BONA VIDA

Jaume Fàbrega

18 de setembre de 2013
2 comentaris

plàtan, banana…

plàtan dolç, plàtan “mascle”, plàtan groc, plàtan verd, plàtan vermell

PLÀTANS AL FORN AMB FRUITS SECS I ROM

Una recepta fàcil i agraïda, pertanyent al repertori internacional, però  amb accent de casa nostra.

Alguns botiguers ara distingeixen entre banana- que seria la d’ origen tropical i el plàtan, que seria el de Canàries. Però aquesta distinció no té cap fonament. El que si cal distingir és entre el plàtan mascle, ja esmentat o “macho” –subdividit en “verde” i “maduro”- del plàtan dolç, el de tota la vida. El plàtan mascle o plantain (anglès i francès) ara es troba e tots els súpers, com una aportació de l´emigració llatinoamericana i africana. És un plàtan que es distingeix per la seva grandària i que, quasi sempre, presenta un color verd. No és dolç i, per tant, s´utilitza com una hortalissa: fregit, en forma de bunyols, de puré, den sopes, amb diversos noms , segons la presentació, als Països d’ Amèrica Llatina: “a puñetazos” (es fregeix, se li venta un cop i es torna a posar a la pella), a l´Havana, tostones o chatinos a Santiago de Cuba, i altres noms diversos sigui a Colòmbia, Nicaràgua, Veneçuela, etc. Les “mariquitas” són làmines fines de plàtan mascle o d’ un altre tipus  verd fregides com si fossin xips. En la cuina cubana i de les Antilles sempre és present a taula, i és com un acompanyament dels plats de carn, peix o arròs. Deu ser per això els “americanos”  indians, que ens varen portar l´arròs dit a la cubana,  el solien acompanyar amb plàtan fregit, però en aquest cas donat que aquí no existia el plàtan mascle, es feix amb banana dolça de les illes Canàries.  Per cert, el nom plàtan no solament és popi de les Canàries, sinó també dels Països de l’ Amèrica tropical i, especialment, les Antilles.

Altrament, els plàtans o bananes dolces no es limiten a la varietat de Canàries. A l´Amèrica tropical hi ha el “manzano”, petitet i molt dolç. Que també es troba a Florida, als Estats Units-, el johnson, dolç i semblant al de Canàries, però amb un gust diferent…Curiosament, aquest plàtan no agradava a la gent de l´Havana. Un dels més dolços és el plàtan nan o dominic; el plàtan guineo també és petit, i de pell fina. El curiós plàtan vermell, que és abundant a Guatemala i en altres països de l’ àrea, excel.leix sobretot consumit calent ja que el seu perfum s’ exalça.

Sigui per menjar fresc o calent- formant part de plats , guarnicions, sopes o postres, totes les varietats de plàtan són per suposat una fruita. Per tant el plàtan mascle, per exemple es pot tractar com a postres, tal com es fa a Colòmbia, afegint-hi sucre morè (“panela”, raspadura a Cuba; actualment es ven a les botigues de productes ecològics).

La diferència fonamental entre la banana dolça i la de cuinar és que la primera té més sucres, i la segona  o mascle, més midó. El plàtan és d’ un gran valor nutritiu, i es desaconsella en règims d’ aprimament, contra el colesterol, etc. Té aigua i hidrats de carboni, i tot i que no té moltes proteïnes i lípids, el seus contingut en aquests elements supera el de pràcticament qualsevol altra fruita. La quantitat de vitamina C é similar a la de les pomes. Te vitamina A i diverses del grup B, E, etc., així com àcid fòlic. Igualment, és ric en potassi i magnesi, i pobre en sodi. A més conté un alcaloide  anomenat bufotenina, que augmenta el benestar, l’estat d’ ànim i la pulsió sexual.

El plàtan dolç és molt dúctil: se’n fan macedònies i amanides, coques, tartes, pastes, muffins, soufflés, cremes, bunyols, plàtans fregits, flamejats… També se’n fan deliciosos nèctars, batuts, licors. Igualment per al muesli i la rebosteria, hi ha el plàtan dessecat.  

Ingredients

1 plàtan per persona

1 grapat de panses

1 grapat de pinyons

mantega

1 tassa de rom (millor daurat)

Elaboració

Remulleu les panses durant mitja hora en una tassa amb rom.

Peleu els plàtans. Partiu-los per la meitat, pel llarg. Unteu amb mantega una plata d’ anar al forn, hi col.loqueu les meitats de plàtan, i, per sobre, hi escampeu les panses i els pinyons; ho ruixeu amb el rom que heu fet servir per remullar les panses ho feu coure amb el forn no massa fort (180º o 200º) prèviament escalfat uns 15 minuts, vigilant que els plàtans no quedin gaire cuits.

Notes

Un cop trets del forn, s’ hi pot afegir més rom, fred, o bé calent, i llavors es pot encendre a fi de flamejar-ho. També és bo afegir-hi canyella.

La mateixa recepta es pot fer posant els mitjos plàtans dins paper d’ alumini, amb una mica de sucre, canyella i el licor corresponent. Feu servir un rom daurat, o del tipus de cremat, o bé un altre licor- Triple Sec, Curaçao, Cointreau, ratafia….

Ho podeu decorar amb nata muntada.

  1. Jaume,

    Fa uns quants anys vaig passar 15 dies a casa d’un amic de Guatemala. Quan els vaig comentar que de vegades em prenia un “plátano” per postres no s’ho van creure i me’n van treure un (era el macho, que jo aleshores no coneixia) d’una mida molt superior als que jo havia vist fins aleshores. Em van explicar que el que jo coneixia com a “plátano” era el que ells anomenaven “banana”. A més, me’n van mostrar uns altres més petits i molt grocs que anomenaven “platanitos de oro”; després he sentit que a l’Equador n’hi ha uns anomenats “oritos”, que suposo que deuen ser el mateix.

    Moltes felicitats pel bloc! 

  2. Hola, Jaume, bona nit
    T’escric aquest missatge/comentari perquè he sabut que ja no es farà la presentació del teu llibre de “La cuina marinera de la Costa Brava” a Barcelona.
    Com puc saber si la fras algun altre lloc.
    Gràcies!
    A passar-ho tot el millor que poguis!
    Salutacions,
    fina 

Respon a Jordi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!