LES NEULES
Les neules, típic dolç de Nadal de Catalunya, originàriament- a l´Edat Mitjana- eren planes, ja que de fet el seu origen està en les hòsties sense consagrar, que en llenguatge eclesiàstic s’ anomenen hostia oblata, o “hòstia oferta”. D’ aquest nom en ve el francès oublie o l´espanyol oblea o el català oblea o oblia, ara en desús. El seu nom prové de la paraula llatina nebula, que és un tipus de “boira” molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa, i dóna nom a alguns llocs geogràfics, com Puig Neulós. En francès antic també existeix al paraula “nieule”, amb el mateix significat. La dita popular fa “Cada cosa al seu temps, i al Nadal neules”; és l’ època de l´any, en efecte, en què són més típiques.
Acompanyen els torrons, se suquen en cava i de fet sempre s’han sucat en alguna mena de vi, particularment dolç. Aquest costum l´esmenta Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar (s. XIV), on parla de les “neules espesses”. Tal com explico al meu llibre La cuina monàstica (2013) les neules eren una de les postres preferides pels frares, i no solament per Nadal. Se solien menjar sucades amb piment, un vi aromàtic amb espècies. Les neules ja es descriuen l’ any 1267: al convit de Nadal d’aquell any el rei Jaume I va oferir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a postres. Potser també torrons, que dels quals ja en tenim una recepta al s. XV. Ramon Llull les en parla a El llibre de les meravelles (1289). La idea d’enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la, segons la tradició es diu que la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. A la pasta bàsica de farina, aigua, clara d’ ou, sucre…més tard s’ hi afegirà vainilla, mantega, etc.
A Espanya hi ha els barquillos, que s’ hi assemblen, però solen tenir una composició diferent i són més amples d’ un costat. Procedeix de la Mancha, i és costum a Madrid vendrel`s al carrer.
Quan les neules eren planes tenien dibuixos, relleus, escuts, emblemes, frases, etc. També hi ha les neules amb decoracions perforades que es tiraven a les catedrals en el oficis de Nadal, i a França per la Pentecosta, tradició que ha arribat fins avui a Mallorca.
Les neules planes , amb relleus, encara són vigents a França, Bèlgica, Holanda, Suïssa, els Estats Units etc: brätzeli suïssos, wafels anglesos, Waffels alemanys, wafels neerlandesos, vaffel noruecs, väffa suecs… Actualment, entre nosaltres, són famoses les gofres- nom que proposo- de Bèlgica on són famoses les de Brussel.les i les de Lieja.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!