El fosc origen del “dijous paellla”….
PAELLA FRANQUISTA
Sempre m’ ha intrigat la gran diferència que hi ha entre la paella valenciana original i la resta de paelles que es fan i es desfan, tant aquí com arreu del món. D’ entrada, cal dir, per sorpresa dels valencians, que la paella tal com és coneguda arreu, difereix força (o molt) de l’ estricta paella de València. Paella austera: en contra de tòpic, no és gens barroca: només té pollastre (o conill) i tres classes de mongetes; pel camí s’ han perdut els cargols.
Aquestes paelles del món- incloent-hi Catalunya, les Balears i Espanya- en canvi, sempre tenen marisc (i sovint carn), en comptes de mongetes tenen pèsols i se solen adornar amb pebrot i poden portar un munt d ingredients: peix, carn de porc, salsitxes (fins i tot de Francfurt), xoriço, pernil, olives, alls,ceba, herbes i espècies diverses, etc. En tots els casos (excepte a Catalunya i a les Balears) tenen un intens color groc fruit del colorant, prescindeixen del socarrat i, crim dels crim, fins i tot fan servir arròs llarg.
És a dir, s’ ha fet una mena de mix patriòtic espanyol. Tot això contrastat per les diverses receptes publicades en llibres d’ arreu del món. L´origen de la presència del xoriço- a França, on la paella ara hi és tan popular com el cuscús, o potser ja més; amb d´so palts hi varen ser portats pels “pues negres” retornats d’ Algèria, alguns d’ origen valencià- es deu, crec jo, al “Mesonero Mayor de Castilla”, Cándido, que en ple franquisme estableix aquesta recepta de paella “genuïna” i es la que comença a traduir-se i a introudir-se arreu a partir del seu llibre sobre la cuina espanyola. Ara , arreu del món- i sobretot a França, Anglaterra, etc.- quan es fa paella s’ hi posa xoriço…tractant-se d’ un plat “espanyol”, és natural! I quan no en té, el model que se segueix no és pas el de la paella valenciana, sió de la “paella catalana”. Un arròs a la cassola ( brut, a Mallorca) sec amb carn i marisc i pèsols- pollastre o porc, calamars, musclos, gambes…-
En canvi, la presència de salsitxes de Francfurt- molt corrent en les paelles britàniques, alemanyes, etc.- , considerades un ingredient genuí, em pensava que era l´invent d’algun il.luminat nòrdic. Però heus aquí que un llibre del valencià d’ Oriola Alfonso Ortuño- Viaje a los arroces (1988) ens informa del seu curiós origen:”de las salchichas de Francfort diremos, en primer lugar, que, aunque su incorporación a la paella se produce en la época fraquista, probablemente debida a las simpatías del antiguo régimen con el tercer Reich, su permanencia en la democracia no ha disminuído”. L´origen concret, a més, seria la paella del dijous dels menjadors del SEU (on menjàvem els estudiants universitaris). Jo ja sospitava que això de “dijous paellla” no era aigua clara. Jo sempre havia vist que l’ arròs- que és com cal dir-ne a Catalunya quan no fem autèntica paella valenciana, que és quasi sempre- es feia el diumenge.
Políticament passa el mateix: vivim en una democràcia amb una visió sobre Catalunya- i els Països Catalans- que, en l´essència, és la mateixa de Franco. Els blaveros valencians, que diuen que els catalans els hem furtat la paella- en canvi, no diuen res dels espanyols- atesa la seva ideologia, haurien de fer aquesta paella franquista, tan afí a la seva ideologia.
D ‘altra banda, que no es preocupin molt: la paella, com a plat espanyol emblemàtic llençat a l´època de la dictadura feixista de Franco, juntament amb els toros, les castanyoles i l copla andalusa, continuen tenint, si més no al Llevant ibèric, un significat feixista o, si voleu, franquista, o si voleu ultraespanyolista.
Per un altra banda els blaveros tenen molt clar que els Catalans mai s’en podrán apropiar de la Paella , no se l’ha poden ni apropiar els Alacantins, potser per eixe tufillo a feixista, molt gratament rebutjat.
Per aqui tenim un altre “truqui” per amortir el tufillo a feixista, en és posar prou nyora i fer socarrat (com els de Xàtiva,je,je), també si fregixes prou les bajoques i la carn , enfosquixes l’oli, aleshores l’arròs no ix tan groc , com eixes paelles cridaneres turistiques de Benidorm.
Osigui Tot una Festa, uns meninfots, aixis son els Valencians . Terres conquerides per uns i altres, s’en aprofiten uns i altres . Ja som molt a prop de la nostra extinciò o tal vegada com ara esta tan de moda lo del rescat , potser ens “Rescaten”, encara que siga per menjar “PAELLA”.
BONA NIT