BONA VIDA

Jaume Fàbrega

1 de gener de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Productes/FRUITA SECA

Postres de músic, grana de capellà, nyoca, ganyips: és la fruita seca, present sempre a la taula dels catalans.

 Fi de taula i fruita secaLa fruita seca- encara força popular a Catalunya, apareix a les postres amb el nom de postres de músic, grana de capellà (Girona), nyoca, ganyips (ambients excursionistes) i altres, una composició que ja els antics romans coneixien, com ho testimonia Horaci a les Sàtires: panses i nous i figues seques, a l’ hora de les postres, eren el goig de la taula. La “fruita seca”- així s’ ha dit tradicionalment, enfront de “fruits secs”, forma més utilitzada ara, per influència de l’ espanyol podia ser minimalista (el meu pare, pagès, i la resta de gent del meu ambient rural infantil menjaven normalment, per postres, “quatre ametlles” o més complexa, incloent figues, panses, a vegades avellanes s i pinyons.Sobre el nom de fruit o fruita, masculí o femení, quan es refereix al fruit d’ un arbre que es menja, trobem en les llengües romàniques fruit (francès), frutta (italià, cors), fruta (espanyol, portuguès), fruta i frucha (occità), fructe (romanès), etc.Les cançons tradicionals- de Nadal o no- se’n fan ressò, com és ben sabut. A Eivissa el consum de fruita seca té un fons ritual, ja que es menja per Tots Sants (trencada de pinyons), com a Catalunya es mengen castanyes. Al País Valencià el genèric “torrat” (fruits torrats) ha estat corrent, i també ho era menjar fruita seca la nit de Nadal (ametlles, glans o “bellotes”, a més de panfigo o pa de figues). El costum arriba fins a Provença, també amb un sentit sagrat, ja que es mengen a l’ àpat de Nadal (frucha seca; fruta seca en occità referencial).També es consumeixen amb fruició a Portugal i a Turquia. Aquest darrer país, justament,  excel.leix per les capses i cistelles amb precioses combinacions de fruites seques: avellanes, nous, festucs… No obstant, és a Catalunya on ,a la Mediterrània occidental, n’ hi ha un consum més massiu, sobretot de les ametlles torrades (desconegudes a molt llocs), mentre que esl epsanyols, per picar, se solen inclinar per les pipes de girasol.El consum de fruita seca com a llevant o fi de taula, ja apareix en els textos medievals; en parla Francesc Eiximenis al Terç del crestià i ,les Ordinacions reials de Pere III de Catalunya (IV d’ Aragó)  sobre els àpats a palau i en  Arnau de Vilanova. Al Quixot hi apareix tot un repertori d’ avellanes- objecte de la preocupació de Sancho Panza, quan les venedores fan passar les velles per novelles-, glans- símbol de la fam, més que de qualsevol delícia-, dàtils…Val a dir que tant els dàtils com els festucs (nom d’ origen àrab, fistik, en turc;pistatxo, de l’ italià mal pronunciat pistacchio) eren ben coneguts a la Catalunya medieval i potser contemporàniament a Castella (alfóncigo). Modernament Josep Pla  ha dedicat un text magnífic a  la fruita seca a El que hem menjat: Us donaven, doncs, la grana de capellà: nous, ametlles, figues seques, avellanes, pinyons (pocs), panses i una forma o altra de galetes. Els noms d’ aquesta afortunada composició demostren , encara avui, la seva popularitat: postres de músic, grana de capellà (Girona), nyoca, etc. Són noms que es refereixin als aliments que eren donats als dignes representats d’ oficis diversos, i als quals calia alimentar bé. En la meva infància, on encara hi havia el costum de tenir un o més músics menjat a casa per la Festa Major, la “grana de capellà” no hi mancava mai…Malgrat l’ ofici dels hostes. Documents medievals, referits a Aragó, ja mostren que als músics hom els donava figues i vi- un clàssic acompanyament de la fruita seca-. El mateix Eiximenis lloa aquesta composició. Actualment fins i tot trobem bombons, coques etc. de “postres de músic”.Aquestes “postres de músic” se serveixen, tradicioanlment, amb un got o un porronet de vi ranci, o vi dolç generós (garnatxa, moscatell,etc.).La fruita seca esdevé una llepolia de reis quan es confita.  Els reis catalano-aragonesos n’ eren golosos,  i així ordenaven que , com a mínin en la festa de coronació, no hi falten mai el gingebre verd confitat- un dolç pel llevant de taula  que, encara avui, fa les delícies dels xinesos-.Heus aquí el luxós panorama de les postres, tal com les feia el “golafre eclesiàstic” de Francesc Eiximenis: Aprés, ab fruyta secca e a la fi, deman dragea (confits) per repeembre los fums e per confortar l´estómach e per gitar de mi matex ventositats qui.s solen levar dins l’om. Aprés taula, encara ús la dita dragea per fer-me bon alè. No menys llaminer és el panorama ofert pel Tirant lo Blanch, on, constantment, els nobles es regalen amb tota mena de preuats i deliciosos confits ”per col.lació”:Con foren llevats de taula portaren la col.lació en un gran plat d’ or en lo qual havia citronat, e pinyonada, e ametles, e pinyons confits a l’ una part del plat.(Cap.CCCIX). Els confits podien ser de gingebre, dits pels adroguers valencians “alexandrins”, i també estimats pels Borja-. Els confits eren i són l´obsequi tradicional dels bateigs i al País Valencià se’ n mengen per Nadal (formant part, per exemple, del preciós “drac” de massapà). N’ hi ha d’ ametlla i de pinyó; a Catalunya eren ben conegudes les “ametlles d’ Arenys”, elaborades en una botiga de la N II. Variants dles confites són els garrapinyats, que poden ser d’ ametlles o de nous. També hi ha conserves de mel amb nous o ametlles, típiques tant d’ aquí com de Grècia.D’ aquests textos n’ extreiem que els confits, “ametlles”, (“peladilles” i “pinyons”, al País Valencià) dragees, pinyonat, pasta real, etc. que tenien dues funcions, o es podien servir en dos moments:1)D’ una banda, en un refrigeri de cortesia o de festa anomenat “col.lació” (mot extret del llenguatge religiós) que s’ oferia als convidats a qualsevol hora del dia, sempre amb l’ acompanyament de vins preciosos.2)De l’ altra, com a últim servei de fi de taula, després d’ altres menges dolces (bunyols, formatge fregit, flaons, neules,etc.), també acompanyats amb vins dolços. Un ús derivat d’ aquest era com a digestiu i com a refresc de l’ alè, ja que els àpats se solien acabar amb un ball. Eren com el nostre xiclet, però considerablement més refinat!.Tot això, com hem vist, podia anar acompanyat de begudes, com els vins, que han acompanyat el menjar, i tota mena de vins dolços i aromatitzats- piment, clarea, hidromel, etc.Finalment, la fruita seca forma una part molt important de les cuines mediterrànies i asiàtiques, però sobretot de la catalana: sempre apareix a la “picada” (Catalunya, Mallorca), acompanya plats de peix “a la mallorquina”, els espinacs, bledes, coliflor (Catalunya, Mallorca), forma part de les pilotes, tarongetes i fassedures (País Valencià), dels esgarraets i, naturalment, dels farcits d’ aviram típics de Nadal (pollastre, capó, gall dindi).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!