BONA VIDA

Jaume Fàbrega

14 d'octubre de 2007
1 comentari

Recepta/BANHA CAUDA: UN PLAT PER LA TARDOR

Amb ressons piemontesos i occitans, heus aquí la deliciosa banha cauda amb verdures de tardor: és com una fondue de verdures amb una salsa deliciosa i mediterrània.

BANHA CAUDA
He escrit el nom d’ aquet plat en correcta ortografia occitana, però se sol escriure en francès “bagna cauda” (o altres grafies) En italià és bagna cauda. I a l´Argentina, on els emigrants italians la varen portar, és “bañacauda”. En piemontès el nom és bagna caöda, que vol dir “salsa calenta”- en italià el nom de salsa és sugo o salsa-. Podem relacionar aquest “bany” amb l´accepció sud-catalsna, valenciana i balear (banyar, mullar, suca), i també amb el canari mojo (salsa per mullar).
És un plat típic de la tardor, ja que el seu origen era el temps de al verema: un cop s’ havia acabat l´elaboració del vi, la gent es reunia a l´entorn d’ unes estufa amb un dianet (cassola de terrissa, tianet o tià, mot emprat a Menorca- en provençal tian-) o peila (paella) i hi preparava la bagna cauda. Actualment, als resturants, se sol servir en cassoletes de terrissa individuals, dita, en piemontès, fojot.
Ingredients
1 got gros d’ oli,2 cullerades de mantega
4 o 5 grans d’ all
6 anxoves
verdures de temporada, crues :cards- millor presos pel gel- api, fonoll, pebrots, cors de col, coliflor, pastanagues, raves, carxofes, enciam, xampinyons o cuites i/o escalivades (cebes, pebrots, naps, remolatxes), netes i tallades a bastonets.
pa
Elaboració
Netegeu i dessaleu les anxoves i feu-ne trossets. Peleu els alls i feu-ne làmines molt fines. Poseu tots els ingredients- l’ oli, la mantega, l’ all i les anxoves- en una cassola de terrissa a foc molt  baix,utilitzant una placa, o bé al bany maria, i feu-ho bullir -i no fregir- durant una mitja horeta, remenant de tant en tant amb una cullera de fusta. Les anxoves han de quedar desfetes.
Aneu menjant les verdures sucant-les amb la salsa. Hi podeu també sucar crostini, crostons de pa, torrat o sense torrar.
Notes
Hi ha qui a la cassola primer hi posa les anxoves, i quan esan desfetes, els alls, que s’ ha de mirar que no es rossegin.La mantega s’ hi afegeix al final, i es considera que la salsa està llesta quan ha deixat de fer escuma. Jo, particularment, en prescindeixo.
Els millors cardets- una verdura que els valencians coneixen bé- són els de Niça- “cardi di Nizza”, ja que són molt tendres i de bon gust.
S’hi pot fer servir oli de nous, típic de la zona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!