BONA VIDA

Jaume Fàbrega

6 de juliol de 2009
1 comentari

NO TOT ÉS PAELLA, HI HA MIL I UN ARROSSOS

La cuina dels territoris catalans, a tot Europa (incloent la Itàlia dels risotti) és la que oferiex mes i més variades receptes d’ arròs…Més enllà de la paella valenciana, però, també hi ha vida Un en dono un exemple

ARROS FOSC AMB CARN, MARISC I BOLETS

L’ arròs negre, fosc o a la cassola propi de la Costa Brava, és una excitant combinació de carn, salsitxes i marisc, constituint un autèntic plat surrealista, tot i que és ben tradicional. El colro fosc s´obté fent caramel.litzant la ceba, però evitant que es cremi. Bosc, mar i muntanya s’ hi apleguen de forma  tan estranya com harmoniosa.

Ingredients

4 tasses  de cafè d’ arròs (i per persona, o uns 400 g)

Ta tasses d’ aigua o brou per tassa d’ arròs (més o menys, segons si es vol sec o caldós)

100 g de calamars o sèpia

200 g de costelló (costella de porc)

200 g de pollastre o conill, a trossos molt petits

1 grapat de bolets (frescos, en conserva; uns 100 g)

1 ceba mitjana

2 tomàquets o tomàquet en conserva o, encara millor, doble concentrat de tomàquet (un parell de cullerades)

picada:all, julivert

Elaboració

Sofregiu les carns  i la sèpia o calamars.Elaboreu el sofregit (durant almenys una mitja hora), barregeu-ho tot. Tireu-hi l’arròs, feu-hi donar uns tombs. Tireu-hi aigua bullent. Al cap d’ uns minuts hi afegiu els bolets.  Al final hi tireu la picada, deixatada amb suc de l’ arròs. Segons el tipus d’ arròs. Ha de coure de 13 a 20 minuts. Es deixa reposar uns minuts abans de servir-lo, però procurant que quedi grenyal.

Notes

S’hi poden afegir salsitxes, gambes, escamarlans, musclos, sang fregida,etc.

Un amic meu que es diu Beni fa un arròs similar, que li surt molt bé, amb conill i shiitakes (blets japonesos).

  1. Aquest és l’arròs de casa meva, el que feia la meva iaia, el que fa mamare i el que faig jo. Clavat ! Per mi l’important i bàsic és que no hi falti la sèpia; que el sofregit hi porti força ceba, una mica de pebrot verd i vermell, a més del tomàquet; que es tingui paciència a l’hora de fer-lo, el sofregit; i que la proporció arròs/aigua sigui la correcta. A partir d’aquí: poseu-hi el que vulgueu. Jo hi poso aletes de pollastre, salsitxes de porc, costella de porc i, quan n’és el temps, escarxofes. I també uns quants pèsols. I si vull que encara sigui més de festa, uns quants escamarlans. El tomàquet sol ser de conserva i el brou és aigua sola. No és per alabar-me, però tothom me’n canta les excel·lències. I per adobar-ho ens agrada presentar-lo amb una amanida de ceba, tomàquet i olives negres d’Aragó (que són de la Terra Alta). Apa, salut i bons aliments, amics.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!