BONA VIDA

D’ aquesta deliciosa coca, fina i subtil com la música de la Maria del Mar Bonet, a Barcleona, els cambrers , en dirien pizza: no hauríem de perdre la identitat lingüística, que també és culinària.

COCA DE TREMPO, ESQUISIDESA MALLORQUINA
El trempó és la típica amanida o ensalada mallorquina d’ estiu. Aquesta coca en conté els ingredients – tomàquet o tomàtiga, pebrot  o pebre i ceba-. Es pot fer servir el típic i deliciós pebre verd (o blanc, o groc) de Mallorca, que també es troba a Girona amb el nom de bitxo (no és coent, però), així com a Hongria i als Països balcànics, on és molt estimat. Cal saber que trempar és amanir, i les trempadores pddrien ser elstrill.
Hi ha qui, a més, hi afegeix albergínia, amb la qual cosa ens trobem amb una mena de coca de samfaina, tal com es fa a les comarques occidentals de Catalunya.Sense oblidar les coques amb pebres o amb verdura de Menorca.
Però, cal dir-ho, la coca de trempó mallorquina, fina i cruixent, és única, tant per la seva senzillesa com pel seu gust.
No solament arreu dels Països Catalans hi ha excel.lents coques salades, sinó que arreu de la Mediterrània hi trobem elaboracions similars: de la pizza  napolitana,passant pels sfiuncini  sicilians, la focaccia ligur, la pitta de Calàbria a la pide turca –pizza, pitta– també nom grec- i pide tenen la mateixa arrel), sense oblidar elaboracions similars que trobem a Provença-pissaladièra-, a Armènia- majun, lahmakum- o al Pròxim Orient ajeen, i ja que el "pa àrab", per definició, es presenta en forma de coca rodona, que es pot guarnir també amb verdures,un ous estrellats, carn de xai picada.
Es tracta d’ una de les receptes preferides de MARIA DEL MAR BONET. S’ ha de fer tan fina i subtil com la seva música. La podeu trobar, amb més informació, al llibre Menjant amb amics i coneguts (Mina, 2004)
Ingredients
pasta de coca: bé feta de la següent manera:250 a 300 g de farina,de 10 a 15 g de llevat premsat (de forner),1,5 dl d’ aigua (o una mica més),una tassa d’ oli (0,75 dl, aproximadament)
guarnició:5 o 6 tomàquets grossos i madurs (1,5 kg, aproximadament),2 pebrots grossos (1/4 de kg, aproximadament),1 ceba mitjana,2 o 3 grans d’ all,1 ram de julivert,oli,sal,pebre vermell
Elaboració
Elaboreu la pasta posant en un ribell el llevat, l’ aigua (just tèbia, que no escaldi el llevat), l’ oli i, finalment, la farina, cullerada a cullerada, pastant-la bé i deixant-la estobar. Ho poseu per aquest ordre, remenant-ho bé amb les mans
Traieu els capolls,vinses i llavors dels pebrots i talleu-los a quadradets d’ 1 cm, aproximadament.Peleu els tomàquets traieu-ne les llavors i el suc i talleu-los també a quadradets. Peleu la ceba, talleu-la a quadradets i deixeu-la en aigua (o escaldeu-la). Peleu els alls i trinxeu-los, així com el julivert.Poseu tots els ingredients en un recipient i amaniu-ho amb sal, oli i el pebre.
Unteu una llauna amb oli o llard, hi aplaneu la pasta, que quedi més aviat prima (o l’ aplaneu bé  abans, al damunt del marbre enfarinat) i la farciu amb el trempó, ben escorregut, que cobreixi tota la coca.
Ho saleu i hi podeu tirar un raig d’ oli. Poseu-la al forn més aviat a temperatura alta (uns 180º) i feu-la coure. Hi sol estar uns 30 minuts (això depèn del gruix, de la temperatura i del tipus de forn).
Com diu un refrany , "val més el forn que totes les pastadores del món".
Notes
Hi ha qui hi afegeix, a més del pebre vermell, pebre negre, o bé qui prescindeix de les espècies, així com del julivert.
Si hi poseu albergínies,talleu-les a rodelles,sense pelar, les féu reposar amb sal, les escorreu i les passeu per

la paella. Després les col.loqueu damunt del trempó.
S’hi sol preferir pebrot verd, més gustós, però el vermell hi dóna color. Pot ser també pebre ros (bitxo dolç de Girona), ja esmentat.
Hi ha qui, abans, passa per la paella els ingredients. Aquesta coca és excel.lent tant tèbia com freda, com a entrant , segon plat, esmorzar, berenar o postres.
Hi ha d’altres variants, també balears, fetes amb ceba, tomàquet, pebres o pebrots, espinacs, verdura, coliflor,etc. Les pastadores mallorquines, antigament- i sovint encara avui, sortosament,- tenien una gran reputació, i coneixien tots els secrets de l’art de fer pastes salades o dolces- i fins mixtes, de xai o pebrot amb sucre,de sobrassada amb albercocs etc.: "coques de fornada"o "de pastera" , duquesses, cocarrois, panades i pastelons, fins a l’ espinagada d’ anguiles. Aquest art, val a dir-ho, és mantingut amb molta dignitat per molts forns mallorquins, on hi podem trobar algunes d’ aquestes coques i preparacions, fets d’ una forma excel.lent.
Es possible fer la pasta sense llevat (com alguns anomenats  pans àrabs i jueus,en realitat coques), remenant primer el llard (si se n’ hi posa), després l’ oli,per  a continuació  afegir-hi l’aigua, i, quan tot sigui com un ungüent,

la farina. Els mallorquins i de la resta dels Països Catalans menjaven  durant la Pesah o Pasqua aquest pa sense llevar- “llis” o “alís”, mots vius a Mallorca, i que es refereixen, sens dubte, a

la “Festa de les Alises”, que és com l’ anomenaven els jueus.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!