problema, és clar, és el propi pa, ja que no m’ hi agrada el de motlle. Però vaig trobar una bona solució: fer servir bàgels, amb una textura semblant a la coca de pa que es fa a la meva comarca. Es un panet jueu en forma de tortell, que també són corrent a Nova York. Un dia vaig demanar el propietari si em podia proporcionar un tomàquet i oli d’ oliva- nova ser gaire difícil, ja que els jueus fan servir aquest ingredient, més aviat rar als Estats Units-. Vaig poder preparar un suculent pa amb tomàquet. Al costat hi tenia una senyora que, evidentment, estava d’ allò més intrigada. Discreta, sense voler-me tractar de boig- un avantatge dels Estats Units, herència anglosaxona que fa que ningú s’ estranyi de res i tothom respecta la teva ceba, va voler iniciar una conversa d’ una forma curiosa, dient-me
– I like your shirt…
(I la intenció no era pas lligar!. Era, en efecte, una bonica camisa de color de tomàquet de Montserrat, comprada precisament a Miami, en una botiga on, tan ben tractat per la mestressa- “si mi amor, esto te queda chévere”, quasi em quedo tot el gènere). Mentrestant un amic que tenia al costat em tustava, però jo li deia que em deixés estar, encantat amb l’ interès d’aquella estupenda senyora. Li vaig explicar, és clar, en què consistia la menja que estava preparant i, de pas, li vaig fer una mini lliçó sobre el meu país, explicant que era català, no espanyol, i situant Catalunya al mapa. S’ hi va mostrar molt interessada , i ho va trobar “delicious”.
Un cop va marxar, l’amic em va dir:
-Però no saps qui era?
-No, és clar
-Però si era la Madonna!
Em vaig quedar esmaperdut, per l’ ocasió perduda. Haig de dir, en descàrrec meu, i tot i que la senyora era molt guapa, no portava els coladors i altres adminicle que la caracteritzaven en aquella època, és a dir, que , en certa manera, anava d’ incògnit.
Després. Em vaig afartar de fer pa amb tomàquet per als amics cubans de Hialeah- Candita, Pedro, Elsa, Pedro Pablo, Janette, Andy,Adrian “Purrungui”…-.Si no trobo bàgels, faig servir “pa italià” o “cubà”, similar a les barretes i baguetes. Es pot trobar als supermercats “Sedano” o en una fleca-pastisseria propietat d’ un català casat amb una cubana. O si no, ja ho sabeu, aneu al Woolfies’s.!. Potser hi descobrireu la Madonna: parelu-li del pa amb tomàquet i de la Càbala, el tema del qual vàrem parlar- en aquell moment s’hi estava interessant-, i no sabia que havia nascut Girona, la meva procedència. Potser un dia la veiem passejant pels carrers del call gironí.
Ingredients
2 bàgels,2 o més tomàquets (d’ estiu, o de penjar/de ramellet),oli
d’ oliva,sal,1 ou
Elaboració
Partiu els tomàquets pel mig, amb el tall paral.lel al coronell. Agafeu els bàgels, migpartiu-los horitzontalment i fregueu-hi el tomàquet. Poseu-hi un pols de sal. Tireu-hi un bon raig d’ oli. Serviu-ho amb un ou ferrat acabat de fer.
Notes
Ho podeu guarnir també amb els clàssics ous remenats americans (scrambled eggs) pernil salat, cuit, embotits (en aquests casos no serà kosher o kasher ) o truita. És excel.lent amb tonyina i ou dur, un ingredient perfectament càixer (adaptat a l’ alimentació jueva, llevat que el bagel o “bèigel” tingui llet en la seva massa).
Per saber-ne més: Jaume Fàbrega, Pa amb tomàquet, Cossetània, 2002 ; Menjant amb amics i coneguts, Pòrtic,2004)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
esa história es la mejor, jaume.
que bien que he encontrado tu blog.
un abrazo.
joana (para que te recuerdes: me has dado clases en el master de la uvic. soy la chica de brasil)