Josep Pla va escriure que no podia entendre aquells que quan parlaven de la nostra llengua no hi incloïen tot el seu àmbit: encara avui, una de les bèsties grosses dels espanyolistes catalans (com la major part dels gurmets, de CatRadio a l´Avui, o com molts periodistes de "El Peridódico" o "La Vanguardia") és aquest tema. Els que segueixen la veu de la raó i la cultura- i de la sensibilitat- com Celdoni Fonoll, ho tenen clar. Gràcies Celdoni.
CUINA CAT
De Salses a Guardamar
som poble d’un antic mar,
i gaudim de bon menjar
pel cos i pel paladar.
Allioli, pa amb tomata,
amanida, fricandó,
faves, mongetes, patata,
escalivada, xató.
Allipebre, sobrassada,
carn d’olla, trinxat, calçots,
samfaina, arròs, esqueixada,
ceba, bolets i pebrots.
I de recapte la coca,
i romesco amb bacallà
—ja se’m fa aigua a la boca!—,
i, per postres, pots triar:
panellets, torrons i neules,
crema, fruita, codonyat,
carquinyolis, mones, teules,
garnatxa, cava, moscat.
Cócs, bunyols i malvasia,
vi ranci del Priorat,
mel i mató, ratafia,
i aromes de Montserrat.
No hi és pas tot aquí, és clar,
i ara caldrà concretar:
“Visca l’oli, el vi i el pa,
i el terrer del menjar sa!”
9-11.X.2004
Celdoni Fonoll, Quin món de mones! Valls: Cossetània Edicions, 2006.
La primera estrofa i els dos últims versos, inclosos al disc de Lloll Bertran, Quin món de mones! (DiscMedi. Barcelona, 2005.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!